La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els sindicats desafien el Govern pel nou calendari amb cinc vagues al març
Les aturades se sumen a les previstes el 23 per la sentència del castellà i el 8-M
El març arriba calent amb una convocatòria de vagues al sector educatiu català que feia dècades que no es veia. L’acord unitari entre set organitzacions sindicals del sector i cinc dies de vaga expressen l’afartament de la docència davant la successió de canvis anunciats pel Departament d’Educació els últims mesos amb una actitud “autoritària” que han deixat el personal educatiu sense el reconeixement que hauria merescut per la feina feta en la gestió de la pandèmia i la cura de l’educació i els alumnes. Aquesta és la síntesi del manifest que ahir van llegir els sindicats Ustec-Stes, CC.OO., Intersindical-CSC, Professors de Secundària, UGT, CGT i Usoc, en què recullen altres reivindicacions laborals que no són a l’agenda i que s’arrosseguen des de fa anys. D’aquesta manera, van cridar a afegir-se a la vaga el personal de les escoles d’infantil a postobligatoris, públiques i concertades, en dues setmanes de març: el dimarts 15, el dimecres 16 i el dijous 17 i el dimarts 29 i el dimecres 30.
Aquests cinc dies se sumen a l’aturada convocada en instituts i universitats pel sindicat independentista d’estudiants SEPC el 8 de març, dia de la Dona Treballadora, i a les mobilitzacions del 23 de març contra la sentència del 25% de castellà, convocades per SEPC, COS i Intersindical-CSC. “Fa 30 anys que no es recorda una convocatòria sindical unitària contra el departament d’aquesta envergadura”, va advertir un portaveu sindical. Al comunicat conjunt les organitzacions expressen que l’avanç del curs escolar en cinc dies i la jornada intensiva del setembre només és la “gota” que fa vessar un got ple de greuges i “menyspreus” mostrats pel conseller Josep Gonzàlez-Cambray al sector. Temen, a més a més, “noves sorpreses” els mesos que queden de curs.
“Aquesta conselleria ha oblidat que la seva obligació és promoure el respecte i el reconeixement al col·lectiu docent davant la societat”, indica el comunicat, que afegeix: “Rebutgem l’actitud de menyspreu” mostrada i la
Les organitzacions han concentrat la inactivitat en dues setmanes: la del 15, 16 i 17 i la del 29 i 30
decisió de “desatendre la negociació real amb els representants sindicals per un retorn de les condicions laborals que ara més que mai mereixem”.
No només és l’actitud “autoritària”, sinó també la falta d’agenda per corregir una llista de retallades laborals i reclamacions de més inversió. El retorn a l’horari lectiu anterior a les retallades, el del personal de més de 55 anys, més personal per a l’atenció directa de l’alumnat, retirada del decret de plantilles, equiparació salarial a FP, estabilització del personal interí, a més de la revisió dels nous currículums i la retirada de l’ordre del calendari.
El conseller ha destacat aquests dies que el canvi del calendari és una decisió política que no afecta drets laborals i que té la mà oberta per negociar, però que el problema és que els sindicats no van a les reunions. Precisament, Educació havia convocat per ahir la taula sectorial. Els sindicats, que no hi van ser, van puntualitzar que aquest és un bon exemple de “falta de voluntat per negociar”. “S’ha reiterat nombroses vegades que el canvi de calendari és inamovible”. Per tant, consideren que la taula sectorial seria “un pur tràmit” per al departament i no una veritable negociació col·lectiva. ●