La Vanguardia (Català-1ª edició)
Augmenta el nombre de lloguers i baixen els preus
El 2021 es van signar a Catalunya un 23,9% més de contractes d’arrendament que l’any anterior
El nombre de contractes lloguer formalitzats a Catalunya continua creixent. Es reflecteix en les últimes estadístiques oficials de la secretaria d’habitatge i inclusió social del Departament de Drets Socials de la Generalitat, a què ha tingut accés La Vanguardia. Al llarg de l’any passat es van firmar un 23,9% més de contractes de lloguer que el 2020 i les rendes mitjanes van baixar un 1,4% fins a situar-se en 724,09 €/ mes.
En el conjunt de Catalunya es van formalitzar el 2021 un total de 167.842 nous contractes de lloguer. Una de cada tres d’aquestes operacions va tenir lloc al municipi de Barcelona, on es van firmar 57.158 contractes, un 41% més que l’any anterior, el primer de la pandèmia. A la capital catalana, el preu mitjà d’un nou arrendament es va situar bastant per sota del llistó dels 1.000 euros mensuals, en concret en 918,84 euros, això és un 4,8% menys que el preu que es pagava el 2020.
El nombre de contractes de lloguer subscrits a Catalunya durant l’any passat no només va augmentar respecte al 2020, quan el mercat immobiliari en general es va veure molt afectat com a conseqüència dels efectes de la covid en l’activitat econòmica, sinó també respecte al 2019, i fins i tot es va situar molt a prop del nombre d’operacions del 2018.
En termes generals es pot afirmar que la distorsió del mercat de lloguer a causa de la crisi sanitària ha provocat un efecte d’expansió-contracció d’habitatges de lloguer al mercat convencional. El secretari d’Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala, valora aquesta dinàmica del mercat de lloguer, amb l’increment del nombre d’operacions i la contenció i baixada dels preus, amb precaució i cautela, ateses les condicions excepcionals dels dos últims anys.
Pel que fa a l’increment de contractes, Sala assenyala que “la caiguda del turisme que ha provocat la pandèmia ha fet que es posessin més habitatges al mercat convencional, però aquest fet pot ser conjuntural”. “Caldrà esperar a veure la dinàmica dels pròxims trimestres”, matisa aquest alt càrrec del departament de Drets Socials.
Sala apunta que, d’altra banda, l’increment de compravendes que també hi ha hagut l’últim any pot ser “un clar competidor del mercat de lloguer”. “Les baixes rendibilitats actuals del mercat de lloguer –explica Carles Sala– suposen un risc important per al mercat que pot traslladar les operacions al mercat de la compravenda. En aquest sentit, caldrà seguir la disminució de l’oferta d’habitatges de lloguer que els agents immobiliaris han detectat els últims mesos”.
Quan ja fa més d’un any de l’aplicació de la llei 11/2020 de Contenció de Rendes, s’observa que les baixades de preus del lloguer és significativa a Barcelona des del tercer trimestre del 2019, i a la resta de Catalunya, des del tercer trimestre del 2020. “En tot cas –afirma Carles Sala– la distorsió del mercat, oferta i preus, com a conseqüència de la pandèmia fa difícil atribuir en quina intensitat tenen lloc aquests moviments per efecte de l’aplicació d’aquesta llei”. El secretari d’Habitatge avisa que és aviat per valorar l’eficàcia de la llei de limitació de les rendes perquè cal distingir entre les dades que es basen en les fiances dipositades a l’Incasòl, que són sobre contractes firmats –els que es tenen en compte en aquesta informació–, i les anàlisis fetes a partir de les dades de portals immobiliaris que analitzen l’oferta i s’anticipen a les dinàmiques del mercat.
D’altra banda, hi ha hagut un descens significatiu de devolucions de fiances en els àmbits de
El secretari d’Habitatge avisa que és aviat per certificar l’efecte de la llei que limita les rendes
L’increment de compravendes pot acabar esdevenint un clar competidor del mercat de lloguer
clarats mercat tens. Això es nota sobretot a Barcelona. En aquest sentit, Carles Sala creu que “l’aplicació massiva de les pròrrogues pot tenir a veure amb la situació d’inseguretat sobre la validesa de la norma”, posada en qüestió per dos recursos d’inconstitucionalitat.
Per trams de renda, s’han reduït els lloguers en les franges més altes i han augmentat en les més baixes. Els lloguers que se situaven a la banda baixa estan desapareixent del mercat perquè la llei valida com a preu de mercat l’índex mitjà de referència, cosa que, segons el secretari d’Habitatge, “va en contra de qui vol trobar habitatges més assequibles de lloguer”. ●