La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE tem que Putin es plantegi fer servir armes nuclears tàctiques
Podria ser una opció si no situa aviat un govern titella a Ucraïna
Un temor s’està estenent a Brussel·les: que un Putin cada vegada més aïllat al món, si no aconsegueix les victòries militars ràpides que preveia, pugui tenir la temptació d’utilitzar armes nuclears tàctiques a Ucraïna. La narrativa de Putin està cada vegada més arraconada a l’espai internacional i la manté relativament favorable a casa pel ferri control sobre els mitjans de comunicació, però com més s’allargui la guerra, més es veurà exposada, tant la seva narrativa com la seva posició.
“Hi ha la possibilitat que estigui temptat en un determinat moment de fer servir armes nuclears tàctiques a Ucraïna”, afirma un alt càrrec europeu, si el president rus considera que no està aconseguint el seu objectiu de col·locar un govern titella a Kíiv, favorable als seus interessos. Les armes nuclears tàctiques són bombes relativament petites dissenyades per actuar al camp de batalla contra concentracions de forces enemigues o contra una ciutat sencera. Però, per petites que siguin, suposarien creuar un Rubicó.
És una idea que aquest dijous també va apuntar el delegat de la Unió Europea a Rússia, Markus Ederer, quan va afirmar que “als cercles corresponents es debat sobre fer servir armaments nuclears tàctics, no és l’Harmagedon nuclear, sinó demostrar que si l’enemic continua els seus avenços, l’armament nuclear és una opció”. Ho va dir en una intervenció davant la subcomissió de Drets Humans del Parlament Europeu. L’ambaixador Ederer va reconèixer que no té accés a informació d’intel·ligència sobre l’ús de les armes nuclears, però va insistir que és un debat obert en els cercles moscovites.
Una de les sorpreses d’aquesta guerra va ser l’aparició del fantasma nuclear quan, diumenge passat, Putin va posar en alerta màxima les seves forces nuclears, i ho va justificar per les sancions econòmiques i les declaracions de líders de països de l’OTAN. La desproporció entre la suposada causa i l’efecte és enorme, i s’interpreta com un recordatori del poder destructiu del seu arsenal nuclear. Fa només unes setmanes, per a la majoria de ciutadans europeus la possibilitat de l’ús de la força nuclear era impensable, una cosa del passat. Des de l’anunci de Putin no ho és tant, i amb el seu exèrcit empantanegat a Ucraïna, encara menys.
S’afegeix, a més, a la doctrina militar russa d’“escalar per desescalar”, que implica un ús d’una arma nuclear tàctica en un conflicte convencional per evitar una derrota. És un principi no oficialitzat per Rússia, però sobre el qual fa temps que els analistes occidentals especulen. Per motius econòmics, Rússia ha quedat relativament enrere en el desenvolupament de les seves forces armades convencionals, i com a compensació ha invertit més en les nuclears.
La posició oficial del Kremlin, fixada el 2020, és que només preveuen l’opció nuclear si són subjectes d’un atac nuclear o si perilla l’existència de l’Estat. Cap de les dues possibilitats no entra en joc a Ucraïna, però també és cert que el Putin que avui descobrim no és el que coneixíem.
Mentrestant, l’OTAN va amb peus de plom per ajudar Ucraïna, sancionar Rússia però sense implicar-se directament en la guerra. És el motiu que va portar divendres a l’Aliança Atlàntica a rebutjar la creació d’una zona d’exclusió aèria a Ucraïna. Seria tant com implicar-se en el conflicte. I és també la raó per la qual els països europeus subministren armes ofensives a Ucraïna, sense que el seu personal penetri al país. “No som bel·ligerants. No som enemics de Rússia. Som amics d’Ucraïna”, afirma un alt càrrec europeu. ●
La doctrina russa d’“escalar per desescalar” avala l’ús d’armes nuclears a una guerra convencional