La Vanguardia (Català-1ª edició)
La guerra ho trastoca tot, Sánchez s’ancora a Europa i UP pot esclatar
Von der Leyen defensa que Espanya sigui ‘hub’ energètic davant la crisi de l’Est
Dues crisis de Govern en un mes, salvades totes dues a l’últim minut. El dia 3 de febrer, l’Executiu que presideix Pedro Sánchez va estar a punt de caure derrotat al Congrés en la votació de la reforma laboral, passatge clau de l’actual legislatura. El decret no va anar a parar a la paperera de la història gràcies a l’increïble error d’un rellevant diputat del Partit Popular en el vot telemàtic. Un error que li ha costat el cap a Pablo Casado.
Tot va molt de pressa. Tot té una pressa endimoniada. L’esclat d’una fenomenal crisi de lideratge al Partit Popular immediatament després de les eleccions a Castella i Lleó ha enfosquit la gravetat dels fets del 3 de febrer. Un mes després ha estat a punt de tenir lloc una altra crisi de Govern. Si dimecres, 2 de març, la vicepresidenta segona Yolanda Díaz no hagués expressat el seu suport al cap de l’Executiu després de l’anunci d’enviar armes a Ucraïna, avui el Govern espanyol estaria trencat.
“La política exterior la dirigeix el president”, va recordar la vicepresidenta Díaz, mentre les seves dues companyes de files, Ione Belarra i Irene Montero, protestaven contra la tramesa de les armes. [No és una posició excèntrica: un 38% dels espanyols s’oposen al lliurament d’aquestes armes a Ucraïna, segons Metrosocopia]. Si Díaz hagués callat s’hauria obert una crisi de Govern. Dos moments agònics en només trenta dies.
Vet aquí una de les claus de l’actual conjuntura política: l’estabilitat de la coalició governamental passa els pròxims mesos per la sort de Yolanda Díaz en l’afany de crear una nova plataforma política que vagi més enllà d’Unides Podem. Les tensions s’acumulen i no és segur que aquest projecte pugui dur-se a terme sense ruptures. L’historial clínic dels espais situats a l’esquerra del PSOE des del 1977 no ofereix dades gaire encoratjadores sobre la qüestió. Només faltava una guerra en territori europeu amb l’OTAN jugant als escacs amb un antic coronel del KGB soviètic. La Casa Rússia continua poblada de fantasmes en l’imaginari espanyol. Els Altres. Los Otros. Els Altres estan cometent un crim.
“El president del Govern espanyol compta amb tot el nostre suport”, va dir Díaz. “Nosaltres no hi estem d’acord”, va dir la ministra d’Afers Socials, Ione Belarra, secretària general de Podem. En una organització, quan no hi ha acord sobre la primera persona del plural pot
En un mes, l’Executiu ha vorejat dues vegades el naufragi: reforma laboral i armes per a Ucraïna
L’aposta logística per Espanya significarà l’europeïtzació de les relacions amb Algèria i el Marroc
haver-hi una ruptura. En els temps analògics això era l’inici segur d’una escissió. La vicepresidenta Díaz, el ministre de Consum, Alberto Garzón, coordinador general d’Esquerra Unida, i el ministre d’Universitats, Joan Subirats, de Catalunya en Comú, van aplaudir drets el president. Les dues ministres de Podem, Belarra i Montero, van quedar-se assegudes amb aplaudiments de cortesia. Alguns diputats d’UP es van aixecar, d’altres van estar-se asseguts, d’altres no sabien molt bé què fer.
Enrique Santiago, secretari general del Partit Comunista d’Espanya, va estar-se assegut, sense aplaudir. El PCE continua sent l’ànima d’Esquerra Unida, amb una especial implantació a Andalusia. Santiago, un polític que estima el segon pla, ha estat el silenciós ajustador dels complicats equilibris a Unides Podem. El secretari general no aprova ara la tramesa d’armes a Ucraïna, però al febrer va estar al costat de Yolanda Díaz en la gestació de la reforma laboral, davant la mal dissimulada fredor del grup dirigent de Podem. El PCE aviat celebrarà el seu congrés.
