La Vanguardia (Català-1ª edició)
Matrioixca
Divendres al matí el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va esmorzar a Brussel·les amb les serioses reticències d’Alemanya, Àustria, Itàlia i Xipre a escalar en les sancions econòmiques a Rússia.
La reunió del Consell d’Exteriors de la Unió Europea va ser dramàtica. Des d’un lloc secret d’Ucraïna, per via telemàtica, el ministre convidat, Dmitri Kuleba, va interpel·lar durament els representants dels països reticents. Espanya va entrar i sortir d’aquella reunió formant part del front de fermesa, després d’advocar per l’expulsió dels bancs russos de la plataforma internacional de pagaments Swift.
Divendres a la tarda Itàlia es va començar a moure, amb aquella agilitat felina que tenen els italians en les situacions difícils. El primer ministre, Mario Draghi, anunciava la tramesa d’armes a Ucraïna i que està disposat a escalar les sancions fins al Swift. Xipre també va canviar de parer.
Entre dissabte a la tarda i diumenge es va moure Alemanya, amb Àustria darrere. Escalada Swift. Tramesa d’armes de guerra a Ucraïna i, el que és més important, anunci de l’ampliació del pressupost de defensa de la República Federal. A aquest triple moviment cal afegir-hi el que suposa per a l’economia alemanya paralitzar el gasoducte Nordstream2. [L’empresa gestora del segon gran gasoducte del Bàltic, de matriu russa, va presentar ahir suspensió de pagaments a Suïssa].
Diumenge a la nit Espanya ja no era a l’escamot davanter del front de fermesa. Dilluns a la nit Pedro Sánchez va reiterar a TVE que Espanya no pensava enviar armes de combat a Ucraïna i ratificava així unes declaracions anteriors de la ministra de Defensa, Margarita Robles. Sánchez havia consensuat aquesta posició amb la vicepresidenta segona Yolanda Díaz. Dimarts es van publicar mapes en què Espanya apareixia juntament amb Hongria i Bulgària, una cartografia complicada per al Govern espanyol, que al juny haurà d’acollir l’assemblea general de l’OTAN a Madrid. La ministra portaveu del Govern central, Isabel Rodríguez, mirava de salvar la situació assenyalant que Espanya participa en la tramesa d’armes a Ucraïna finançant el programa de la UE a aquest fi.
Dimecres al matí Sánchez anuncia al Congrés que Espanya enviarà armes “ofensives” a Ucraïna. Tot seguit, la ministra d’Afers Socials i secretària general de Podem, Ione Belarra, manifesta que no hi està d’acord als passadissos del Congrés, amb paraules força mesurades. Tan mesurades com el discurs del portaveu d’UP, Pablo Echenique. Dissidència sense ruptura. Al final de la sessió, la vicepresidenta
Yolanda Díaz declara als periodistes: “El president del Govern central té tot el nostre suport”. L’art gallec de marcar territori, en tota l’esplendor. [Tornen temps de galleguitat en la política espanyola. Ahir
Alberto Núñez Feijóo va declarar: “Jo no vinc a insultar Pedro Sánchez: jo vinc a guanyar Sánchez”].
Són dies de reajustament de posicions a tot Europa. Moscou, bon vent i barca nova!
Marine Le Pen està cremant molt de pressa els programes electorals, ja editats, en què apareixia juntament amb Vladímir Putin. A Vox ningú no sap qui és Víktor Orban. L’independentisme català, per descomptat, no va enviar mai emissaris a Rússia. De l’Hermitage ja no en parla ningú a Barcelona, i amb més agilitat que no pas els italians, Gabriel Rufián va donar suport ahir al Congrés a l’enviament d’armes a Ucraïna, mentre que la consellera Victòria Alsina (Junts) manifestava que avala la represa del gasoducte Midcat per poder enviar gas a Alemanya. Són dies de reajustament que han deixat sol el veterà militant d’Esquerra Unida, que no té res a veure amb Putin, però que viu aferrat sentimentalment a la matrioixca que fa més de trenta anys li va regalar el seu pare després d’un viatge a la Unió Soviètica.
UP avui és una cruïlla de camins, un formiguer d’idees i sentiments contraposats. Podria ser el Khàrkiv de la legislatura. ●
Són dies d’ajust de posicions, Yolanda Díaz s’allunya d’UP sense trencar