La Vanguardia (Català-1ª edició)
La síndrome de Goliat
L’enorme potència de foc de l’exèrcit rus no li garanteix doblegar Ucraïna i controlar-la
L’Antic Testament ensenya que la força no garanteix sempre la victòria. David va guanyar Goliat. I la història és rica en exemples: les legions romanes van ser derrotades a Mesopotàmia, els nord-americans van perdre la guerra del Vietnam, i les tribus afganeses es van imposar a britànics, soviètics i nord-americans.
Serà la invasió d’Ucraïna l’última urpada d’un imperi rus en decadència? Ha errat el càlcul Putin sobre la capacitat de les seves forces armades? Paul Kennedy, a la seva obra monumental Auge i caiguda de les grans potències (1988), va desenvolupar el concepte imperial overstretch, abastar massa, caure en la trampa de l’arrogància.
Hi ha un consens molt ampli entre els experts occidentals sobre Rússia que la campanya militar no va segons els plans previstos pel Kremlin, malgrat que la seva propaganda digui el contrari. El teòric segon exèrcit més poderós del planeta avança amb lentitud i, tot i que costen de verificar les informacions, hi ha indicis de problemes logístics greus i moral insuficient de la tropa, sobretot dels joves soldats de lleva que s’han vist sorpresos en veure’s de sobte en guerra al país veí.
“Crec que molts van sobrevalorar l’eficàcia de la reconstrucció de l’exèrcit feta per Putin després de la guerra de Geòrgia (2008)”, assenyala a La Vanguardia, des de Washington, la professora angloamericana Angela Stent, autora de Putin’s world. Russia against the West and with the rest. “Sembla que no van preparar bé la invasió perquè pensaven conquerir Kíiv en 48 hores i s’han quedat estancats, amb falta de menjar i combustible –afegeix aquesta gran estudiosa de Rússia–. És sorprenent. Els russos han estat efectius en llocs com Síria, però eren desplegaments més limitats. Aquesta és una operació massiva en un país molt gran”.
Com altres analistes, Stent és escèptica sobre les possibilitats dels russos de sotmetre Ucraïna de manera duradora. “Si aconsegueixen conquerir Kíiv i instal·lar un govern titella, hauran d’ocupar el país, perquè cap govern titella no durarà ni un dia si se’n van les tropes –conclou l’acadèmica–. No tenen prou forces per a aquesta ocupació i han infravalorat la voluntat dels ucraïnesos de resistir”.
Encara més taxatiu és Pavel Baev, antic investigador al Ministeri de Defensa rus i avui professor del Peace Research Institute Oslo (PRIO). En un col·loqui virtual organitzat per la Brookings Institution, el prestigiós think tank liberal dels Estats Units, Baev va constatar que a Ucraïna “no està funcionant l’estratègia (del Kremlin) i no hi ha pla B”. Un problema principal són les vies d’aprovisionament, massa llargues. Pavel també va qüestionar la moral de les tropes de lleva. “Es necessita molta motivació per al combat urbà –va dir–. Crec que la moral s’està erosionant amb rapidesa”.
Des de l’inici de l’ofensiva abunden les notícies –no fàcils de contrastar– de militars russos que deixen abandonats els vehicles avariats, del saqueig de botigues per buscar menjar i assalts a gasolineres. Segons fonts d’intel·ligència ucraïneses citades per Le Parisien, als soldats se’ls va privar de telèfons mòbils per impedir-los de parlar amb les famílies i informar-se. Sembla que una de les seves prioritats ara és robar mòbils. Aquesta falta de comunicació contrasta amb les forces ucraïneses, molt ben connectades a les xarxes socials. El mòbil i internet són avui gairebé tan vitals per a un combatent com el fusell.
“Hi ha una contradicció entre les capacitats de bombardeig russes, de destruir a distància, que són enormes, i les tropes sobre el terreny, que no tenen experiència en combat”, opina Michel Foucher, geògraf, expert en Rússia i exambaixador francès a Letònia. La seva por és que els russos facin servir la tàctica de destruir ciutats, amb bombardejos incessants, com van fer a Grozni (Txetxènia) o Alep (Síria). “A Kíiv l’objectiu és polític, decapitar el Govern, matar el president Zelenski o fer-lo presoner i portar-lo a Moscou per jutjar-lo”, diu Foucher.
Segons l’exdiplomàtic, cal comptar amb un ús més gran de les forces aerotransportades i especials, com va passar a Síria i, fa poc, al Kazakhstan. Foucher aconsella prendre’s seriosament l’amenaça nuclear, ja que l’ús d’una arma tàctica figura encara en la doctrina militar russa. Ell creu que Putin, si tem un desenllaç humiliant, podria utilitzar-la a Ucraïna occidental per fer impossible l’arribada d’armes des de Polònia i Romania. “Estem davant la suma de l’autocràcia i la paranoia –insisteix–. Hi ha un factor deliri”.
Altres especialistes, com Paev, posen en dubte l’opció nuclear. Recorden que les armes tàctiques russes porten trenta anys emmagatzemades i s’han de treure dels dipòsits i posar-les en avions o en míssils, “amb un risc colossal d’accident” mentre es manipulen.
Rússia disposa d’un arsenal convencional més que suficient per arrasar Ucraïna. Amb l’artilleria –una especialitat nacional, des dels temps de Stalin– i els bombardejos aeris, pot utilitzar – si no ho ha fet ja– les devastadores bombes termobàriques, que actuen en tres fases: exploten, alliberen un gas que al seu torn també esclata i crea un buit que absorbeix l’oxigen. Es consideren les més letals després de les nuclears.
No tots els observadors estan persuadits que Putin persegueixi el control absolut del país. “No crec que l’objectiu de Rússia sigui ocupar tot Ucraïna sinó les principals ciutats del sud i de l’est, i eventualment Kíiv –afirma Emmanuel Dreyfus, de l’Institut d’Investigació Estratègica de l’Escola Militar (IRSEM)–. No veig que l’oest del país sigui un objectiu militar, perquè la població encara és més antirussa. El més probable és que es vulgui controlar el sud, amb Crimea i les riberes del mar d’Azov i del mar Negre”.
Més enllà de les conjectures, deu dies després de començar la invasió l’únic que és clar és que Putin ha assumit grans riscos, com mai en la seva carrera, i que Rússia, malgrat la supremacia militar, no té assegurada en absolut una bona sortida d’aquesta aventura bèl·lica. La síndrome de Goliat és una amenaça real, com tantes vegades ha passat en la història. ●
“Un govern titella a Kíiv no durarà ni un dia si se’n van les tropes russes”, alerta l’autora de ‘Putin’s world’
El temor és que es recorri al bombardeig incessant per destruir ciutats com a Txetxènia i Síria