Santiago Rusiñol a Ceret

Fa una colla d’anys la botiga Vinçon del passeig de Gràcia feia córrer una bossa amb un eslògan insuperable: “Extenso surtido de objetos de todas clases en general”. Era una conya amb aquells noms i frases publicitàries encarcarades dels anys quaranta i cinquanta. Una botiga especialitzada en objetos de todas clases tenia de tot. L’important, en aquella bossa i, en general, a Vinçon, que era una gran botiga de disseny, era la idea d’objecte. L’eslògan no deia cap mentida: estava especialitzada, fins i tot molt especialitzada, amb un gran assortit. Però l’objecte de la seva especialització podia ser qualsevol cosa, sempre que fos, valgui la redundància, un objecte. L’extenso surtido, de todas clases i en general, que es trepitjaven, remarcaven que era una facècia.

Era divertit posar noms de botigues de l’any de la picor a grups de música i a revistes underground. Un amic gallec feia una revista que es deia Favorita, com si fos una botiga de faixes de senyora. I un altre publicava un fanzine anomenat Cupón ahorro del lugar, que copiava el format d’una cartilla de cupons molt popular. A mi m’agradaven el Mesón de las Golosinas del Portal de l’Àngel i el Palacio del Colesterol de Bogotà. Un punt culminant d’aquesta moda va ser quan al carrer Riera Alta de Barcelona van obrir un bar en una botiga de mobles de barri: Muebles Navarro. Em va pel cap que al començament es deia “El bar que están poniendo donde muebles Navarro”, que era la frase que deien els veïns mentre feien les obres. Després se n’ha dit “El bar que pone muebles Navarro”, perquè és un d’aquests locals de Barcelona que ha conservat el rètol antic. Però la idea primera, que fos una frase dels veïns, m’agradava molt més, on vas a parar.

M’hi ha fet pensar un article de Santiago Rusiñol contra el cubisme, del 1913, que he ensopegat aquests dies en una recerca que estic fent. Rusiñol explicava que els del cubo s’havien ensenyorit de la simpàtica vila, capital del Vallespir, i que tot ho veien en forma de triangles i quadrats. Així com tot bon moro ha d’anar a la Meca, tot bon cubista ha d’anar a Ceret, deia en Rusiñol. Que acabava el seu article amb un estirabot genial. A Barcelona, a la cantonada del carrer Casanova amb Floridablanca, on més tard hi van construir el Gran Price, hi havia un local que es deia La Bohemia Modernista, on es feien espectacles, balls i combats de boxa. Escriu Rusiñol: “L’experiència ens ha ensenyat que, generalment, les escoles, quan s’apoderen d’un poble, acaben de servir de rètol a una botiga o a un casino. De tota una època passada ja sols ne queda com a record La Bohemia Modernista. El jorn que a una societat li posin L’Austeritat Cubista, que no tardaran a posar-l’hi, serà la glorificació i l’acabament de l’escola.”

Si hi hagués un bar a Barcelona que es digués L’Austeritat Cubista me n’hi aniria a prendre una copa ara mateix.

‘ Els del cubo’ s’havien ensenyorit de la simpàtica vila, i tot ho veien en forma de triangles i quadrats