Axiom ofereix estudis de materials i cèl·lules en òrbita

El model de negoci es basa en la ciència de microgravetat

La missió Ax-1 d’Axiom Space portarà el 30 de març un astronauta professional i tres civils a l’Estació Espacial Internacional (EEI) per fer experiments científics. Aquests experiments són un encàrrec d’empreses diferents d’Axiom Space, que posa la tripulació, el viatge i l’estada en l’òrbita baixa de la Terra per dur-los a terme. En aquesta òrbita, s’eviten els efectes de la gravetat, i poden estudiar-se fenòmens físics i particularitats biològiques en condicions que no es poden aconseguir als laboratoris terrestres.

Aquesta particularitat de l’espai és una oportunitat de negoci per construir laboratoris i fàbriques que elaborin materials i analitzin propietats en unes condicions irreproduïbles a la Terra.

Segons sosté Axiom Space al seu web, l’entorn de microgravetat permet que, quan es barregen substàncies, elements o molècules, aquestes darreres s’associïn d’una manera més uniforme que quan hi ha gravetat.

Fenòmens com la sedimentació, o l’apilament en capes d’uns materials sobre els altres en una mescla de, per exemple, sorra i aigua, desapareixen en les condicions de l’espai. La mescla és capaç d’adoptar una forma més equilibrada partint de les seves propietats físiques inherents, no influïdes per la gravetat, fet que permet dues coses: produir una cosa nova i estudiar millor aquestes propietats.

La companyia dels Estats Units assegura que en microgravetat poden crear-se superaliatges, mescles amb metalls resistents a la calor i al desgast com ara el tungstè, el niobi i el molibdè, que es fan servir sovint en entorns d’alta tensió i calor, com en les turbines de gas, els reactors nuclears i els motors de coets. Aquests metalls tenen un punt de fusió molt alt i són molt difícils de manipular i mecanitzar a la Terra, però en una infraestructura en òrbita podrien fabricar-se amb més facilitat i donar lloc a aliatges més estables.

Segons Axiom Space, un altre àmbit d’aplicació és el de la medicina regenerativa, el protagonista de la qual són les cèl·lules mare, que tenen la capacitat de regenerar teixits i òrgans. En condicions de microgravetat, aquestes cèl·lules envelleixen més de pressa que a la superfície terrestre. Observar com les cèl·lules mare fallen i envelleixen en microgravetat podria accelerar la investigació sobre l’envelliment i el desenvolupament de fàrmacs que previnguin afeccions associades al pas del temps.

D’altra banda, la microgravetat també podria facilitar la impressió en 3D de teixits biològics i òrgans sense que les parts més fràgils es trenquin. La companyia Axiom Space defensa al seu web que aquestes bioimpressions es podrien fer servir en investigació, però també com a recanvis de parts del cos humà, com ara empelts de pell, pròtesis o òrgans per a trasplantament. ●

A l’estació espacial s’hi fan estudis que no són possibles a la gravetat de la superfície terrestre