La Vanguardia (Català-1ª edició)
Milers de persones es concentren a favor de la pau a Barcelona
La comunitat ucraïnesa no s’afegeix a la convocatòria i reclama suport per defensar el seu país
Milers de persones es van concentrar ahir a la tarda a la plaça Catalunya contra la guerra a Ucraïna, en una convocatòria a què es van afegir més de 330 entitats, sindicats i partits polítics. La comunitat ucraïnesa va declinar afegir-se a l’acte de la plataforma Aturem la guerra, mentre que PSC, PP i Vox no van firmar el manifest a favor de la pau que es va llegir al començament de l’acte.
La plaça Catalunya pràcticament es va omplir. Segons la Guàrdia Urbana, al voltant de 3.500 persones es van sumar a la protestes. Els manifestants amb pancartes a l’estil de “Criminal de Guerra, Putin = Hitler”, “Putin go home”, “De Trump a Putin, perill nuclear” es van barrejar en una cantonada amb el grup de ciutadans ucraïnesos que, des de l’inici de la invasió russa, han muntat una mena de campament per reclamar suport. Mikola Paixin és un d’ells. Tal com explica, dissabte va començar una vaga de fam “per atreure més atenció i aconseguir ajuda humanitària i militar”. Paixin va explicar que no estava d’acord amb el plantejament pacifista de la concentració d’ahir. “Quan un país t’ataca, el que has de fer és defensar-te i no rendir-te, no pots dir estic en contra de la guerra i deixar que et matin”, va manifestar mentre la plaça s’anava omplint.
Paixin explica que cada dia pateix pel que els pugui passar als seus pares i el seu germà, enrolat en una unitat civil de defensa territorial. La seva família viu a la zona de Korosten, bombardejada recentment. Per Paixin, les pancartes de “Pau i amor”, que es llegien ahir, no van amb ell en aquests moments.
Els convocants d’Aturem la guerra van reclamar que “els governs de la Unió Europea dediquin tots els seus esforços, per la via de la negociació, la solidaritat econòmica i propostes pacificadores, per a un cessament integral de les hostilitats i la retirada de totes les tropes”, a més de garantir l’accés d’“assistència humanitària i la protecció internacional a la població”. També van reivindicar que la Generalitat i els ajuntaments assumeixin un rol de lideratge en l’acollida dels refugiats. El manifest, llegit per l’actriu Cristina Brondo i el periodista David Fernández, subratlla que “no hi ha solució militar possible”, per tant, s’advoca per anar a les causes estructurals de la guerra.
Després de la lectura del document, van actuar les cantants Maria Arnal i Judit Neddermann. Entre els assistents, hi havia la presidenta del Parlament, Laura Borràs; la vicepresidenta primera de la Mesa de la Cambra, Alba Vergés; els consellers Josep Gonzàlez-Cambray, Tània Verge i Natàlia Garriga, i Camil Ros, secretari general d’UGT, entre d’altres.
Des de la invasió russa, les concentracions i les iniciatives en suport de la població ucraïnesa es repeteixen diàriament. Nombrosos ciutadans van acudir ahir al matí al consolat d’Ucraïna a Barcelona per aportar medicaments i carregar-los en furgonetes amb destinació a Polònia, pas previ per transportar-los a l’altre costat de la frontera. El cònsol, Artem Vorobiov, va explicar que s’ha arribat a un acord amb la Generalitat per habilitar grans cen
La plataforma convocant reuneix 330 entitats que demanen abordar les causes estructurals de la guerra
“Quan t’ataquen el que has de fer és defensar-te, no pots deixar que et matin”, clama Mykola Pashyn
tres de recollida de material de manera que l’ajuda no es dispersi en diferents punts.
Vorobiov va confirmar que fins ahir al matí una cinquantena de persones de diferents nacionalitats s’havien dirigit al consolat per expressar la seva voluntat de donar suport a l’exèrcit, a més dels mateixos ciutadans ucraïnesos. “Més de 80.000 ucraïnesos que resideixen en altres països ja són al front”, va concretar Vorobiov. “Cada dia ve molta gent que vol afegir-se a la legió internacional, però qui no tingui experiència militar no és útil, no hi ha temps per entrenar-los”, va afegir reclamant, però, “tota l’ajuda dels països aliats i de la Unió Europea”.
Qui sí que atresora experiència i ahir mateix partia cap a la frontera és Vladímir Maszni, pare de dues bessones de quatre anys. El consolat va proporcionar a Maszni una mena de salconduit per poder arribar a la seva destinació amb rapidesa. Dimarts ja havia carregat la seva furgoneta amb medicaments, en el punt de recollida de la Rambla de Santa Mònica, i només estava pendent d’aquest document per partir. No anirà sol, l’acompanyarà un altre ucraïnès i així es
podran alternar al volant. “Vull anar a lluitar, ja vaig estar amb l’exèrcit el 2014 i a més vaig dedicar tres anys a formar-me a l’escola militar. Primer deixaré el carregament a Lviv i després combatré, si no els parem ara, els russos en voldran més i més”, comentava Maszni amb una de les seves filles en braços.
“Tinc por, només els idiotes no admeten tenir por. Por de morir, del futur, del que podem perdre... Els meus pares i la meva germana continuen a Leòpolis, hi he de tornar!”, subratlla aquest fornit home de 39 anys, que des de fa sis mesos viu a Calella i es dedica a negocis del sector turístic.
En un full de paper penjat a l’entrada del consolat amb la llista dels productes sanitaris més necessaris, s’hi ha escrit a mà: “Sobra menjar” i que el que fa més falta són els medicaments.
Vorobiov va concretar que el que més es necessita són els articles “per curar ferides i les benes per frenar la sagnia”.
Al personal habitual del consolat s’hi ha afegit una legió de voluntaris que ho han deixat tot per dedicar-se a temps complet a omplir caixes amb destinació al seu país. Les escenes de gent empaquetant analgèsics o benes i ficant-ho tot en furgonetes es repeteixen en els diferents punts de recollida habilitats per les associacions de la comunitat ucraïnesa.
Tots volen aportar el seu gra de sorra. En Heorhi, contrabaixista de 24 anys, no ha dubtat a deixar durant uns dies els seus assajos al conservatori del Liceu per poder donar un cop de mà al consolat. ●