La Vanguardia (Català-1ª edició)
De pandèmia a endèmia
Amb l’onada de l’òmicron baixant lentament, la fase pandèmica de la Covid-19 sembla que s’està acabant en diversos països. L’evolució de la pandèmia dependrà, fonamentalment, de si apareixeran, i quan, noves variants del coronavirus. Si es manté el domini actual de la variant òmicron, hi ha raons per ser prudentment optimistes al respecte dels propers mesos.
Les hospitalitzacions continuen baixant. Es poden situar en nivells relativament baixos durant la primavera i l’estiu. També és previsible una nova onada a la tardor o a l’hivern, però amb un nombre de casos i hospitalitzacions inferior al que hem experimentat ara. Països com Espanya, amb un alt nivell de vacunació completa i dosi de reforç, estaran més protegits. Cal facilitar la vacunació a tothom com més aviat millor.
La durada de la immunitat és una altra variable principal. No sabem amb certesa quant durarà i si el seu esvaïment serà o no significatiu. De moment, continuem en pandèmia. Endèmia vol dir “malaltia que regna habitualment, o en èpoques fixes, en un país o comarca” (RAE). Prové del grec éndēmos: “del territori propi”. El Diccionari d’Epidemiologia defineix una malaltia com a endèmica quan té una presència constant en una àrea geogràfica o grup de població definits. La Covid-19 podrà ser considerada endèmica quan sigui present de forma consistent en una àrea concreta i el seu patró de disseminació i nombre de casos nous sigui raonablement predictible. Atenció: la definició d’endèmia no pressuposa un nivell baix o mínim de casos ni té en compte la gravetat potencial de la malaltia. Endèmia no significa absència de risc: hem d’estar sempre preparats.
Caldrà preveure diferents situacions. Una és la individual, en què les fluctuacions en la malaltia únicament produiran canvis mínims en la nostra vida personal i familiar. Una altra és la col·lectiva, en què el nivell de Covid19 es mantindrà en valors predictibles i acceptables, que no requeriran intervencions de prevenció i control generals. La tercera serà l’econòmica: la Covid-19 deixarà de tenir un impacte substancial en l’activitat econòmica global. Anirem comentant aquests escenaris en properes setmanes.
Acabo amb una menció a la guerra d’Ucraïna. Els professionals sanitaris sabem fins i a quin punt un conflicte bèl·lic comporta mort, dolor, danys i discapacitat permanent. També per a les víctimes civils. Una guerra pot condicionar el deteriorament de la salut de tots els que la pateixen i portar qualsevol sistema sanitari al col·lapse. A les guerres, ningú no guanya i tots perdem. Albert Einstein va dir: “Dues coses són infinites: l’estupidesa humana i l’univers, i no estic segur de la segona”. Desafortunadament, tenia raó. Si us plau, cal aconseguir entre tots que s’acabi immediatament aquest nou malson.
La definició d’endèmia no pressuposa un nivell baix o mínim de casos
Ucra Market era fins fa una setmana un petit súper de barri al carrer Méndez Álvaro de Madrid, davant l’estació d’Atocha, origen i destinació dels trens AVE. No estava orientat cap a un públic espanyol. La seva clientela era la colònia russa, ucraïnesa i polonesa de la Comunitat de Madrid que hi anava aquí a cercar els productes de la seva terra, com ara pelmeni (una mena de raviolis farcits de carn), mató dolç, salsitxes típiques, empanades de carbassa, formatges eslaus, quefir (un lacti semblant al iogurt), o cerveses, entre altres begudes alcohòliques i refrescos.
Des del 26 de febrer Ucra
Market continua obert amb el mateix horari comercial, però n’ha canviat la fisonomia: ara és l’epicentre de l’ajuda no oficial a Kíiv, una voràgine de ciutadans que hi va a tota hora amb productes de tota mena. Entre deu i quinze voluntaris recullen, apilen i classifiquen les mercaderies per emmagatzemar-les a dos locals veïns des d’on seran introduïdes en furgonetes de repartiment i petits camions. Els espera una ruta de 3.600 quilòmetres per un corredor terrestre improvisat que acaba a la frontera entre Polònia i Ucraïna, però que els pròxims dies obrirà nous camins per acabar també a la frontera romanesa. Un viatge de dos a tres dies de durada amb mínimes parades i un carregament format generalment per medecines, roba, menjar i solidaritat, sobretot molta solidaritat.
En un cartell escrit a mà s’explica el que es necessita cada dia. Ara mateix es recullen productes tan variats com bolquers, compreses, analgèsics, vitamines, antisèptics, catèters, gels, mascaretes, sacs de dormir i tendes de campanya, carregadors i piles, cremadors de gas, llanternes, prismàtics, walkytalkies, menjar en llauna, menjar per a animals, biberons i llet en pols.
Més avall un altre cartell destaca que ja no cal roba d’adult, tret que sigui tèrmica o militar, i que sí que fan falta motxilles i cascos antibales.
Tot això va néixer per generació espontània. Va funcionar el boca a boca. Els veïns van veure que des d’aquí s’enviava ajuda humanitària a Ucraïna i en van començar a venir cada vegada més. Les xarxes socials van actuar. El porter ucraïnès del Reial Madrid Andriy Lunin
va fer una crida dissabte a través del seu compte d’Instagram: “Estimats espanyols i tota la gent que vulgui ajudar ara Ucraïna en aquests temps difícils. Al carrer Méndez Álvaro, 8, Ucramarket, a partir de les L 11.00 fins a les 17.00. Es necessita: menjar enllaunat, cotó fluix, goma elàstica, embenatges, medicaments hemostàtics, analgè
Usics. De roba: mitjons. Moltes gràcies per la vostra col·laboració”.
Ho explica la Katerina, l’encarregada de l’establiment, una ucraïnesa que es va instal·lar a Madrid fa 16 anys i te la veu ronca de tant com ha parlat les últimes hores i tant poc ha dormit: “Això va a més, estem des
Un cartell anuncia que no es necessita roba d’adult, tret de militar o tèrmica, però sí cascos antibales
El viatge en furgonetes dura de dos a tres dies i acaba a la frontera entre Polònia i Ucraïna
bordats”.
La major part de les trameses correspon a menjar envasat, com ara carn en llauna, tonyina o llet. Però també hi ha medecines, una cosa que pot ser delicada. “Les medecines que hem enviat tenien els seus permisos. Les que necessiten fred, com la insulina, encara no les hem enviades perquè esperem rebre furgonetes amb cambres frigorífiques; la resta l’hem anat repartint com hem pogut. A la frontera ho recull l’exèrcit ucraïnès per distribuir-ho ”, assenyala.
Un punt que enfosqueix la cara a la Katerina és esmentar-li l’ambaixada d’Ucraïna a Madrid. “Ens van prometre fa dies dos camions de deu tones cadascun; els continuem esperant, potser venen la setmana que ve”.
Aquest món solidari no s’ha salvat tampoc de la seva quota de picaresca. En Luis, el conserge de la finca del costat, ara un voluntari més, no se’n sap avenir: “Els farcells s’apilen al carrer. Ahir, en un moment de distracció, va venir un i es va emportar una caixa de mantes noves. També he vist gent agafar menjar i sortir corrents”.
Les furgonetes aparquen al carrer. Esperen el seu torn per sortir. La solidaritat flueix. ●