La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una anomalia geopolítica enmig de la Unió Europea
Kaliningrad, seu dels Iskander, tem que les sancions l’aïllin més
Kaliningrad, a 480 quilòmetres de la resta de Rússia, sempre ha sentit l’aïllament. En temps de l’URSS, “a l’escola hi havia companys els pares dels quals eren mariners mercants. Ells sí que podien viatjar i comprar productes occidentals. Portaven xiclets, revistes de colors, bosses de plàstic, una cosa que a l’URSS de finals dels setanta no hi havia”, recorda Aleksei Txabounine, un col·lega periodista de la terra de l’ambre, que des de la Segona Guerra Mundial, i més amb el final de l’URSS, es va convertir en una anomalia al mapa d’Europa. Amb la crisi d’Ucraïna ha crescut el valor geoestratègic d’aquest exclavament rus del Bàltic, armat des del 2018 amb els temuts míssils Iskander.
La capital d’aquest oblast rus és l’antiga Königsberg, capital de la Prússia Oriental des del segle XIII fins al final de la Segona Guerra Mundial. Després de la derrota nazi es va cedir a la Unió Soviètica en la Conferència de Postdam (1945).
Des d’aleshores, els seus habitants podien viatjar a altres parts del país sense preocupar-se de les fronteres. Des de la ciutat de Sovetsk, un autobús urbà anava fins a Lituània. Però quan va caure l’URSS tot va canviar. Lituània es va independitzar i la regió va quedar separada de la resta de Rússia.
Això té avantatges i inconvenients. En viatjar a altres parts de Rússia per terra cal passar diversos passos fronterers. Però la seva “insularitat” política l’ha acostat als seus veïns de la Unió Europea, Polònia i Lituània. Més d’un 80 % dels residents de l’oblast de Kaliningrad disposen de passaport exterior (a Rússia hi ha també l’interior, equivalent al DNI), quan en el conjunt de Rússia el té un 28 %. “Molts tenim amics a Polònia i Lituània. Abans de la covid era habitual anar a passar el Cap d’Any a Polònia. En un cap de setmana llarg unes 100.000 persones passaven a l’altre costat només per passejar”, diu per WhatsApp Txabounine, director del portal Ruwest.ru. La regió té un milió d’habitants, la meitat a la seva capital.
La regió on van viure intel·lectuals i científics de la talla d’Immanuel Kant, E.T.A. Hoffman i Friedrich Bessel és, a més, seu de la flota russa del mar Bàltic.
La importància per a Rússia d’aquesta anomalia geopolítica que és Kaliningrad s’ha deixat sentir des del 2014, enmig de la crisi ucraïnesa. El 2018, en resposta a l’enfortiment del grup de l’OTAN en els estats bàltics, Rússia va instal·lar a la seva província més occidental míssils Iskander, capaços de portar caps convencionals i nuclears. Augmentava així l’arsenal d’una regió plena, entre d’altres, de sistemes de defensa antiaèria S-300 i S-400.
La llavors presidenta lituana, Dalia Grybauskaite, va dir que eren una amenaça per a “la meitat dels països europeus”. L’abast dels Iskander és de 500 quilòmetres i podrien arriba a Berlín.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va respondre que Rússia té dret a desplegar els seus recursos en qualsevol part del seu propi territori. Els Iskander no van preocupar la regió. “Kaliningrad en aquest sentit no és diferent d’altres indrets russos. Donen suport al seu exèrcit i flota i creuen que és correcte col·locar armes. La meva opinió és una excepció. Crec que els Iskander no em protegiran de res. I l’OTAN no va amenaçar mai la regió de Kaliningrad”, afirma Txabounine.
Més que les armes, el que preocupa ara són les sancions occidentals. Kaliningrad pot quedar més aïllada. Com a exemple, des del tancament de l’espai aeri de la UE els vols a Moscou triguen 40 minuts més, perquè els avions han de volar al nord fins a Sant Petersburg i després virar en direcció sud cap a la capital. La connexió per tren a través de Lituània es manté, però el transport de mercaderies en camions ja es veu afectat.
La majoria de les empreses depenen de la importació de matèries primeres, recanvis i equips. L’impacte poden sentir-lo companyies com Avtotor, que acobla cotxes, amb 2.000 treballadors però del qual depenen 30.000 llocs de feina indirectes.
Quant a si la gent té por que estiguem tornant als temps de l’URSS, Txabounine és clar: “No és una qüestió de por, sinó d’una realitat que està a punt d’arribar”. ●
Moscou controla l’antiga Königsberg, la capital prussiana, des del final de la Segona Guerra Mundial