Articles de gurmet

Parlar i escriure sobre l’art de la cuina no és cosa fàcil, cal tenir bons productes per elaborar el plat: uns grams d’erudició, una bona cullerada d’amenitat, un polsim d’humor i, sobretot, un grapat generós d’amor pel menjar, pel paisatge i per la gent. Tot això ho tenia Néstor Luján, periodista i escriptor admirat, que va ser un dels fundadors i primer president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició. Ens plau, amb motiu del centenari del naixement d’aquest homenot, recordar la seva tasca brillant com a articulista de temes gastronòmics, sobretot a les pàgines de La Vanguardia, on va ser firma habitual durant molts anys. L’Acadèmia ha publicat un petit recull de les seves col·laboracions en aquesta casa durant els anys vuitanta.

L’enyorat Nèstor Luján oferia el que podem denominar articles de gurmet, unes peces de luxe, textos que apropen el gran públic a la història, els secrets i els detalls de la cuina. Amb una prosa àgil i amanida d’anècdotes, Luján parlava d’aspectes relacionats amb la taula i els fogons, des de les festes i els menjars populars a les tendències de l’alta cuina, sense oblidar realitats com el turisme, la riquesa vitivinícola o els grans noms del sector. Sempre, com havia après del seu amic Josep Pla, combinava l’observació minuciosa i la memòria per oferir unes opinions agudes i plenes de sentit comú, que ens ajudaven a comprendre els canvis i les ondulacions en l’univers de la gastronomia.

Podem assegurar que Luján ens va ensenyar a mirar i explicar la cuina del nostre país, amb aquella elegància tant seva. D’alguna manera, nosaltres, els que avui ens trobem a l’Acadèmia, som fills de la seva actitud respectuosa i enjogassada alhora davant del fet gastronòmic. Respecte per la complexitat del menjar bé, i joc davant de la creativitat que envolta una de les cerimònies quotidianes més antigues de la nostra espècie. Com a literat que encarnava un esperit obert, liberal i positiu, les seves peces periodístiques són un exemple d’amor per la civilització de la conversa i la imaginació, a partir dels petits plaers compartits.

Un dels grans atractius dels articles que va escriure Luján –dels de tema gastronòmic i de tota la seva producció en general– és saber convertir en interessant qualsevol cosa, encara que fos aparentment petita o secundària. En mans de Luján, qualsevol episodi o peripècia, qualsevol dada o curiositat, pot esdevenir una gratificant excusa per explorar camins poc trepitjats i descobrir un univers alternatiu, allunyat del brogit.

Com tota activitat que contribueix poderosament al progrés de les nostres vides, la gastronomia necessita pensament, reflexió i narració. L’Acadèmia que tinc l’honor de presidir es dedica, entre d’altres coses, a incentivar i projectar aquest treball intel·lectual que, com una pluja fina, ens fa més conscients del que representa l’alimentació i la salut que depèn dels fogons. Luján va ser un pioner en aquest camp, amb un bagatge cultural enorme posat al servei de la divulgació i de la crítica. Impulsat per una curiositat infatigable, el seu periodisme –també contra la censura en els temps difícils de la dictadura– va elevar el llistó de la nostra col·lectivitat.

M’agrada rellegir els articles de l’estimat Néstor. Sempre em provoquen un somriure i m’obliguen a revisar algunes certeses. Amb la gràcia de qui pot dir-ho tot des d’una mirada suaument irònica, les seves col·laboracions també contenien crítiques a determinades maneres de fer i modes. El seu mestratge ens acompanyarà sempre.