Unides Podem és avui una matrioixca en tensió. I l’última figura a l’interior de la matrioixca és Pablo Iglesias, redactor en cap d’Iskra ( L’Espurna, en rus), diari d’agitació i orientació del Podem més militant, amb una secció diària de crítica als mitjans de comunicació. En realitat, el diari es diu La Base i és un podcast. Cada època té les seves espurnes. Molts moviments polítics s’han articulat al llarg de la història al voltant d’un diari. En plena eclosió de l’era digital, el comediant Beppe Grillo va fundar a Itàlia el Moviment 5 Estrelles dictant les seves orientacions a través d’un blog. El president d’Ucraïna, Valodomir Zelenski, enaltit aquests dies com un heroi, va guanyar les eleccions al capdavant d’un moviment sorgit d’un programa d’humor televisiu que es deia Servidor del poble. El seu partit va adoptar aquest nom.
Díaz es disposa a crear un moviment polític que vagi més enllà d’Unides Podem des de la vicepresidència del Govern espanyol, amb el sòlid suport de Comissions Obreres i unes enquestes bastant favorables. El PSOE no ho veu malament, mentre no creixi gaire. Dilluns passat, entrevistat per TVE, Pedro Sánchez va reconèixer que li interessa que a Yolanda Díaz “li vagi bé”. Sense un pivot a la seva esquerra per sobre d’un 10% dels vots, el Partit Socialista pot perdre el lideratge polític a Espanya la pròxima legislatura.
Davant aquest corrent, Iglesias no vol que Podem quedi reduït a una nota a peu de pàgina i intenta cohesionar a la seva base a través de l’Iskra digital. Vet aquí una explicació de les tensions en curs.
Hi ha discrepàncies sobre l’enfocament polític de la guerra d’Ucraïna, certament, però altres formacions han resolt tan enutjós afer d’una manera molt més expeditiva. Moscou, si t’he vist, no me’n recordo. Víktor Orban, aquest senyor de qui vostè em parla. Després de carregar contra la reforma laboral fa un mes, Gabriel Rufián va pujar dimecres a la tribuna del Congrés i va donar suport al lliurament d’armes a Ucraïna sense despentinar-se. El diputat valencianista Joan Baldoví
va dir que hi donava suport des del dubte, amb grans dots teatrals. La portaveu de Junts per Catalunya, Miriam Nogueras,
va remoure l’armari i va arribar al Congrés vestida amb els colors de la bandera d’Ucraïna. Les ministres de Podem van anar al Congrés per exhibir el seu mal humor. En nom dels grans principis, Unides Podem es pot ofegar al mar d’Azov, mentre d’altres apliquen el consell del cardenal Mazarino:
“Simula i dissimula”.
En poques paraules, Sánchez corre el risc que els seus aliats entrin en fase d’autodestrucció mentre la legislatura es complica, encara més, com a conseqüència de la guerra. El president del Govern espanyol s’ha ancorat en la política europea i s’afanya a aparèixer com l’únic centre de gravetat possible en la política espanyola després de l’estrepitosa defenestració de Pablo Casado.
Sánchez va rebre ahir a la Moncloa la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va dibuixar una línia estratègica important: la promoció d’Espanya com a plataforma energètica del sud d’Europa davant l’esfereïdora crisi a l’est. El gasoducte Midcat surt de la tomba. Aquesta aposta pot significar la definitiva europeïtzació de les relacions d’Espanya amb el nord de l’Àfrica (Algèria i Marroc) i aquest no és un tema gens menor. Espanya agafarà rellevància en la reorganització de l’ordre europeu. Aquesta és la dada. Aquest és el tombant.
Alberto Núñez Feijóo ja envia inequívocs senyals de canvi de línia en el Partit Popular. Més diàleg. Més intel·ligència política. Si l’espai d’Unides Podem entra en fase d’autodestrucció, el líder de la dreta conservadora gallega tindrà grans possibilitats d’arribar a la Moncloa el 2023. El lema ja està escrit: “Espanya necessita un Govern sòlid i coherent”.
Núñez Feijóo té bons amics a Sabin Etxea. Al PNB algunes nits ja somien amb un Govern de concentració. ●
El projecte de Yolanda Díaz posa en molta tensió el Podem més fidel a Pablo Iglesias
Núñez Feijóo ja esbossa un canvi de línia del Partit Popular i té la simpatia del PNB