La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un medicament intel·ligent
L’hospital de Mataró desenvolupa una aplicació per al trastorn límit de personalitat
La Verònica, de 44 anys, té el cos com un mapa, jalonat per cicatrius de talls i cremades autoinfligides durant les crisis emocionals del trastorn límit de la personalitat (TLP) que li van diagnosticar fa més de 15 anys. “Ve com un caos d’emocions, com una muntanya russa, una cosa molt complicada tant per a la persona que el pateix com per als que viuen amb tu”, explica. “Tot és pensar, el teu propi cap et pica a tu mateixa i fas coses que no vols: et lesiones per calmar el buit interior i els impulsos”, aprofundeix la Verònica.
Malgrat que l’esquizofrènia o el trastorn bipolar són més conegudes fora de l’àmbit clínic, es calcula que el TLP, també és una malaltia mental greu i crònica que pot afectar entre un 1% i un 2% de la població adulta i pot representar entre un 5% i un 10% de les atencions ambulatòries en urgències. “L’ús de recursos clínics és molt elevat amb aquests pacients perquè el tractament de les crisis es fa, habitualment, a les urgències psiquiàtriques, en un moment amb un elevadíssim nivell d’angoixa, o de ràbia, o de tristesa, o de depressió, o d’ansietat”, explica el psicòleg Álvaro Frías.
Coordinador del programa d’avaluació i tractament del TLP al Consorci Sanitari del Maresme, Frías va començar a pensar, ara fa cinc anys, en un sistema per millorar la simptomatologia dels malalts quan es manifesten les crisis i per reduir la dependència, i les des
Aquesta eina permet gestionar les crisis, però no substitueix el tractament convencional
peses que suposa de les urgències psiquiàtriques. Va mirar cap a la tecnologia, i específicament cap a la intel·ligència artificial, i el resultat és B-Right, una aplicació terapèutica en fase avançada de proves que recentment ha rebut la validació de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris i serà sotmesa a assaig clínic, pas previ al procés d’admissió com a producte sanitari.
Es tracta d’una app dissenyada des del principi per a pacients de TLP, perquè puguin gestionar les crisis des del telèfon mòbil. “La clau és l’ús d’un xatbot que incorpora un algoritme d’intel·ligència artificial i interacciona amb el pacient en funció del tipus de crisi que té, de la seva intensitat i dels precedents, i proporciona pautes d’actuació”, exposa el psicòleg de l’hospital de Mataró.
Aquesta eina no és substitutiva del tractament convencional dels pacients, fonamentat en la medicació i les teràpies de grup, sinó una eina dissenyada específicament per a l’autogestió dels episodis de crisi.
Ha de tenir un funcionament molt intuïtiu, tenint en compte la situació d’extrem aclaparament en què es trobaran els usuaris. El seu èxit es mesurarà en l’estalvi de recursos sanitaris derivat d’una eventual reducció de les atencions als serveis d’urgències.
El primer estudi pilot sobre usabilitat i satisfacció dels pacients aporta resultats positius, segons Frías. Pròximament, començarà el primer assaig clínic, que disposa de finançament del Pla Estratègic de Recerca i Innovació a Salut de la Generalitat i de l’assessorament del programa Caixa
Impulse amb vista a la conceptualització i posada al mercat d’aquesta novetat clínica. Per a la seva incorporació a la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut serà necessari un nou assaig que inclogui diversos centres.
La Verònica és una de les pacients que ha participat en el desenvolupament de B-Right. “Està molt ben pensada i queda molt poquet per acabar-la. El que intenta és ensenyar-te el camí a seguir quan et trobes en una crisi”. Fins fa poc, ella patia un episodi, pràcticament, cada dia. “El trastorn límit de personalitat és com una pujada d’adrenalina, et fa fer coses rares, buscar el risc, sempre estem al límit de tot, intentant omplir amb alguna cosa el buit i l’angoixa, ja sigui amb estupefaents o amb experiències perilloses, com anar amb moto sense casc o tenir relacions sexuals sense protecció”.
La Verònica, que ha patit diversos trastorns des que, quan tenia 20 anys, li van diagnosticar anorèxia, amb prou feines no recorda res dels seus primers 17 anys de vida. “Es veu que em van fer tant mal que no vull tornar a la infantesa”, especula.
Segons Frías, les causes del TLP són multifactorials, de tipus genètic i ambiental (traumes, maltractaments, abusos en la infantesa o l’adolescència). “No és una malaltia degenerativa, però té tendència a la cronicitat. L’objectiu del tractament és reduir al màxim els símptomes, que les crisis siguin tan infreqüents com sigui possible”, indica el psicòleg. ●
L’Agència Espanyola de Medicaments dona llum verda a l’assaig clínic d’aquesta intel·ligència artificial