La Vanguardia (Català-1ª edició)
El laberint de l’emèrit
Ha parlat la Fiscalia, ha arxivat les tres investigacions sobre Joan Carles I i crec que l’Estat ha respirat alleujat. La narració dels fets és crua, però s’ha evitat el tràngol més colpidor per al sistema: el motor de la transició, l’impulsor de la Constitució i el rei d’Espanya durant quaranta anys no haurà d’asseure’s com a processat a la Sala Segona del Tribunal Suprem. Si la Fiscalia hagués trobat delictes per denunciar-lo, el sistema potser no hauria entrat en crisi, però hauria patit un altre desgast notable. De prestigi i d’imatge.
Els 68 folis dels decrets de la “doña Dolores”, com va dir de la fiscal general un cèlebre watsap, són durs per a l’anterior rei pel que tenen de memòria, però no hi fan una especial sang.
És cert que la Fiscalia podia haver-se limitat a decretar l’arxivament sense cap explicació més, però la rellevància de l’afer i el seu protagonista requeria el detall. Per a la història, hi queda la relació dels fets, asèptica i, per tant, creïble, que confirma el que deien persones pròximes a Joan Carles: “Li estan investigant fins als tiquets de gasolina”. Aquest cronista només fa dues crítiques: el retard en la publicació després de mesos de filtracions i el probable excés per haver considerat irregularitats fiscals regals que s’inscriuen en el costum de la cortesia.
Han caigut la fal·làcia de les comissions de l’AVE, la disposició de diners dels fons de Jersey i el tracte de favor en la regularització tributària. I queden com a autèntiques causes de la salvació la inviolabilitat i la prescripció.
El rang i el temps han salvat un rei. Bé, l’han salvat del Tribunal Suprem, però no de l’opinió pública, amb unes xarxes socials furioses, i crec que no ajuden a recuperar el prestigi perdut després de quaranta anys de glòria. El gran desafiament a partir d’ara és que funcioni el mecanisme de salvaguarda del seu fill, Felip VI i, per tant, de la Corona.
La paraula i la iniciativa la té Joan Carles. Cometria un error si decidís tornar a Espanya en aquest moment. Quan es pregunta si avui està més a prop de tornar, la resposta és: està igual de prop que fa cinc mesos. No hi va haver res que li impedís de viatjar al seu país i, tot i això, no ho va voler fer per no crear problemes al seu fill. Si ve ara, després de l’arxivament de les investigacions, estarà lligant la seva decisió a aquest arxivament i no caldrà que al·legui que era a Abu Dhabi fugit de la justícia.
Quan ha de tornar llavors? Quan ho decideixi la seva prudència, i la prudència diu coses elementals. Per exemple, que és saníssim no posarse sota els focus quan persona i fets són molt discutits, i més encara si són morbosos; que és bo per als personatges públics evitar la creació de situacions que l’expresident Mariano Rajoy qualificava com a “embolics”; que convé mesurar els efectes sobre la mateixa institució que Joan Carles va restaurar; i que, abans de res, pare i fill han d’acordar quina seria la residència i què li convé al país. Aquest és el laberint de l’emèrit. Segur que se’n sap sortir amb intel·ligència i, davant Felip VI, amb generositat.