La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Als herois no se’ls permet portar una vida normal ni cometre errors”
Després de la seva incursió espanyola amb Todos lo saben (2018), Asghar Farhadi torna al seu Iran natal amb Un héroe, pel·lícula que li va valer el Gran premi del Jurat al Festival de Canes i que avui s’estrena als cinemes. El director de les oscaritzades Nader y Simin, una separación i El viajante s’endinsa en els temes que domina, com la dignitat, els conflictes ètics o la redempció per centrar-se en la història d’en Rahim (Amir Jadidi), un home que compleix condemna a la presó per l’impagament d’un deute. Durant un permís de dos dies, la seva nòvia es troba una bossa de mà plena de
Sistema judicial iranià “La pel·lícula ha ajudat a alliberar 40 persones a l’Iran que devien diners a d’altres”
Les xarxes socials "Han alçat la veu de gent que abans no es podia sentir, però també es perd la veritat”
monedes d’or i ell decideix posar un anunci per tornar-la al propietari. Aquest acte de bona fe el converteix en un heroi de la nit al dia. Però després surten els dubtes, la incertesa i els interessos. Com passa als films de l’iranià, la societat suposa un obstacle que impedeix que l’acció d’en Rahim acabi com ell volia.
Es va basar en algun cas concret a l’hora d’escriure el guió de la pel·lícula?
Des que anava a la universitat he tingut sempre al cap el concepte de com la societat pot crear herois. I sobretot des que vaig conèixer l’obra La vida de Galileu,
de Bertol Brecht, que parlava indirectament del tema. Per això sempre m’atreia llegir al diari que algú havia fet una cosa important. Uns anys després, en un dels tallers que tenia a l’Iran, vaig plantejar la idea de buscar gent que s’hagués convertit en admirable a través de la premsa. I vam trobar diferents persones i les seves històries. Es pot dir que aquesta obra està basada en un concepte lliure sobre una cosa real que va sortir en aquest taller.
És especialment xocant per a l’espectador espanyol com funciona el sistema judicial iranià Tot depèn dels documents que s’intercanvien el creditor i el deutor. Si el que demana el préstec no pot tornar-lo en el seu moment, el creditor pot presentar els documents i portar-lo a la presó. A partir d’aquí el pot perdonar o acceptar que, a poc a poc, li torni els diners i surti de la presó. A l’Iran hi ha moltes organitzacions benèfiques que recapten diners per poder alliberar persones que estan empresonades per aquest motiu. I és interessant saber que amb la meva pel·lícula, després de l’estrena a l’Iran, hi ha hagut molta gent que ha col·laborat i s’han alliberat quaranta persones que devien diners a d’altres.
En Rahim és una persona serena, malgrat tots els problemes que li venen a sobre. Respon a un perfil específic del caràcter iranià?
No específicament. Hi ha molta gent senzilla que viu situacions molt complexes i no sap com sortir-se’n. Jo he conegut moltes persones que han comès alguns errors, fins i tot a l’hora de parlar, i després han de patir una crisi enorme.
Un héroe narra l’auge i la caiguda d’un home bo i com la televisió i les xarxes socials s’acarnissen amb ell
Les xarxes socials s’han convertit en una part molt important de la societat. D’una banda, han alçat la veu de gent i situacions que abans no es podien sentir. Però, d’altra banda, moltes vegades també fan que es perdi la veritat. Amb Un héroe no volia criticar el paper de les xarxes socials, sinó l’efecte de les xarxes que estan al servei de la història.
La pel·lícula deixa clar que, quan et converteixes en heroi, no pots equivocar-te...
El problema és que si algú fa una cosa bona o una cosa interessant en un moment de la seva vida, la societat i tots els que són al seu voltant esperen que aquesta persona es comporti sempre de la mateixa manera, que no deixi de ser un heroi, i això és molt complicat. En atribuir l’adjectiu d’heroi a una persona li traiem el dret de tenir una vida normal, d’equivocar-se i la possibilitat de viure com qualsevol altre. I això és un desastre. ●