La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’última oportunitat de Cortés
ERC exigirà al govern de Colau a les pròximes comissions que compleixi la seva promesa i posi una placa en record del poeta de la Barceloneta
Els regidors d’ERC demanaran al govern de l’alcaldessa Ada Colau que recordi les seves promeses i posi al barri de la Barceloneta una placa que reti homenatge a Bernardo Cortés Maldonado. Precisament tal dia com avui, el 3 de març del 2017, va morir a l’hospital del Mar el també conegut com el poeta de la Barceloneta, als 83 anys, el mateix dia que tenien previst donarli l’alta... I poc després el districte de Ciutat Vella va anunciar que d’alguna manera preservaria la seva memòria. No parlem ni de revisar el nomenclàtor, ni d’una gala especial al teatre Liceu, ni tampoc d’una estàtua a mida natural, com la de Manolo Escobar a Badalona... sinó d’una placa, d’una placa de les senzilles.
La regidora republicana Marina Gassol presentarà i defensarà el corresponent prec d’aquí un parell de setmanes, a la pròxima comissió municipal de Drets Socials, Esports i Cultura. “Demanarem al govern de l’alcaldessa Colau que recordi els seus compromisos i instal·li una placa per conservar el record de Cortés, i que ho faci aquest mateix any, en què es compleix el cinquè aniversari de la seva mort, i si és possible al carrer Pescadors del barri de la Barceloneta, on va viure durant molts anys”.
La regidora Gassol argüeix que Cortés forma part de la història recent no oficial i alternativa de Barcelona, que el cantautor que acostumava a rondar amb la seva guitarra per aquests xiringuitos on trepitjaves la sorra representa d’alguna manera una època de la ciutat que molts encara miren de reüll i amb nostàlgia, aquells temps en què Barcelona, malgrat tots els seus problemes, semblava molt més innocent... El terme gentrificació encara no havia estat en
cunyat. “Esperem que el govern de l’alcaldessa Colau no torni a oblidar-se les seves promeses”, subratlla la d’ERC.
El setembre del 2017, poc després de la mort de Cortés, amics i familiars li van dedicar un senzill homenatge a la plaça Carmen Amaya, a la Barceloneta. Allà van llegir uns quants poemes. A la trobada també hi va anar Gala Pin, com a regidora de Ciutat Vella. Llavors va dir que l’Ajuntament homenatjaria el cantautor, d’alguna manera, probablement mitjançant la instal·lació d’una placa al barri, potser en aquesta mateixa plaça. Però després Pin va decidir no tornar a presentar-se a les eleccions, i amb la seva marxa l’afer va diluir i va caure en l’oblit.
“A veure –recorden familiars de l’artista–, després de la mort de Bernardo tot semblava que anava bé. Antonio Herrera, el seu biògraf, estava en contacte amb la Generalitat i l’Ajuntament. Herrera estava entossudit que li posessin una estàtua. Entenia que el meu oncle també era part de la història no oficial i alternativa de la ciutat. Durant aquells dies jo el vaig acompanyar a una reunió amb una directora de Cultura de la Generalitat”.
–O sigui... Manolo Escobar sí i Bernardo Cortés no? –va dir Herrera, el biògraf, amb molta energia, en aquella entrevista–. Hem de posar en relleu l’obra de Bernardo!
“La directora va dir que bé, que calia perfilar-ho tot, que havia de parlar-ne amb alguns polítics, qualsevol li deia que no, a l’Antonio! Però poc després l’Antonio va emmalaltir, i després va morir”.
Després de la mort de l’artista semblava que una placa li retria homenatge, però tot es va oblidar
Un dels últims missatges d’Herrera al grup de familiars i amics de Bernardo donava compte dels seus contactes amb l’Ajuntament. “El 15 de juny 2017 –va teclejar llavors–, i per indicació de l’alcaldessa, responen a la meva petició de data 7 d’octubre del 2016 sol·licitant un homenatge. Feta la consulta amb el districte de Ciutat Vella, ens comenten que ho veuen positivament”.
L’última il·lusió de Bernardo va ser una mostra de reconeixement que li tornés el respecte que d’alguna manera la televisió li va arrabassar. Per això anhelava protagonitzar un concert al Liceu, abans de jubilar-se. Una placa el congratularia. No va ser un home superb. Fins ara Jordi Rabassa, el regidor de Ciutat Vella i també de Memòria Democràtica, no va mostrar interès a fer-se seus els compromisos de la seva predecessora, la també comuna Gala Pin. Potser si en vida Bernardo hagués ocupat alguna seu institucional... L’executiu de Colau és molt donat a revisar els símbols d’aquesta ciutat, però acostuma a recordar perfils ben diferents. Potser si Cortés hagués frenat algun desnonament... ■