La Vanguardia (Català-1ª edició)
El gran projecte cultural de Barcelona
En l’àmbit de la cultura, Barcelona té grans projectes il·lusionants, però només un disposa de finançament: la gran biblioteca pública s’hauria de concebre com el far cultural de la ciutat del final de la dècada.
Davant el dubte, aneu a la biblioteca”. Aquest consell, atribuït a l’escriptora J. K. Rowling, podria servir de guia en el moment de projectar el futur de la cultura institucional barcelonina. Quins dels projectes que ara estan sobre la taula disposen de finançament i són capaços per si sols de donar un nou impuls a la projecció de la ciutat com a capital de la creativitat? No cal investigar gaire per respondre que només n’hi ha un: la gran biblioteca que començarà a construir aviat l’Estat en uns terrenys de l’Ajuntament (situats al costat de l’estació de França) i que gestionarà la Generalitat.
I com pot ser que un projecte d’aquesta envergadura amb prou feines sigui present en el debat públic i que no hagi generat fins al moment el mínim indici d’il·lusió? Barcelona disposa d’iniciatives estimulants que sí que són noticiables, com l’ampliació del MNAC en un pavelló de la Fira, o la construcció d’una segona seu del Liceu al port. També està en marxa un altre projecte rellevant per al centre de la ciutat: l’ampliació del Macba a la mateixa plaça dels Àngels. Però en aquest cas parlem d’un pressupost de 5,4 milions d’euros, davant els prop de 40 milions que s’invertiran en la construcció de la futura superbiblioteca.
Sens dubte, la penosa història de la nonada biblioteca li ha conferit un cert aire de projecte maleït. Com es recordarà, el centre s’havia d’habilitar a l’antic mercat del Born, però l’aparició el 2001 de les restes arqueològiques van forçar a aturar les obres. Els vaivens de l’Ajuntament al llarg de les últimes dues dècades van obligar a fer hibernar el projecte fins que hi hagués una oportunitat millor. En aquesta cas, de la tardança no es pot culpar Madrid.
Una bona prova que s’està avançant és que el Ministeri de Cultura licitarà aquest mateix mes de març la demolició de l’edifici contigu a l’estació que ocupa part del solar de la futura biblioteca. Aquests treballs s’iniciaran a l’estiu i la construcció, el 2023. De moment, la data d’acabament és el 2027... trenta anys després de l’acord entre Esperanza Aguirre, Joan Maria Pujals i Joan Clos per ubicar el complex al Born.
El que ara s’obre és un període crucial: el de les converses per omplir de contingut els tres grans edificis connectats que ha dissenyat l’estudi Nitidus, de l’arquitecte Josep Maria Miró. Tant el Gremi d’Editors de Catalunya com la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya estan compromesos –i fent gestions– per aconseguir que el nou equipament faci visible el potencial de Barcelona com a capital literària. Això implicaria des de fer-hi un museu del llibre (a l’estil del que està projectat a Trieste) fins a ubicar-hi arxius literaris que ara estan escampats. D’aquesta manera, encara que continuessin pertanyent a la Biblioteca Nacional d’Espanya, arxius com els de Carmen Balcells o els de l’editorial Tusquets podrien tornar a la ciutat (i d’altres que podrien deixar-la ben aviat s’hi quedarien).
Carme Fenoll, bibliotecària amb àmplia experiència de gestió i ara directora de Cultura i Comunitat de la UPC, treballa també a l’ombra aportant idees com la necessitat de fer campanyes participatives en què la ciutadania pugui implicarse en el projecte, com es va fer en el procés de construcció de la biblioteca Oodi
El grau d’ambició de la ciutat es mesurarà en funció de la biblioteca que s’acabi construint
de Hèlsinki. O l’oportunitat que l’equipament tingui un nom emblemàtic que enterri el debat estèril sobre si ha de ser una biblioteca provincial, pública o central. També advoca per implicar en el projecte els museus i la resta d’equipaments, per accentuar el caràcter multidisciplinari d’una institució que, sense perdre la seva essència llibresca, pugui exercir de referent cultural de la Barcelona de finals de la dècada.
Podria donar-se el cas que totes les administracions col·laboressin per elevar el nivell d’ambició de la ciutat. Però tampoc no es pot descartar que els recels i la desídia acabin deixant com a llegat una bonica caixa buida.