La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’arribada de refugiats ucraïnesos posa a prova el sistema d’acollida
La nova directiva de protecció temporal hauria d’evitar el col·lapse d’Estrangeria
Entitats com la Creu Roja o la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), i la Generalitat i els ajuntaments busquen contra rellotge nous allotjaments d’emergència per donar resposta als milers de refugiats procedents d’Ucraïna que es preveu rebre les pròximes setmanes i mesos. Tot i que parlar de xifres és arriscat i complex, la regidora de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, es posa davant l’escenari de l’arribada a Barcelona de 5.000 o més víctimes de la guerra. La Unió Europea (UE) va donar llum verda dijous a l’aplicació de la directiva sobre protecció temporal per facilitar l’acollida durant un període mínim d’un any, ampliable a un total de tres, a les persones que fugen dels combats. A priori, aquesta fórmula estableix que tots els ciutadans ucraïnesos tinguin dret a residir i treballar sense necessitat de recórrer als tràmits que han de fer els sol·licitants d’asil, a més de tenir accés a l’educació, sanitat i serveis socials.
L’aprovació d’aquesta directiva ha estat ben rebuda, però amb matisos, ja que en certa manera genera un greuge comparatiu amb persones de països que també pateixen conflictes bèl·lics i que es veuen atrapades en la burocràcia i en el ja crònic col·lapse de les oficines d’Estrangeria. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va assegurar divendres que s’està avançant per agilitar els procediments amb l’habilitació d’una mena de
“finestreta única” per als refugiats ucraïnesos. Aquest nou sistema posarà a prova la capacitat d’adaptació i resposta de la saturada infraestructura d’acollida.
Les entitats socials no es cansen de repetir que cal anar més enllà del “volem acollir”. L’hospitalitat no s’hauria de circumscriure únicament a oferir sostre, menjar, algunes classes i poc més; el gran repte, la resposta més valuosa, passa per acompanyar-los en tot el procés perquè aconsegueixin la seva plena integració i autonomia.
“La majoria de la societat vol ajudar, però cal proporcionar prou eines perquè la protecció dels refugiats sigui efectiva, és un dret que tenen i una obligació moral nostra, i ho hauríem de fer amb totes les nacionalitats. No hem de pensar només en les necessitats bàsiques, sinó en el que ve després, en la formació i la integració laboral, en l’homologació de títols i en la creació d’una xarxa de suport perquè reconstrueixin les seves vides”, apunta Elisabeth Ureña, responsable d’Estrangeria de Càritas. Ureña subratlla que la llei d’asil és molt restrictiva, que necessita abordar canvis per adaptar-se a les necessitats actuals, a un món canviant pels èxodes que generen tant les guerres com el canvi climàtic.
El gran drama és veure com persones que fugen de la violència, que una vegada a Espanya demanen asil, que inicien el programa estatal d’acollida, que aconsegueixen un contracte i tenen l’autonomia a tocar, al cap d’uns mesos reben una carta en què se’ls notifica que la seva petició ha estat desestimada. En aquest cas, perden el permís de residència i treball i es queden sense res. Això és el que va passar a alguns dels nàufrags de l’Open Arms que van desembarcar, el juliol del 2018, al port de Barcelona en una rebuda multitudinària en què no van faltar els principals representants polítics. L’Elvis, un noi de Burkina Faso que va patir en primera persona la brutalitat de les bandes de delinqüents de Líbia, va haver de deixar la se