Guerra al WhatsApp

Un soldat rus, pràcticament un nen, pren un te calent mentre plora mirant la pantalla d’un mòbil on els ucraïnesos que l’han capturat li han aconseguit una videoconferència amb la seva mare. Moltes d’aquestes mares russes, amb fills al front que no saben on van ni per què, han creat grups de WhatsApp per compartir informació sobre els seus fills. El Govern rus controla tots els mitjans de comunicació i ha tancat o asfixiat els dissidents, també intenta fer caure algunes xarxes socials, però ha fet tard. Grups organitzats d’internautes estan utilitzant les valoracions online que es donen a restaurants i tota mena de locals per escriure-hi informació sobre la guerra d’Ucraïna. Utilitzen el traductor que té Google per poder-ho fer en rus. Ho estan fent també als vídeos dels youtubers russos més populars: TheKateClap, set milions de subscriptors; AdamThomasMoran, deu milions; TheBrianMaps, 16 milions... Rússia no és la Xina i els seus

La comunicació és una de les eines bàsiques, i Rússia no està guanyant en aquest front

ciutadans, dels quals parlem poc, no estan tan aïllats i tenen prou compatriotes repartits per tot el món per saber què està passant exactament amb la guerra.

La comunicació és una de les eines bàsiques en tot conflicte. I Rússia no està guanyant en aquest front. Vladímir Putin segueix exhibint-se com un dels pitjors dolents de la saga de James Bond. Possiblement el Dr. No, que també era fan de les taules desmesurades per amagar els seus complexos per les mans amputades en els seus experiments amb la radioactivitat. Mentrestant, el jove president ucraïnès, Volodímir Zelenski, compateix nom de fonts i poca cosa més amb el seu enemic. Dinàmic, vestit amb samarretes i roba paramilitar, compartint taula improvisada amb soldats i ciutadans amb refrigeris en plats de plàstic. Expressiu, emotiu, empàtic, seria el rei al planeta Instagram.

Més enllà de la propaganda, tots tenim clar qui són les víctimes. Els que sempre s’escapen embolicats en mantes i arrossegant criatures i maletes. Ho recordem bé nosaltres, que hem tingut avis i pares formant part d’aquests combois dels que fugen i perden. Tot Europa té ben presents aquests records i potser per això, aquesta vegada, no girarem la mirada tot fent veure que tot això ens és indiferent. ●