Els reptes de Feijóo al capdavant del PP

Alberto Núñez Feijóo, president de la Xunta de Galícia amb quatre majories absolutes consecutives en el seu historial, serà probablement el nou líder del Partit Popular. Ahir al matí, en un col·loqui, va afirmar que ja havia pres la decisió, “precipitada però meditada”, de presentar candidatura a la presidència del partit. A la tarda, després d’una reunió de l’executiva del PP gallec, ja va anunciar formalment la candidatura.

En vista de la coincidència dels barons del PP sobre la idoneïtat de Feijóo per succeir Pablo Casado, tot fa pensar que el gallec sortirà del congrés extraordinari convocat a Sevilla els dies 1 i 2 d’abril convertit en el nou president del PP. Abans, caldrà esperar fins dimecres vinent per assegurar-se que no hi ha cap altre aspirant. En aquest cas, Feijóo seria proclamat candidat l’endemà. En cas contrari, a partir del 21, els afiliats votarien pel que preferissin.

La tasca de Feijóo, si finalment empunya la regnes del PP, serà enorme. Aquest partit ha viscut les últimes setmanes una convulsió excepcional i continua ara immers en una crisi que l’afebleix. En certa manera, a causa de la descarnada rivalitat existent entre la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso –el germà de la qual, segons ella mateixa va admetre, ha cobrat comissions en operacions amb la seva Administració– i Pablo Casado, que ha acabat perdent en aquesta batalla el lideratge popular.

En aquesta tasca el primer pas serà emprendre la recuperació del PP. Per això, Feijóo ha de centrar el partit. La fluïdesa ideològica de Casado, que un dia flirtejava amb Vox i un altre trencava relacions amb la formació ultradretana, ha demostrat que és un factor de confusió per al seu electorat, i més enllà, que ha pagat molt magres dividends, com demostra l’escàs ascens del PP a les recents eleccions de Castella i Lleó, i el salt, als mateixos comicis, de la formació de Santiago Abascal.

El segon, enllaçant amb el primer, serà prendre una decisió clara sobre fins on està disposat el PP a anar de bracet de Vox. El Partit Popular de Castella i Lleó, que presideix Alfonso Fernández Mañueco, que ara necessita els vots ultradretans per aconseguir la investidura i la formació de govern, no descarta la seva companyia al gabinet. Això no es correspon amb la posició d’altres grans partits conservadors europeus, que fa temps que van aixecar un cordó sanitari al voltant de l’extrema dreta i no n’admeten coalicions. Feijóo s’enfronta en aquest àmbit a una decisió delicada, que marcarà el seu mandat i matisarà significativament el seu compromís democràtic.

Un cop encarrilades aquestes dues tasques, Feijóo haurà d’encarar una de les principals causes de la crisi del PP: Isabel Díaz Ayuso. No hi ha garantia que les ambicions de la lideressa estiguin satisfetes amb la presidència madrilenya, per més que ella ho digui. Tampoc que vulgui contribuir a la pacificació de la dreta. Va ser reveladora la manera com dimarts va tornar a desestabilitzar el partit, quan va rebentar la junta directiva celebrada a Madrid a la recerca de concòrdia demanant l’expulsió dels que van participar en una “campanya contra ella”. I va ser indicatiu de les futures turbulències que esperen dins el partit si Díaz Ayuso no ensopega amb algú que l’obligui a respectar les jerarquies de la formació en què milita. Aquesta política madrilenya potser és un actiu electoral. Però el que ara necessita la formació és equilibri ideològic, disciplina a les seves files i tranquil·litat. De Feijóo se n’espera que aporti tot això. Però no servirà de gaire si el PP, i algunes de les seves figures, no hi ajuden. ●

Centrar el partit, distanciar-se de Vox i disciplinar Ayuso, tasques del nou líder