La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un altre any horrible per a Elisabet II
Tres dècades després de l’“annus horribilis”, els escàndols la tornen a envoltar
Per a la reina Elisabet, pel que sembla, els anni horribiles arriben cada trenta anys, per una confluència astral, una pura casualitat o ves a saber què. Enmig n’hi ha de tots els colors, bons, dolents i pitjors. Però pèssims de debò, realment, cada tres dècades. El 1992 la monarquia britànica va quedar convulsada per la separació dels ducs de Gal·les, la publicació de l’explosiva biografia de Diana i les converses íntimes entre Carles i Camil·la, el divorci de la princesa Anna, i les fotos en topless de Sarah Ferguson amb un amant (o “assessor financer”) al Carib. I com a cirereta, un greu incendi que va causar danys seriosos al castell de Windsor. I ara...
Ara, trenta anys després, tot havia de ser meravellós per a la celebració del jubileu de platí de la reina, set dècades al tron. Però l’home proposa i Déu disposa. I Elisabet II, ja per si mateixa delicada de salut i acabada de recuperar d’un episodi lleu de covid (aquesta setmana ha tornat a treballar), no pot estar tranquil·la perquè els seus fills i nets li fan la vida impossible.
Sobretot el seu preferit, Andreu, protagonista d’un lletgíssim escàndol, que ha accedit a pagar una quantitat d’uns 15 milions d’euros (segons la premsa anglesa) per no haver de respondre formalment a les acusacions d’abús sexual i violació formulades per Virginia Guiffre, que formava part de la xarxa de prostitució del seu amic Jeffrey Epstein.
Andreu ha venut el seu xalet dels Alps suïssos, però, tot i així, no n’hi ha, ni de bon tros, prou per pagar la compensació extrajudicial. La reina, el capital de la qual li genera uns quaranta milions d’euros a l’any en rendes, s’encarregarà de posar els diners. Però el palau és molt poc transparent en aquestes coses, i els contribuents britànics temen que siguin ells els que directa o indirectament hagin de pagar la factura per les accions del príncep. L’afer ha enrarit la popularitat de la monarquia.
També ho ha fet l’anunci d’una investigació de Scotland Yard sobre el presumpte oferiment d’un títol nobiliari i l’ajuda per
obtenir la nacionalitat britànica d’un xeic saudita (i potser també un banquer rus, i d’altres) per part de la fundació caritativa que presideix Carles, l’hereu de la corona.
L’entorn d’Elisabet espera amb gran recel la publicació aquest any de les memòries en què el seu net Enric se sincerarà des del seu exili de Santa Barbara (Califòrnia) i parlarà “no com un príncep, sinó com un home que ha tingut els seus alts i baixos, que s’ha equivocat i ha après la lliçó”. Tot això a canvi de vint milions de dòlars, que, des del punt de vista financer, no és cap “error”. S’endinsarà encara més en l’afirmació que hi ha racisme a la casa dels Windsor, com li va dir a Oprah Winfrey fa uns mesos, o serà contemporitzador i intentarà no ofendre innecessàriament? Tot i que l’editorial segurament reclamarà material sucós a canvi d’aquesta bona quantitat...
El cert és que entre uns i altres li estan donant l’any al jubileu de la reina, que als 95 anys no té edat per aquestes coses i troba a faltar moltíssim Felip d’Edimburg. Per al seu consol, un 61% dels britànics (i un 81% dels més grans de 65) continuen declarant-se monàrquics, i un 25% prefereix una república. Però entre els joves és diferent, i una clara majoria (41% a 31%) diu que vol poder triar el cap d’Estat, com fa, per exemple, la veïna Irlanda. El sentiment antimonàrquic d’aquest grup demogràfic s’ha incrementat com a conseqüència dels últims problemes.
Si una cosa és segura, és que els escàndols a la casa dels Windsor passen amb una regularitat matemàtica, com dirigits per un algoritme entremaliat. Quan no és un, és l’altre. No se sap fins a quin punt Elisabet està interessada en la celebració del jubileu, però, sens dubte, el seu entorn confia que el tema d’Andreu es dilueixi amb el pagament de la compensació, que el de Carles i la seva fundació quedi en foc d’encenalls, i que Enric gaudeixi del sol californià, les onades del Pacífic i l’amor de Meghan Markle sense fer cap acarnissament. I sempre pot demanar suport a qui són els seus grans pilars, Guillen i Caterina, el futur de la monarquia del Regne Unit. ●
Dues terceres parts dels britànics són monàrquics, però els més joves de 24 anys volen una república