La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Executiu descarta pujades d’impostos ara malgrat les propostes dels experts
El comitè insisteix en un mínim per harmonitzar patrimoni
Abans fins i tot de fer públic el contingut del llibre blanc de la reforma tributària, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montoro, va voler deixar clar que el Govern central descarta una pujada d’impostos de manera imminent. Just el contrari del que es desprèn del contingut de les 800 pàgines que va entregar ahir el comitè d’experts per a la reforma fiscal impulsat pel mateix Ministeri d’Hisenda, en què s’incideix a “augmentar la capacitat recaptatòria potencial”.
Tal com estava previst, els experts aposten pel manteniment de l’impost de patrimoni –que és rebutjat frontalment per la patronal– i la seva extensió a totes les comunitats amb una “tributació mínima”. Addicionalment es recomanen diferents revisions per incrementar la recaptació, entre les que destaca elevar del 60% actual al 70% el topall màxim que paga un contribuent per IRPF i patrimoni en relació amb la seva base imposable de renda.
Aquest percentatge de recomanació és un dels pocs que apareixen a l’extens informe sobre cap a on hauria d’anar la tributació de patrimoni. El president del comitè d’experts, Jesús Ruiz-Huerta, va assenyalar ahir en la presentació de l’informe a Madrid que han rebutjat fer una recomanació sobre el mínim de patrimoni i han optat per una sèrie de recomanacions. Segons la seva opinió és necessària una harmonització per evitar que la competència fiscal a la baixa de diferents comunitats faci que es vagi produint un buidament del tribut. Al llibre blanc es destaca que per defensar l’autonomia fiscal de les comunitats autònomes s’hauria d’harmonitzar.
De les quatre propostes per dur a terme aquesta harmonització, la primera és la d’una doble escala que proposa Catalunya, semblant al que passa en l’IRPF. En aquest cas es podria establir un tipus mínim per a l’Estat que podria estar en el 0,5% i fins i tot un 1% de màxim. Aquí se sumaria el tram autonòmic, que no hauria de superar l’1,5% total, segons van explicar els autors. Altres opcions passen per tipus mínims sense que hi hagi dues escales.
En successions proposen mantenir les reduccions per adquisició o negoci, però plantegen que periòdicament se’n revisi la utilitat.
Al llibre blanc amb prou feines no hi ha cap proposta per limitar la competència fiscal a la baixa entre comunitats autònomes a través de l’IRPF com succeeix en el cas de Madrid, que manté els gravàmens més reduïts de tot Espanya. En canvi, els experts sí que fan algunes recomanacions per augmentar la recaptació fiscal en IRPF com, per exemple, la “reducció per tributació conjunta, per arrendament d’habitatge i per obtenció de rendiments del treball”. En el cas dels autònoms, es proposa l’“eliminació gradual” de l’estimació objectiva de rendiments empresarials, excepte en determinades “activitats agràries”, en què poden necessitar “un període d’adaptació més ampli”.
En IVA i en línia amb les recomanacions de la UE, es proposa
La nova fiscalitat mediambiental aportaria fins a 15.000 milions de recaptació extra
“la transició gradual a un IVA simplificat” sempre que “les llars amb menys renda rebin una compensació adequada per l’augment que experimentin en l’IVA pel consum de béns i serveis essencials”. Espanya és un dels països de la UE amb un major pes de productes amb un IVA reduït o superreduït, pel qual s’abona un tipus inferior al 21% general.
On el comitè d’experts proposa una reforma més radical és en els tributs mediambientals: amb la posada en marxa esperen recaptar entre 6.000 i 15.000 milions d’euros. L’aposta aquí va des de l’equiparació dels tributs del dièsel i la gasolina fins a gravar les emissions de combustibles d’aviació, marítims i agraris. En paral·lel se sol·licita la supressió de l’“impost sobre el valor de la producció elèctrica”.
Altres mesures són penalitzar a través de l’impost de circulació “les tecnologies més contaminants”. A nivell municipal s’aposta també per un tribut “sobre la congestió en determinades ciutats”. Aquestes propostes estan en consonància amb el que defensa Ruiz-Huerta que “qui
contamina paga”. A més d’un impost a l’emissió de bitllets d’avió, es demana que es pagui per l’ús de determinades infraestructures viàries. Hi ha també diverses mesures enfocades a gravar els residus, l’extracció d’àrids o de recursos hídrics.
En matèria d’impost de societats, les mesures van encaminades a perseguir l’elusió fiscal per mitjà de societats pantalla o despeses personals. Les mesures volen evitar també que es deslocalitzi la seu social de l’empresa a espais tributaris amb fiscalitat baixa.
Totes aquestes mesures trigaran a veure la llum ja que María Jesús Montero en el transcurs de l’acte de lliurament de l’informe va dir que el Govern central vol “pensar a mitjà termini” per a la reforma estructural dels impostos, i que espera que aquesta compti amb el màxim “consens” possible. L’anterior llibre blanc, l’informe del comitè presidit per Manuel Lagares, no es va aplicar mai. ●