La Vanguardia (Català-1ª edició)

El primer corredor humanitari fracassa i aixeca acusacions mútues

Ucraïnesos i russos no reprendran les negociacio­ns fins demà dilluns

- PLÀCID GARCIA-PLANAS

El primer intent per materialit­zar la creació de corredors humanitari­s a través dels quals evacuar la població civil va fracassar ahir amb acusacions mútues entre les dues parts. L’objectiu era evacuar la població civil de Mariúpol i Volnovakha, dues de les ciutats més castigades per l’artilleria russa, la falta d’electricit­at i l’escassetat d’aliments.

Mariúpol, amb 450.000 habitants, és un port estratègic al mar d’Azov, mentre que Volnovakha es troba una mica més al nord. Només de Mariúpol s’esperava que uns 200.000 civils participes­sin en l’evacuació. De Volnovakha havien de partir unes 15.000 persones. Les dues ciutats pertanyen a la província de Donetsk. La seva caiguda permetrà a l’exèrcit rus consolidar l’ocupació del sud-est del país.

El corredor humanitari havia de començar a les 10 h del matí (hora local), però al llarg del dia ningú no es va aventurar a sortir. Els ucraïnesos van acusar l’exèrcit rus de no haver desmilitar­itzat la zona i de prosseguir amb els atacs. El cap del Centre Nacional per al Control de la Defensa (NTsUO) de Rússia, Mikhaïl Mizintsev va acusar els ucraïnesos d’haver obert foc en diferents hores del dia. El militar també va culpar l’exèrcit ucraïnès i les milícies d’haver aprofitat l’alto al foc per “reagrupar unitats” a les seves posicions defensives.

Mizintsev va afegir que els russos havien complert “totes les condicions de la part ucraïnesa, tant respecte a les hores, com la ruta i la seguretat”.

Fonts d’intel·ligència del Regne Unit van indicar a l’agència Associated Press tot el contrari: que els russos havien aprofitat les hores de treva per refer els seus plans d’avanç.

Segons les Nacions Unides, el nombre de refugiats que han pogut sortir del país es comptabili­tza en 1,3 milions de persones. Amb les operacions militars en curs, calcula l’agència, aquesta xifra podria arribar als 1,5 milions a finals de setmana. Ahir continuave­n arribant a Lviv, a l’oest del país i porta de sortida cap a Polònia, milers de dones i nens en qui eren visibles els signes d’esgotament.

El fracàs de la iniciativa per a l’evacuació no va impedir que ahir s’anunciés una nova trobada entre els negociador­s: demà dilluns. La informació va arribar a través d’un post a Facebook del negociador de la part ucraïnesa David Arakhamia.

El president rus, Vladímir Putin, per la seva banda, es mostra absolutame­nt implacable. L’home fort del Kremlin va aprofitar una reunió amb dones tripulants de vol de les aerolínies russes per afirmar que les sancions que Occident ha imposat a Rússia per la invasió d’Ucraïna són semblants a una “declaració de guerra”. També va assegurar que qualsevol intent de crear una zona d’exclusió aèria, com demana Volodímir Zelenski, equivaldri­a també a la guerra.

Sobre el fracàs dels corredors humanitari­s, Putin va culpar directamen­t les autoritats ucraïneses d’haver sabotejat l’evacuació. “Sobre la consciènci­a de Zelenski pesarà el fet de no ha

Putin es mostra inflexible: “Les sancions a Rússia són com una declaració de guerra”

ver-la permès”.

A la resta del país, els combats van prosseguir amb tota la seva cruesa. El Ministeri de Defensa rus va informar que les tropes russes van aconseguir el control d’una base militar de l’exèrcit ucraïnès a prop de Kherson, al sud d’Ucraïna i molt pròxima a la frontera amb Crimea.

Segons aquesta informació, a la base hi havia tancs ucraïnesos T-64 i T-80, vehicles blindats de transport de personal, vehicles de combat d’infanteria i vehicles Urals. També un dipòsit de municions amb mines, míssils guiats antitancs, morters i projectils de tancs, més de 4.500 tones de municions en total.

El seguiment de la guerra a Ucraïna ensopega amb dificultat­s per les polítiques informativ­es i de propaganda que despleguen els dos bàndols. Malgrat el triomfalis­me dels comunicats russos, informacio­ns obtingudes a través de satèl·lit indicaven que en localitats com Txerníhiv, al nord, a mig camí entre la frontera est i la capital, es podien percebre signes de resistènci­a, com també a l’interior de Khàrkiv, la segona ciutat del país i la més martiritza­da per l’artilleria russa. ●

 ?? Redaci SePÊci / aP ?? En Fedor portant en braços un nen de divuit mesos ferit al bombardeig de Mariúpol que va morir minuts després
Redaci SePÊci / aP En Fedor portant en braços un nen de divuit mesos ferit al bombardeig de Mariúpol que va morir minuts després

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain