La Vanguardia (Català-1ª edició)
Temor de la russofòbia: “Tot és una bogeria que ens marcarà”
La Genya va emigrar de Rússia, té un restaurant a Barcelona i vol que se sàpiga que ella està en contra d’aquesta guerra
“Molts russos estan en contra d’aquesta bogeria i jo soc una d’aquestes persones”. Així arrenca Genya Petrova, nascuda a Rússia fa 40 anys i establerta a Barcelona des de fa dues dècades, un emocionat i sincer relat al seu compte d’Instagram. Allà despulla els seus sentiments i confessa, sense titubejos, la seva empatia amb el patiment del poble ucraïnès. I no és un pas fàcil, ja que aquest país que ara no reconeix és el que la va veure néixer.
“Faig això després de plorar molt els últims dies”, diu la Genya. Li trenca el cor el drama dels seus amics ucraïnesos i també l’auguri que aquesta guerra “estigmatitzarà molts anys, si no són dècades”, tot el poble rus amb independència de si es dona suport o no a aquesta invasió. Evitar-ho, repeteix, “només serà possible si hi ha una responsabilitat col·lectiva”.
Té molt clar que aquesta escalada bèl·lica “m’afectarà a mi i el meu fill, encara que ell hagi nascut aquí. La gent veu notícies, sent el que vol sentir i no pensa gaires vegades el que diu”.
Va obrir fa cinc anys el restaurant Ekaterina. És un local especialitzat en menjar rus i receptes exsoviètiques. Va descartar identificar el negoci amb frases com “restaurant rus”, “cuina postsoviètica”... “No m’hi vaig atrevir”. Així que al final va optar per Ekaterina i hi elabora plats també d’Ucraïna o Bielorússia. Els clients que la coneixen continuen anant al restaurant, però no amaga el temor d’una escalada de russofòbia. Un estigma que la Genya tem que pugui anar en augment si el conflicte s’allarga. Pagaran justos per pecadors.
“El primer dia de guerra em vaig quedar en xoc. Com hem arribat aquí? No podia acceptarho i no parava de plorar. Esclar que estic en contra d’aquesta guerra!", exclama. El dolor que envaeix ara la Genya s’agreuja per la particular situació viscuda al seu restaurant: “A la cuina hi treballa una dona ucraïnesa. Es diu Marina i aquests últims dies arriba amb la cara molt pàl·lida. Té un fill de 33 anys, que viu allà, i cada vegada que sona el seu telèfon em fa por preguntar-li si ha passat res”.
Aquesta guerra ha fet reviure a la Genya records del passat. Ella, apolítica, no ha apartat mai la vista del que passa a Rússia. Lamenta que molts dels seus coneguts, que van intentar canviar les coses, “han acabat a la presó”. I li dol que altres compatriotes li diguin que ella no té dret a opinar del que passa allà “perquè me n’he anat”. Considera que la televisió, “un membre més de la família a Rússia”, fa “molt mal amb la propaganda”. I alerta que hi ha una generació “que només ha conegut Putin”. Un perill.
I conclou: “Per mi era molt important dir tot això. Espero que aquesta guerra no passi factura entre les meves amistats i clients. Vull que s’acabi ja, que no mori ningú més”. ●
“A la cuina hi treballa una dona ucraïnesa, amb un fill que viu allà: cada vegada que sona el seu telèfon, pateixo”