El segle de l’empoderament femení

El segle XX passarà a la història com el segle de la revolució de la dona i el de la conquesta de molts dels seus drets, fonamentalment a Occident. El segle XXI hauria de ser el de l’empoderament de la dona i dels valors femenins per equilibrar un món excessivament dominat pels valors masculins. Aquest seria un gran èxit social que es traduiria en més justícia, harmonia i progrés global. Als països rics aquest és un avenç que sembla possible aconseguir a mesura que avança la pressió de la societat. A la resta de països pobres i en desenvolupament, fonamentalment de l’Àfrica i d’Àsia, aquest objectiu encara es troba a anys llum.

L’ONU mateix, davant el dia internacional de la Dona, que se celebra dimarts, adverteix que sense igualtat de gènere a tot el món no s’avançarà cap a un futur sostenible i equitatiu per al planeta, perquè les dones són essencials per tenir-ne cura, en un marc de crisi climàtica que amplifica les desigualtats. Fins i tot considera essencial el seu empoderament perquè liderin la mitigació del canvi climàtic.

L’absència d’una veritable igualtat de gènere, d’un equilibri d’oportunitats entre homes i dones, comporta que el món en general es quedi parcialment orfe del talent femení en molts àmbits de la vida, amb l’excepció de la cura de la família. Aquesta tasca és fonamental, però hauria de ser plenament compartida.

El dia internacional de la Dona es podrà tornar a celebrar als carrers aquest 8 de març en una situació de pràctica normalitat després de dos anys en què la pandèmia de la covid ha impedit que fos així. Serà una altra vegada la gran cita anual en què les dones de nombrosos països sortiran novament de manera massiva al carrer per reivindicar la igualtat davant els homes en tots els àmbits socials, econòmics, laborals, culturals i polítics. És una jornada absolutament necessària que ha de recordar que cada dia hauria de ser el dia de la dona fins que s’aconsegueixi la igualtat. És una lluita de llarg recorregut que s’ha de mantenir sense cap treva.

El dia internacional de la Dona d’aquest any hauria de ser també el del reconeixement de l’important paper exercit pel col·lectiu femení durant la pandèmia, tant en la cura familiar com en la sanitat o els serveis de primera necessitat, com el comerç, on laboralment tenen una presència majoritària. El cost de la pandèmia, a més, és més dur per a les dones, perquè els seus llocs de treball són més precaris, tenen sous més baixos i pateixen més taxa d’atur i, per tant, la bretxa augmenta. El Parlament Europeu, precisament, planteja aquesta setmana debatre sobre un futur més ambiciós per a les dones europees després de la covid.

Són molts els avenços cap a la igualtat de gènere que s’han aconseguit els últims anys, fonamentalment a través de les millores de la legislació, principalment als països desenvolupats, com ara Espanya mateix. Però encara són clarament insuficients. No s’aconseguirà la veritable igualtat de gènere fins que la societat assumeixi que la maternitat i la cura dels fills és responsabilitat d’homes i dones per igual, de manera que no es converteixi per a aquestes últimes en una càrrega que impedeixi el seu progrés personal, social, cultural, polític, econòmic i laboral. L’assumpció mútua de la maternitat a tots els nivells és l’única manera de garantir la igualtat de gènere i cap aquí és cap on cal avançar. Tot això es tradueix en múltiples mesures i reformes, encara pendents, que es reivindicaran dimarts al carrer i en nombrosos fòrums, sense oblidar que el veritable canvi ha de tenir l’origen en l’educació. Enguany, a més, les dones –que sempre han estat també més pacifistes– sumaran el crit del “no a la guerra” que tant de mal i destrucció crea. ●

La reivindicació de l’equilibri entre gèneres ha de continuar cada dia sense treva