La Vanguardia (Català-1ª edició)
Márquez ha tornat, hi ha batalla
Només la velocitat diabòlica de les Ducati, amb Martín de ‘pole’, frena el d’Honda al classificatori
Val la pena recuperar un extracte de les paraules de Marc Márquez a aquest diari en l’entrevista que publicava ahir:
–He de ser realista: a Qatar només he guanyat una vegada (2014), això ho diu tot; no és un circuit favorable, vinc de dos anys sense lluitar pel títol i no puc començar dient “vinc a arrasar”. No hi estic preparat. Per això començo amb un perfil baix (...).
Entesos. D’acord. La prudència i aquelles coses.
El perfil baix de Márquez el va dur ahir a col·locar-se a la primera fila de sortida, el tercer més ràpid dels 24 pilots, només superat per la velocitat diabòlica de les Ducati a la interminable recta de Lusail.
Un perfil baix que no evita poder proclamar que el Marc Márquez de sempre torna després de deixar enrere any i mig de lesions, l’última, una diplopia (visió doble) de la qual es va refer no fa ni dos mesos. El que s’està veient a Qatar, en els assajos i en la classificatòria, és el Márquez en forma una altra vegada per tornar a guanyar. O, com a mínim, per plantar batalla a les motos italianes, la seva gran amenaça, per buscar la victòria en el gran premi inaugural. Cosa que no passa, com ell recordava, des de fa set anys. Prou temps per posar fi la maledicció.
Hi ha batalla en el circuit del desert. Com deia aquell, cordeu-vos els cinturons perquè l’estrena del Mundial de MotoGP 2022 promet emocions fortes. La sessió classificatòria ja en va deixar un, d’avançament: una furibunda lluita per les posicions preferents entre les Honda, la del 93 però també la de Pol Espargaró i la col·lecció de Ducati, que, al final, després de dos dies de timidesa, van exhibir tot el potencial en la volta llançada. Una altra cosa serà el ritme de cursa en les 22 voltes. En aquest aspecte –la constància, la consistència, la gestió del desgast de gomes– sempre hi ha reserves.
A això s’acull Márquez per
“El meu ritme ha estat bo, constant, anava sol i fi, em sortia bé”, afirma Márquez per a la cursa
mantenir la prudència i els peus a terra. Li recordaven que l’última vegada que va arrencar de la primera fila (3r a Austin) va acabar guanyant. I ara? Se sent igual de fort per repetir la progressió, del 3 l’1?
–És difícil d’entendre com anirà a la cursa: aquest vespre s’ha girat el vent, les Suzuki, que feien por [en els entrenaments], no estaven tan fortes, i altres que no treien el cap han començat a anar ràpid, com Zarco i Martín. Així que depenent del vent, la humitat i la goma que hi hagi a la pista serà una mena de cursa o una altra. A veure qui marca el ritme –explicava el de Repsol Honda.
És a dir, a veure quin pilot pren la iniciativa d’anar al capdavant, de desgastar-se i exposar-se. El català intueix que li tocarà fer-ho a ell, per galons i per l’ambició de tornar a guanyar. I perquè Jorge Martín, merescut poleman amb una última volta estratosfèrica (aprofitant l’aspiració de Pol Espargaró), gairebé es descartava per obrir pista i provar de protagonitzar una fuga.
–No tinc prou confiança per lluitar per guanyar, m’agradaria tenir alguna cosa més per anar més tranquil les últimes voltes – comentava el madrileny–. Pel que fa a ritme em trobo més còmode, ara sé gestionar més bé la goma.
Però necessito un pèl d’adherència i de ritme per poder lluitar. A Qatar cal gestionar bastant al començament. Crec que la cursa es decidirà les últimes 5 o 6 voltes. Serem 5 o 6 pilots per arribar junts a les últimes voltes, i les gomes decidiran –pronosticava el de San Sebastián de los Reyes, que va tornar a superar els seus col·legues oficials de Ducati, i a demostrar que és dels millors especialistes a una sola volta: ja té 5 poles en només 15 GP a la cilindrada reina.
L’any passat ja es va endur la posició preferent al GP de Doha i va acabar tercer, en la que era la seva segona cursa en la classe dels grans. Una dada que tindrà en compte Márquez.
Com també els ritmes exhibits pels seus rivals, el barem que fan servir els pilots per saber on és cada un, més que la posició de sortida que atorga una volta llançada, que sovint fa despistar.
En aquest aspecte, el cerverí està satisfet. No ho sap amagar, i admetia les bones sensacions: “L’FP4 [l’últim entrenament, en què posen a prova les tandes llargues] ha anat molt bé, he anat sol, amb ritme constant, anava fi, em sortia bé”, afirmava Márquez. “Aquest circuit em costa i de moment l’estic salvant”.
No pot dir el mateix el campió, un Fabio Quartararo desaparegut en els assajos i 11è a la graella a 6 dècimes de Martín, sense velocitat punta, devorat per les Ducati, les Honda, les Suzuki, i fins i tot per una Aprilia i una KTM. El francès, el primer guanyador de la temporada passada, s’aferra en el seu ritme i confia en els retocs tècnics d’última hora. “Intentarem alguna cosa a la moto, però el meu ritme en general no està malament. Soc ràpid, de manera que ja veurem”, comentava esperançat, negra nit ja a Lusail, amb un vent molest i humit que glaçava.
La decepció de la jornada la va personificar el campió, Fabio Quartararo, 11è, amb falta de velocitat