Gestes bèl·liques

Ernest Hemingway, que va estar a les trinxeres a la guerra civil espanyola i a les de dues guerres mundials, va arribar a la conclusió següent: “No pensis mai que una guerra qualsevol, tant se val com n’estigui de justificada, deixa de ser un crim”. Des de fa deu dies estem escrivint un capítol de la història del segle XXI, on els crims es compten per milers pel deliri d’un sàtrapa rus. Però, a més, ha anat d’un pèl que el món no hagi saltat pels aires després del bombardeig de la central nuclear de Zaporíjia, en el que hagués pogut ser el pròleg de l’apocalipsi.

Hemingway va estar a punt de deixar-hi la pell mentre redactava les seves gestes bèl·liques. En una ocasió va témer perdre la cama per l’impacte del projectil d’un morter llançat des de la trinxera austríaca.

Hemingway va escriure que una guerra, per justificada que estigui, sempre és un crim

Aquests obusos de la I Gran Guerra eren plens de cargols, femelles, trossos de tanca metàl·lica, pues i ferralla perquè quan esclatessin fessin el màxim de mal possible. Explica Hemingway que la ròtula li va quedar a l’altura de la canyella i la cama se li va omplir de metall: “Jo solia mantenir un bol al costat del llit, plet de resquills metàl·lics que em treien de la cama i la gent se’ls emportava com a amulets de bona sort. Dos-cents setanta trossos a la cama dreta”. Li van donar la creu al mèrit de guerra i la medalla de plata al valor militar, “però les vaig tirar al bol amb la resta de la quincalla”. Anys més tard, va deixar escrit: “Crec que la gent que s’enriqueix a les guerres i la que contribueix a provocar-les hauria de ser afusellada el primer dia per representants acreditats dels ciutadans que hi moriran”.

Aquesta setmana hem vist unes imatges d’un soldat rus joveníssim, detingut per les forces ucraïneses, a qui li van permetre parlar amb la seva mare a través de FaceTime per dir-li que havia estat capturat durant els combats, però que es trobava bé. A casa d’aquest soldat de lleva desconeixien que estigués lluitant a Ucraïna, igual que ell tampoc no sabia exactament què hi feien, allà. També ho va dir Hemingway: “A les guerres modernes un mor com un gos i per cap raó especial”. ●