La Vanguardia (Català-1ª edició)
La guerra obliga Brussel·les a repensar el retorn a la disciplina fiscal el 2023
La UE exclou de Swift set bancs russos, però n’hi manté dos per pagar el gas
Els ministres europeus d’Economia han fet els seus càlculs. Per cada 10% que augmenti el cost de l’energia, la inflació augmentarà 0,2 punts percentuals a la UE. D’aquesta manera, amb l’escalada a què estem assistint del petroli i el gas, i la que ve, la perspectiva més probable són uns preus disparats que frenin clarament el creixement que Europa i Espanya estan emprenent després de la pandèmia. Vist el panorama, Brussel·les es replanteja modificar el calendari que preveu el retorn a la disciplina fiscal el 2023, tal com estava previst fins ara.
Ahir els contractes de futurs del gas natural a Europa van arribar a assolir la cotització rècord de 194,72 euros el megawatt hora, per tancar finalment en 185 euros. El petroli va fregar els 114 dòlars el barril, el preu més alt des de juny del 2014.
Les guerres ho canvien tot, també les normes fiscals. En aquest cas, la invasió russa d’Ucraïna, amb la consegüent escalada de sancions europees i les repercussions que tindran, obre la possibilitat que es prolongui el període de barra lliure en la despesa, malgrat que els deutes d’alguns països, com Espanya i Itàlia, siguin elevadíssims. La decisió es prendrà al maig.
Les regles del pacte d’estabilitat, que fixen l’ortodòxia pressupostària europea, es van suspendre per la pandèmia per donar marge als governs per poder reaccionar. I els resultats salten a la vista. Ha funcionat. Tot i això, toca o tocava tornar a reconduir uns deutes disparats. La previsió era que el procés comencés al gener, però ahir es va obrir la porta a allargar el termini.
“Atesa la incertesa actual, haurem de reavaluar la desactivació prevista de la Clàusula d’Escapada General el 2023 sobre la base de les nostres previsions de primavera, a mitjans de maig”, va dir el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni. Aquesta clàusula és la que es va activar fa dos anys tenint en compte la greu situació de l’economia europea per la covid, que es va definir com un “esdeveniment inusual fora del control dels governs”.
Conscients que tornar a la disciplina fiscal és inevitable, es va fixar el gener per iniciar un procés que, en qualsevol cas, seria gradual. Ara caldrà esperar al comportament de l’economia i a l’anàlisi que farà Brussel·les el maig, quan presenti les seves previsions econòmiques.
La veritat és que el comissari Gentiloni va admetre de forma crua l’impacte en l’economia de la guerra d’Ucraïna, especialment per l’augment del preu de l’energia. “Ara assumim que aquests preus continuaran elevats durant tot el 2022. En conjunt, aquesta combinació probablement pesarà significativament en l’esperada expansió econòmica a la UE, però sense fer-la descarrilar”, va afirmar. Va
insistir a marcar la diferència entre tenir problemes, que els tenim, i acabar descarrilant. Apunta que esperen patir les conseqüències de la guerra i de l’increment dels preus de l’energia, que debilitarà el camí de la recuperació, però, segons el seu criteri, ni el pararà ni suposarà un fre complet a l’expansió econòmica. El vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, va recomanar als països molt endeutats, com Espanya i Itàlia, que comencin a reconstruir els matalassos fiscals de forma gradual.
La vicepresidenta i ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño, no va entrar a comentar la possible pròrroga de la suspensió de les normes fiscals, però en canvi va insistir en la necessitat de revisar-les per garantir que la reducció del deute sigui compatible amb el creixement i les inversions públiques. En tot cas, Calviño va subratllar que “Espanya és dels països menys exposats a aquesta crisi... encara que tindrà impacte econòmic”. La menor exposició vindria donada per la poca dependència del gas rus i per l’escàs comerç bilateral.
D’altra banda, la UE va concretar ahir un nou pas en les sancions contra Rússia, en publicar al Diari Oficial l’exclusió de set dels principals bancs d’aquell país del sistema de missatgeria per a transferències bancàries Swift. Brussel·les pega fort, però no vol tancar de moment la via per pagar el gas rus que tant necessita, de manera que la mesura no afecta a
“Pesarà de forma significativa en la recuperació però sense fer-la descarrilar”, diu Gentiloni
Al maig la Comissió Europea decidirà si es prorroga la suspensió de les normes fiscals
dues de les entitats més importants, Sberbank i Gazprombank, perquè són els canals habituals per al pagament de les transaccions energètiques.
Fonts europees van indicar que és impossible permetre transaccions relacionades amb l’energia i excloure la resta d’operacions, perquè el sistema Swift no té capacitat de diferenciar-les en funció del tipus de pagament. Vista la qual cosa, s’han deixat oberts aquests canals per al pagament.
Els bancs exclosos són Bank Otkritie, Novikombank, Promsvyazbank, Rossiya Bank, Sovcombank, Vnesheconombank (VEB) i VTB Bank. S’han elegit considerant la seva relació amb el Kremlin i amb el finançament de la guerra d’Ucraïna. La mesura s’activarà en 10 dies, per donar marge de concloure operacions ja iniciades. ●