La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’extrema dreta europea ara vol esborrar els vincles amb Putin
Salvini, Le Pen, Berlusconi o Orbán han presumit d’amistat amb el president rus
El líder ultradretà Matteo Salvini es va presentar el 2015 al Parlament Europeu amb una samarreta amb la imatge de Vladímir Putin per escoltar una intervenció del president de la República italiana, Sergio Mattarella. L’havia comprada a Moscou, i se la posava en resposta als “eurocretins”. “Canvio dos Mattarella per mig Putin”, deia llavors el líder de la Lliga, partit investigat per un suposat finançament rus. “El vull com a primer ministre d’Itàlia”, va assegurar en una altra ocasió.
La setmana passada Salvini es va veure obligat a condemnar la invasió a Ucraïna i va fer un esforç notable per no citar directament el seu vell amic: ha aconseguit pronunciar dos discursos diferents al Senat sobre la guerra a Europa parlant d’“agressors” i “agredits”, però sense responsabilitzar el president rus.
No és l’únic que té dificultats. A França, l’equip de Marine Le Pen ha hagut de destruir fullets impresos per a la campanya presidencial perquè contenien una foto de la candidata d’Agrupació Nacional al costat del mandatari rus. N’havien imprès 1,2 milions de còpies, de cinc pàgines cadascuna. No han dit quantes havien distribuït, només que el motiu era una falta d’ortografia.
El contrincant de Le Pen pel vot ultra francès, Éric Zemmour, “admirava” Putin com un veritable “patriota” i entenia les seves preocupacions pel desig ucraïnès d’entrar a l’OTAN. Ara també creu que la invasió és “injustificable”. Al contrari de Le Pen, és l’únic candidat que no està disposat a acollir refugiats ucraïnesos.
“És una vergonya per a ells perquè han de justificar anys de viatges, de fotos, de declaracions. L’extrema dreta francesa sempre ha presentat Brussel·les com un cavall de Troia dels EUA. Ara la seva estratègia serà culpar Macron i la UE del fracàs dels seus intents diplomàtics per evitar la guerra”, analitza l’historiador francès Baptiste Roger-Lacan, editor de la revista Le grand continent. Le Pen, que no va condemnar l’annexió de Crimea, rebia préstecs de bancs russos pròxims a Putin. Però la invasió a Ucraïna ha estat excessiva. Ha canviat la seva “opinió” sobre ell.
Són molts els populistes europeus que havien presumit d’estrènyer llaços amb Vladímir Putin que ara han d’empassar-se les seves paraules i dissimular la seva admiració. Al llarg dels anys ha anat estenent la seva influència en partits dretans que el veien com un model per la seva defensa dels valors conservadors i el seu lideratge autoritari.
“Tenen un sentiment antiamericà que els porta a ser prorussos. I després manifesten un suport pels homes forts, autoritaris, patriarcals, amb idees contra les dones o anti LGBT, que els porten a líders com per exemple Putin o Erdogan. Ofereixen escuts a qüestions que temen, com ara la globalització, la immigració o la diversitat sexual”, explica Rosa Balfour, directora del think tank Carnegie Europe.
A Itàlia, Giorgia Meloni, líder de Germans d’Itàlia, va escriure al seu llibre que Putin defensava “els valors europeus i la llibertat cristiana”. També ara critica l’“inacceptable atac bèl·lic a gran escala”. Però potser el més dolgut és l’ex primer ministre Silvio
“Canvio dos Mattarella per mig Putin”, deia el lliguista amb una samarreta del mandatari rus
Berlusconi, que ha presumit d’una profunda relació “fraternal” amb el mandatari rus des de fa vint anys. “He trucat a Berlusconi –deia el diputat de Forza Italia Giorgio Mulé– i està preocupadíssim i gairebé terroritzat pel que està passant. No reconeix en Putin la persona que havia conegut”.
“Estava equivocat”, va assumir Nigel Farage, un dels artífexs del Brexit, que pronostica que no hi hauria una invasió russa a gran escala a Ucraïna. Sense oblidar el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que mantenia un vincle profitós amb Moscou a canvi de contractes de gas. Orbán, malgrat que no ha enviat armes a Ucraïna i ha prohibit que passin per Hongria, ha condemnat l’atac i s’ha afegit a les sancions econòmiques europees.
“Hauran de canviar d’opinió en públic, però no els passarà factura electoral”, pronostica el politòleg i assagista italià Piero Ignazi. “Als seus votants els importen més afers nacionals, com ara la immigració, que la política exterior. Això és així”. ●