La Vanguardia (Català-1ª edició)
Distint Dest
La confiança i els consells de Xavi impulsen el joc del lateral
Les reminiscències brasileres conviden a escriure (erròniament) el nom de Sergiño Dest com si fos el del davanter centre de la canarinha al Mundial del 1982 o com el del lateral del Milan de principis de segle. Però no. S’escriu amb ñ. Tot i que a la ciutat esportiva del Barcelona comencen a mirar el defensa amb ulls diferents, com si fos un jugador distint, més sòlid i segur. Més brasiler. La culpa la tenen els tres últims partits de l’equip i del nordamericà. Titular a Mestalla, a Nàpols i al Camp Nou contra l’Athletic –aquí com a lateral esquerre–, Dest és un altre.
Com va passar amb Frenkie de Jong i amb Luuk de Jong, una altra petició de Koeman, també la intervenció de Xavi Hernández ha aconseguit que Dest hagi crescut fins a un nivell que no es va veure el curs passat.
Contra els blanc-i-vermells va fer 84 passades bones, amb un 95% de precisió, amb què va demostrar la seva millora amb la pilota als peus. A l’Europa League, Araújo va perdre una pilota davant Insigne, que va fer una paret i va superar per velocitat l’uruguaià i Busquets. Dest va baixar com una exhalació per avançar entre el napolità i protegir la pilota. Una recuperació semblant va aconseguir davant Villalibre, que se n’anava tot sol. Dues accions defensives que ensenyen la seva implicació sense pilota. Entre els dos partits, va guanyar 12 duels i va fer 11 recuperacions, senyal que ja no s’arronsa.
La tercera assignatura pendent era la comprensió del joc de posició i d’atac, aspecte en què Xavi va fer èmfasi. Va navegar una mica a Cornellà en el rol de lateral-interior, però, en canvi, sense aquesta missió, contra valencians, napolitans i bascos va interpretar molt bé l’amplitud. Va saber quan jugar per dins i quan per fora depenent de la posició de l’extrem (Adama-Ferran Torres) per no trepitjar els mateixos espais i facilitar les tasques dels rivals.
Un rendiment que poc o res té a veure amb el Dest esverat del principi del curs. L’ex de l’Ajax està demostrant que el que comença malament pot acabar d’una altra manera. En els primers 13 partits de Xavi, el nordamericà només en un va ocupar la posició de lateral. Contra el Benfica, contra el Bayern i a la pròrroga de San Mamés va entrar d’extrem. Després va estar set matxs fora, de baixa, per una lumbàlgia.
El nord-americà, que va jugar poquíssim després del canvi de tècnic, encadena tres partits a gran nivell
Això, sumat a l’arribada d’Alves, que als 38 anys va aconseguir la titularitat, va disparar els comentaris que el futbolista no li entrava pels ulls al de Terrassa. El Bayern, que ja el va voler l’estiu del 2020, li continuava al darrere però va triar quedar-se.
Al febrer, el club havia d’elegir quins tres futbolistes dels nous fitxatges s’inscrivien a l’Europa League. Un dels quatre nous quedava fora i li va tocar a Dani Alves. “La posició de lateral dret la tenim més coberta que d’altres”, va argumentar Xavi, que ara pot gaudir d’Alves a la Lliga i Dest al torneig continental.
El nord-americà només té 21 anys i és el seu segon curs al Camp Nou. El Barça el va fitxar per 20 milions (20 menys que els que es van pagar per Semedo) després d’una única temporada a l’Ajax però se li exigia rendir sense alts i baixos. Amb Xavi, s’ha propulsat. “Està a un nivell espectacularment bo. Estic molt content amb el seu progrés”, lloa el tècnic. Només li falta el gol (en la 2020-2021, amb Koeman en va marcar 3). Amb confiança, el nou Dest demana pista. ●