La Vanguardia (Català-1ª edició)
El jove Putin a Barcelona
La delegació russa va ser obsequiada amb sabates a causa d’uns forats a les soles
Poc abans del final de l’estada de Vladímir Putin a Barcelona, del 25 al 29 de febrer del 1992, la delegació de l’ajuntament de Sant Petersburg va visitar un centre comercial a la Diagonal. Eren cinc, dels quals tres són indispensables per comprendre la Rússia del 2022: l’alcalde Anatoli Sobtxak –clau en l’ascens de Ieltsin–, el seu home de confiança i número dos de la delegació, Vladímir Putin, i un tal Ígor Setxin, actual president de Rosneft, la petroliera més gran de Rússia.
“Ens havíem adonat que l’alcalde de Sant Petersburg, Anatoli Sobtxak, tenia un forat a la sola de les sabates. Estaven mirant l’aparador d’una sabateria i vam voler tenir un detall. No volien però van acabar acceptant. Van posar una única condició, calçar-se en un emprovador, sense que ningú els veiés. Per què? Per dissimular que també portaven algun mitjó trencat”, explica un dels amfitrions que demana anonimat.
Vladímir Putin tenia 39 anys. Havia estat adoptat per l’alcalde de Sant Petersburg després de la caiguda del mur de Berlín, final de la seva estada com a oficial del KGB a Alemanya de l’Est. Encarna l’oficialitat sense nord d’un imperi en ple enfonsament i que prova a Barcelona d’aprendre. I, sobretot, proven d’omplir les lleixes d’aliments, un altre símbol de la penúria soviètica, amb acords, a partir d’un fet: les arques eren buides...
“Francament, no recordava haver dinat al costat de Putin. M’ha fet gràcia veure la foto”, assenyala Albert Batlle –actual tinent d’alcalde–, a l’esquerra del president rus, que fulleja el llibre Montjuïc, mentre l’alcalde Pasqual Maragall s’adreça a Sobtxak. No és l’únic dels presents que no va adonar-se de Putin. “D’aquella visita només recordo que van gaudir molt menjant i bevent”, assenyala un altre dels presents. Juan Antonio Samaranch repetia als seus col·laboradors a l’ambaixada d’Espanya a Moscou: “Quan hagis de saludar en una fila, sobretot estreny la mà de l’últim. El dia que sigui el primer no haurà oblidat si no el vas saludar”.
La visita va ser una invitació de l’ajuntament de Barcelona, que des de l’alcaldia de Narcís Serra va intentar establir lligams sòlids amb grans ciutats que no eren capitals. Per això els acords amb Milà, Boston, Sant Petersburg o Istanbul, l’alcalde del qual, Erdogan, ja va captar l’atenció de Maragall, amb excel·lents antenes internacionals.
Anatol Sobtxak sí que va captivar Pasqual Maragall i els seus col·laboradors. Jurista, culte, polític, i molt interessat en la transició espanyola. “Rússia ha de seguir el model de transició espanyola”, va dir a la premsa. Per entendre la seva rellevància en l’ascens de Vladímir Putin, n’hi ha prou amb una altra fotografia: el gran líder plorós al funeral de Sobtxak, amb la vídua recolzada a la seva espatlla, el març del 2018. Poques vegades se l’ha vist tan humà en públic...
La delegació va ser allotjada a l’hotel Hilton de la Diagonal i sotmesa a una agenda intensa amb visita cultural de rigor (museu Picasso) i final de festa amb “sopar en un restaurant típic” (Set Portes).
La visita a Mercabarna els va enlluernar. “Volien fer una cosa semblant a Sant Petersburg. Vam anar-hi uns mesos més tard i Putin ens va rebre al seu despatx. L’atmosfera era sinistra i ell ens va semblar el clàssic funcionari soviètic. Li vam comentar que no feia falta que desallotgessin els passatgers d’un autobús per portar-nos. Putin es va estranyar: si ho fem fins i tot amb els tramvies i les ambulàncies! Vivien un moment dramàtic. No hi havia res als supermercats. No vam acordar res”, recorda Manuel de Forn, aleshores director municipal d’Estratègia.
La visita de la delegació de Sant Petersburg
Putin i la delegació van ser allotjats al Hilton, van sopar al Set Portes i van quedar enlluernats amb Mercabarna
va deixar cicatrius. L’empresa Juspi –propietat d’Enric Bernat, president de Chupa Chups, i Lluís Prenafeta, exsecretari de presidència– va firmar un gran acord el 26 de febrer amb Sobtxak per enviar aliments a canvi de cru. “Ells no van complir perquè els van tancar l’aixeta. Vivien una situació molt adversa i et passaven d’un funcionari a l’altre. Vam perdre el temps i la paciència”, resumeix Prenafeta.