La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ucraïna, Orwell i ‘La revolta dels animals’
El 1947 refugiats ucraïnesos que s’escapaven de Stalin van editar una traducció a la seva llengua de la famosa obra amb un nou pròleg de l’escriptor anglès
Aquest mes de març fa 75 anys de la publicació de Kolhosp Tvaryn, la primera edició ucraïnesa de La revolta dels animals, de George Orwell (19031959). Les circumstàncies d’aquella iniciativa es veuen avui carregades de ressonàncies significatives mentre segueix augmentant la riuada de centenars de milers d’ucraïnesos que fugen del seu país davant la invasió militar de Putin. El dictador rus, en un gir netament orwellià, no parla de guerra sinó d’“operació militar especial”. L’ús d’eufemismes d’aquesta mena per tapar les realitats són fàcils de detectar per als lectors de Mil nou-cents vuitanta-quatre, la brillant dissecció que Orwell va escriure en forma de novel·la sobre els mecanismes inherents als sistemes totalitaris.
Orwell no va aconseguir publicar Animal farm, la seva sàtira antiestalinista, fins al 1945, just quan la Unió Soviètica i el Regne Unit havien deixat de ser aliats de guerra. Sis mesos més tard, un jove lingüista ucraïnès refugiat, Ihor Ševčenko , va quedar fascinat per les veritats profundes que emergien d’aquell petit volum que Orwell va subtitular, irònicament, “un conte de fades”, i va decidir traduir-lo a la seva llengua. Ševčenko es va posar en contacte amb Orwell per demanarli un pròleg especial per donar context a aquella edició tan especial. L’autor d’Homenatge a Catalunya –publicat en anglès per primer cop el 1938– ho va fer amb molt de gust, convençut que res podia ser més efectiu que la dissidència dels que havien viscut sota Stalin. El text original d’Orwell es va perdre, i el que tenim és una retraducció a l’anglès de la traducció de Ševčenko .
L’obra, segons va explicar Ševčenko a Orwell, es va editar per iniciativa d’un nucli d’ucraïnesos soviètics, la majoria dels quals havien estat membres del partit bolxevic que van acabar passant pels camps de concentració de Sibèria per les seves crítiques contra “el bonapartisme contrarevolucionari de Stalin i l’explotació que el nacionalisme rus feia del poble ucraïnès”. De l’obra se’n van distribuir uns dos mil exemplars entre els refugiats ucraïnesos que s’amuntegaven en els anomenats “camps per a persones desplaçades” instal·lats a Alemanya en els primers anys de la postguerra. Per aquells refugiats, el text de George Orwell en la seva llengua era un manifest de resistència, un petit bri d’esperança sobre la consciència, entre els països democràtics, de la naturalesa real de l’estalinisme.
Gràcies a l’edició ucraïnesa, coneixem la gènesi del llibre d’Orwell en les seves pròpies paraules:
“Tornant d’Espanya vaig pensar a exposar el mite soviètic en una història fàcil d’entendre per gairebé tothom i que es pogués traduir fàcilment a altres idiomes. No obstant això, els detalls reals de la història no em van arribar fins que un dia (aleshores vivia en un petit poble) vaig veure un nen petit, potser de deu anys, conduint un enorme carro per un camí estret que fuetejava el cavall sempre que intentava girar. Em va sorprendre que si només aquests animals prenguessin consciència de la seva força, no tindríem cap poder sobre ells, i que els homes exploten els animals de la mateixa manera que els rics exploten el proletariat. Vaig procedir a analitzar la teoria de Marx des del punt de vista dels animals.”
Ihor Ševčenko , el traductor de La revolta dels animals,
Un jove lingüista ucraïnès refugiat, Ihor Ševčenko , va quedar fascinat pel petit volum d’Orwell
Els dos mil exemplars de l’edició ucraïnesa del 1947 eren com un manifest de resistència contra l’estalinisme
Orwell, al pròleg, diu que l’objectiu va ser exposar el mite soviètic en una història fàcil d’entendre
Andrea Chalupa, guionista del film ‘Mr. Jones’, deia fa tres anys: “Ucraïna és l’objectiu número u de Putin”
aquell jove refugiat ucraïnès del 1947 que fugia de la Rússia soviètica, va aconseguir viure i seguir estudiant amb una beca a la Universitat de Lovaina, a Bèlgica. Anys més tard, va esdevenir un reputat acadèmic de llengües eslaves a Harvard. Va morir el 2009.
Fa tres anys, Andrea Chalupa, descendent d’ucraïnesos, va promoure la pel·lícula Mr. Jones, sobre un periodista a la Rússia de la dècada dels trenta i les dificultats que va patir per denunciar la gran fam que es patia a la Ucraïna de Stalin. Chalupa guarda com un tresor l’edició de La revolta dels animals que el seu avi havia obtingut als camps de refugiats de la postguerra i la seva pel·lícula juga amb un Orwell fictici com un homenatge subtil a l’escriptor anglès. A propòsit de l’estrena de la pel·lícula, Andrea Chalupa va declarar:
“Ucraïna és l’objectiu número u de Putin, i Kíev és el viver de l’oposició al seu règim... Els paral·lelismes històrics són al·lucinants, i la manera com un dictador intenta consolidar el seu poder sempre es repeteix.”
Els autoritarismes no són, efectivament, gaire creatius. La retòrica en relació amb els seus objectius pot tenir variacions, però la misèria moral i material que projecten els dictadors sobre el seu propi poble és invariablement la mateixa. La mateixa que podem constatar aquests dies. ●