La Vanguardia (Català-1ª edició)
El resum dels dos últims crims masclistes a Espanya: “Meva o de ningú”
Dos homes que no acceptaven trencar la relació maten les seves ex i se suïciden
“Hoy voy a asesinarte, nena / Te quiero, pero no aguanto más / Hoy voy a asesinarte, nena / No me volverás a engañar”, cantava Siniestro Total el 1985. No és un cas únic. Un altre grup, Platero y tú, va compondre el 1991 una cançó amb un títol que ho diu tot: La maté porque era mía; la primera estrofa comença així: “Me ha cogido la madera / A mi novia yo he matado / No saquéis fotografías / Tengo el cuerpo ensangrentado”.
I acaba així: “Yo era un chico muy decente / Ella era una prostituta”. I un tercer exemple d’una llista necessàriament incompleta. Loquillo va llançar el 1987 una altra cançó de nom revelador: La mataré, en què diu coses com ara: “Que no la encuentre jamás/ o sé que la mataré / Por favor / Solo quiero matarla / A punta de navaja, / besándola una vez más”. Per descomptat, són només cançons. Cançons i res més. Però...
Aquests exemples de la recent cultura popular reflecteixen que el sentiment de possessió que alguns homes tenen sobre les dones està més assentat del que es creu. La vaig matar perquè era meva. Seràs meva o de ningú. Aquesta sembla ser la causa dels dos últims crims masclistes que ha registrat Espanya amb menys de 24 hores de diferència i que eleven la xifra de víctimes d’aquesta xacra a sis des que va començar el 2022. El primer assassinat va tenir lloc dimecres, a la localitat madrilenya de Pozuelo de Alarcón. La dona hauria d’haver anat precisament l’endemà, és a dir ahir, a una cita amb el jutjat per la seva petició de divorci. La víctima, de 32 anys i natural del Marroc, era mare de quatre fills, d’entre 6 i 12 anys. El seu marit la va apunyalar i després es va suïcidar amb la mateixa arma. Afortunadament, els nens no eren a casa en aquell moment.
Quatre nens han perdut de cop la infantesa, quatre nous orfes per la violència masclista. Ja en són 340 des del 2013, quan van començar aquestes estadístiques. La dona, que havia denunciat el marit per maltractaments recentment, presentava ferides d’arma blanca a l’abdomen i al tòrax. Però no tenia els talls que els criminòlegs anomenen de defensa, cosa que podria indicar que l’assassí la va atacar inopinadament, sense donar-li temps de reaccionar o a intentar protegir-se del ganivet.
L’agressor, de 42 anys i també marroquí, es va suïcidar a continuació. Primer es va fer talls al canell i després es va apunyalar a l’abdomen. Una veïna, estranyada perquè la seva amiga no atengués el telèfon i ja amb la por al cos perquè coneixia el caràcter irascible i violent de l’home, va trucar als serveis d’emergències a les 16:28 hores. No havien passat ni 17 hores quan es va registrar el segon assassinat.
I altre cop el o seràs meva o de ningú més. El segon crim de la setmana, el sisè des que va començar l’any, va tenir lloc a les nou del matí, a una àrea de ser
Una víctima tenia quatre fills, d’entre 6 i 12 anys: des del 2013, aquest plaga ha deixat 340 nens orfes
vei del quilòmetre 74 de l’autovia A-5, a l’altura de la localitat de Maqueda (Toledo). En aquest cas l’agressor també es va suïcidar amb la mateixa arma homicida, una escopeta. Ella tenia 45 anys; ell, 47. Estaven en tràmits de separació.
El succés torna a plantejar la facilitat amb què s’aconsegueixen permisos de tinença d’armes de caça al nostre país. Una vegada comès l’assassinat, deixant enrere el cadàver de la seva exparella, a prop del restaurant on treballava, l’agressor va marxar al seu cotxe. No se’n va anar gaire lluny, segons un comunicat de la Guàrdia Civil. A uns 300 metres del lloc dels fets, va acabar la fugida. Es va encanonar i es va matar.
Aquest diari no ha aconseguit esbrinar la identitat de la dona assassinada dimecres, però cal recordar que tampoc no era una xifra. María Isabel, la víctima assassinada 17 hores després es deia María Isabel. Els veïns de Burujón, la localitat on residia, la recorden “sempre alegre”. Ell, afegeixen, era molt gelós. Gelós i amb una escopeta. ●