La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un hotel de l’operació fred podria allotjar 300 refugiats
va feina en una fleca quan li va arribar el no. El mateix li va passar a la família Xostak, a l’Oleksí i la Natàlia, tots dos enginyers, i a les seves dues filles. L’Oleksí va aconseguir a l’estiu del 2016 una feina de programador en una multinacional, que va perdre l’abril del 2017 quan li van denegar la sol·licitud d’asil. Els Xostak van passar de l’estabilitat a haver de sobreviure de l’economia informal fins que 15 mesos després, acollint-se a la via de l’arrelament social prevista a la llei d’Estrangeria, van obtenir el permís de residència. Ara viuen un calvari pensant en el futur dels seus pares i germans, que continuen a Ucraïna.
Les xifres provisionals publicades pel Ministeri de l’Interior indiquen que el 2021 es van aprovar 7.391 sol·licituds de les 69.958 analitzades, un 10,5%. A aquestes cal afegir els 13.020 permisos de residència temporal, d’un any prorrogable, per causes humanitàries concedits majoritàriament a ciutadans veneçolans. La CCAR subratlla que des del 2014, 16.056 persones procedents d’Ucraïna van sol·licitar asil a Espanya “amb una taxa mitjana de reconeixement d’un 12% des del 2019”. “Tantes denegacions compliquen molt el procés d’inclusió; a més, nosaltres reclamem poder demanar l’asil a les ambaixades per evitar haver d’emprendre rutes perilloses”, apunta Pere Serra, responsable de Desenvolupament de la CCAR.
“Espanya és dels països d’Europa que desestima més demandes de protecció internacional, a més de tenir una llei d’Estrangeria que aboca a l’extrema precarietat. Sí, volem acollir però hi ha condicionants que ho dificulten”, considera Mireia Mata, secretària d’Igualtats de la Generalitat. A Catalunya, hi ha 2.432 places per a sol·licitants d’asil, a les quals la Generalitat n’afegirà 300 més per donar resposta a les arribades d’ucraïnesos, segons Mata. Un total de 185 persones, la majoria ciutadans que la guerra va agafar quan estaven de viatge a Catalunya, resideixen temporalment als albergs de la Generalitat de Vic, Barcelona, Coma-ruga i l’Espluga de Francolí. Les famílies que han travessat Europa i ja són a Catalunya es reparteixen en diferents tipus d’allotjaments a més de cases de parents i amics.
“Volem obrir el ventall que marca el programa estatal amb l’acollida també en famílies. Estem rebent centenars de trucades de persones que volen ajudar en el que puguin, fent de mentors, oferint les seves cases...”, indica Mata.
L’Ajuntament de Barcelona està fent el recompte de les places disponibles. “Si les arribades són massives haurem d’obrir equipaments que no estan destinats a allotjament, però entenem que qui primer ha de resoldre aquest tema és l’Estat i després la Generalitat”, subratlla Laura Pérez. Un hotel amb 300 llits destinat a l’operació fred es preveu que aculli refugiats, confirma Pérez.
La regidora posa l’èmfasi en les necessitats especials de les persones amb malalties mentals, discapacitats i patologies cròniques.
La voluntat hospitalària per part de la societat s’ha manifestat de manera molt diferent en fun
Espanya només va aprovar un 10% de sol·licituds d’asil el 2021; tantes negatives dificulten la integració
Centenars de persones s’ofereixen per ajudar en el que puguin: fer de mentors, acollir...
Enric Morist, de la Creu Roja, avisa: “Ens hem de preparar per a una acollida llarga”
ció de l’origen i del conflicte de què fugen homes i dones, tal com apunta Rita Grané, directora de Punt de Referència, entitat especialitzada en l’atenció de migrants tutelats i extutelats. “La gent està oberta a donar suport a persones que s’escapen de l’Afganistan o Ucraïna, però els costa més d’obrir les portes als que fugen d’altres conflictes menys visibles o de situacions de gran pobresa”, considera Grané, molt preocupada pel fet que cada dia més persones que arriben a la majoria d’edat i els joves que culminen la seva ruta migratòria a Catalunya, o en altres destinacions d’Espanya, estan condemnats a subsistir sense un habitatge.
Des de la Creu Roja, el seu coordinador a Catalunya, Enric Morist, alerta que “hem de preparar-nos per a una cursa de fons, per a una acollida que serà llarga, de molts mesos o de més d’un any”. Tenint en compte que aquesta guerra pot generar quatre milions de refugiats a més d’un milió de desplaçats interns, segons l’Acnur, Morist apel·la a que l’onada de solidaritat que s’ha vist aquests primers dies no decaigui, que no passi com amb altres conflictes, del Iemen a Síria, que han caigut en l’oblit.
De moment la Creu Roja ha rebut l’autorització d’Interior per ampliar a 100 places els dispositius destinats a la fase 0 del programa estatal d’acollida. Un nombre que s’haurà d’ampliar sense trigar amb més recursos, a més de les infraestructures cedides per la Generalitat, 300 llits, segons Mireia Mata, i les administracions locals. ●