El paperot de Schröder

El rus Fiódor Dostoievski, que va viure en l’època tsarista, reflexiona a Crim i càstig sobre aquells innombrables pobres homes que s’apassionen per l’indigne i amb això posen en ridícul totes les causes. Veient l’excanceller alemany Gerhard Schröder intentant justificar l’injustificable en la guerra immoral de Vladímir Putin contra Ucraïna podem pensar que Dostoievski va ser capaç de descobrir les misèries de l’ànima humana més enllà del segle en què li va tocar viure. Schröder va estar al capdavant d’Alemanya entre el 1998 i el 2005 i, poc després d’abandonar el poder, va ser reclutat per Putin a fi d’integrar-se en empreses russes d’hidrocarburs. Avui és un dels lobbistes de referència, en qualitat de conseller del gegant gasista Gazprom, de la petroliera Rosneft i la distribuïdora Nord Stream, pels quals ha estat rebent ingressos milionaris.

Schröder està sent sotmès a fortes pressions del Govern alemany perquè denunciï la invasió a matadegolla que està duent a terme Rússia en un país sobirà i dimiteixi dels seus càrrecs en les empreses russes de les quals forma part, controlades pel cercle íntim de Putin. Els editorials de la premsa alemanya són implacables. O trenca amb Putin o Alemanya haurà de trencar amb ell, l’interpel·lava el prestigiós Die Welt. A dins de l’SPD, actualment al Govern, s’estan plantejant procedir a expulsar-lo i retirar-li els privilegis de què gaudeix com a excanceller.

Fill d’una família humil, amb un pare que va morir combatent a la Segona Guerra Mundial, va créixer en la pobresa i va haver de treballar molt dur per tirar endavant. És possible que un dia es conjurés, com la protagonista d’Allò que el vent s’endugué, per no tornar a passar gana, i Putin ho devia intuir quan el va conèixer. Així que un dia es va vendre l’ànima al diable rus. Però als 77 anys –els 70 els va celebrar amb el president rus, que acabava d’envair Crimea– es pot permetre un acte de dignitat. El seu paperot no s’explica. Com tampoc no entenen els seus compatriotes per què han de continuar pagant-li un despatx i un xofer amb diners públics a qui no els representa ni com a alemany, ni com a europeu. ●

L’excanceller alemany s’ha venut l’ànima socialdemòcrata al diable rus