La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un carregament preciós per als combatents voluntaris de Lviv
“Europa ha d’ajudar Ucraïna o tot Europa serà imperi rus”, diu en Roman
A la franja intermèdia entre la banda polonesa i la banda ucraïnesa de Medyka, pas fronterer per carretera entre tots dos països, es desenvolupa diàriament una activitat frenètica que va a l’alça. Camionetes arribades de Polònia i d’altres països europeus, carregades amb material útil per a la Ucraïna envaïda, obren les portes posteriors i les encaren amb les portes obertes del furgó ucraïnès de recepció. Els paquets i caixes transiten a tota velocitat d’un vehicle a l’altre. Una breu salutació, unes paraules d’agraïment, i adeu.
Christian Klimtke, de 49 anys, ha conduït des de Berlín amb la seva dona, alemanya de pare ucraïnès, per lliurar en aquest punt de la frontera el material acordat via Telegram a persones fiables del batalló de combatents voluntaris de Lviv –la principal ciutat de l’oest ucraïnès, a 85 quilòmetres d’aquí–, persones avalades per tercers. Klimtke també està en contacte amb infermeres de l’hospital de Lviv.
“A diferència de l’exèrcit, els combatents voluntaris reben armes de l’Estat però reben poc equipament; necessiten moltes coses bàsiques”, explica Klimtke. El carregament que els porten consisteix en: medecines, farmacioles de primers auxilis, bateries, estoretes i sacs de dormir, roba d’abric, calçat fort, armilles protectores, fogonets de gas i tendes de campanya, tot això donat a Berlín per una farmàcia, una escola i una església.
Ja a la zona intermèdia de Medyka, l’ucraïnès Roman saluda i obre molt de pressa les portes posteriors de la seva camioneta. “Europa ha d’ajudar Ucraïna o Europa deixarà d’existir, tot serà imperi rus”, diu mentre trasllada amb un camarada, caixa a caixa, la preciosa càrrega. “Vaig estar quatre anys lluitant al Donbass, i ara tornaré al capdavant”, assegura. A Lviv no hi ha ara mateix atacs greus de la tropa russa. “Heu de tancar el nostre cel”, prega en Roman, amb referència a la petició del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, d’una zona d’exclusió aèria a Ucraïna, que l’OTAN ha desestimat.
Explica en Roman que, de manera immediata, necessiten molt més material sanitari d’emergència per atendre ferits en espera de l’arribada d’un metge: esponges hemostàtiques (per a la coagulació de les ferides) i adrenalina injectable (per a hemorràgies superficials abundants). Pren nota de la petició. Els dos homes s’acomiaden i tornen al seu país. Tot va molt ràpid. Per sistema, la guàrdia polonesa dona un cop d’ull als vehicles, però sense deteniment. Una furgoneta de la Creu Roja txeca va tan carregada de material humanitari que el conductor avisa al guàrdia que, si obre les portes, caurà tot cap enfora. El deixen passar sense mirar. Per aquí podria entrar a Ucraïna qualsevol cosa. Per accedir a aquesta franja n’hi ha prou amb el passaport, i com que no es trepitja Ucraïna, la tornada a Polònia és rabent, sense entrar a la cua d’hores dels refugiats que van amb cotxe. Això facilita ara les anades i vingudes.
En aquesta guerra no es desaprofita cap desplaçament. Al viatge des de Berlín va sonar el mòbil de la dona de Klimtke. Era l’àvia ucraïnesa. Unes dones a Lviv no tenien transport per arribar a la frontera. “Vaig trucar a en Roman, que les va recollir i les hi va dur”. Les dones van travessar el confí a peu, i ja són a Polònia. ●