Potser encara hi ha temps

La tensió entre Occident i Rússia continua creixent dia rere dia quan ja s’han complert nou dies de la invasió d’Ucraïna. L’exèrcit rus està causant més dolor que mai amb els seus bombardejos i els seus atacs, però no aconsegueix el seu objectiu de fer caure el Govern ucraïnès. Alhora, a Rússia, les sancions econòmiques comencen a causar efecte amb falta de diners als caixers, tancament d’empreses i caiguda del ruble. L’escalada verbal cap a una tercera guerra mundial també va en augment. Vladímir Putin va qualificar ahir de “declaració de guerra” la imposició d’una zona d’exclusió aèria sobre Ucraïna que reclama el president d’aquest país, Volodímir Zelenski. Finlàndia i Suècia, que se senten amenaçades per Rússia, es plantegen trencar la seva neutralitat per entrar a l’OTAN, i el president Joe Biden va afirmar que els defensaria si fos necessari.

En aquest context tan pèssim, només faltava l’amenaça nuclear amb l’atac contra la central de Zaporíjia, i el fracàs del cordó humanitari per evacuar la població civil de Mariúpol i Volnovakha, que havia estat l’única notícia positiva de la setmana.

La sensació general és que el món va cap a l’abisme amb passes de gegant tret que hi hagi un miracle per part de la diplomàcia. En aquest moment d’estancament, en què ningú no està guanyant res, potser és el moment per imposar la lògica de la pau. És clar que, al ritme que estan passant els esdeveniments, d’aquí uns dies ja serà massa tard per a això.

Putin va reiterar ahir que vol que Ucraïna tingui un “estatus neutral” i la desmilitarització del país. No cal recordar una altra vegada les promeses fetes a Mikhaïl Gorbatxov, quan va acceptar la unificació alemanya i la desaparició del Pacte de Varsòvia. Tal com recull al seu llibre autobiogràfic, Memòries, el llavors secretari d’Estat nordamericà, James Baker, li va assegurar que no hi hauria ampliació de l’OTAN cap a l’Est. El cas de la neutralitat de Finlàndia podria ser un bon exemple per a Ucraïna. Es tractaria de donar la seguretat a Rússia que no estaria amenaçada pel seu entorn més pròxim i, a canvi, Putin hauria de renunciar a les seves vel·leïtats de la gran Rússia. Un acord així és difícil. Molt. Però potser encara hi som a temps.