La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El món necessita noves líders”
Aminata Touré Ex primera ministra del Senegal
Aminata Touré (Dakar, 1962) té la pausa dels líders serens. Admiradora de Nelson Mandela i experta en economia, ha dedicat mitja vida a la política i va ser primera ministra del Senegal (2013-2014) i ministra de Justícia (2012-2013), abans de treballar per a l’ONU i com a consultora del govern senegalès. Després de visitar l’Acadèmia Europea Leadership a Barcelona, reivindica l’ambició, sobretot per a les dones.
Què ha de tenir un bon o una bona líder?
Lamentablement, molts líders treballen per conservar els privilegis, però liderar consisteix a transformar la societat per millorar la vida del poble. Crec que el lideratge femení és diferent del masculí perquè les dones africanes tenen més consciència col·lectiva i tenen experiència a liderar les seves famílies i comunitats. I per liderar, la visió social és essencial.
Com a primera ministra del Senegal va treballar per la igualtat. El seu llegat continua viu?
Hi ha hagut avenços, però lents, hauríem d’anar més de pressa. En la meva època de primera ministra érem al davant d’Espanya en percentatge de dones al Parlament, els sisens. Ara som al lloc 19 i Espanya al 18. Hi ha aspectes en què hi ha hagut progrés, però n’hi ha un de fonamental: l’educació. A primària ja tenim la mateixa xifra de nenes i nens, i això és una revolució silenciosa importantíssima. Hem de millorar en el matrimoni infantil o escurçar la distància entre dones de ciutat i de zones rurals.
Defensa l’ambició. Li agradaria ser la primera presidenta del Senegal?
No dic que no, però ja veurem què porta el futur. Quan parlo d’ambició em refereixo a posar fi a la inhibició de les dones, perquè hi ha ambicions sanes també al nivell més elevat. Però alhora l’ambició no ha de ser forçosament deslleial. El món necessita noves líders, dones líders. Per això sempre dic: per què no?
En tot just un any hi ha hagut cops d’Estat a Mali, el Níger, Guinea o Burkina Faso. Tem un contagi de la inestabilitat ?
No s’ha d’exagerar. Hi ha hagut quatre o cinc cops, però a Àfrica la norma és la democràcia. I el Senegal és una democràcia forta. Acabem de celebrar eleccions municipals i tots han acceptat els resultats. La democràcia no només són eleccions: és un sistema per donar drets als ciutadans, accés a aigua potable, seguretat, premsa lliure, una ocupació digna, educació o infraestructures. Si només tens un sistema electoral que funciona, no tens res.
El Senegal, amb un 95% de població musulmana, ha tingut a ratlla el gihadisme del Sahel. Quin és el secret?
Una societat forta i democràtica. A Dakar l’alcalde és d’origen capverdià, és cristià i disposa del suport de líders musulmans. Això dona una idea de la nostra manera de pensar.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va anunciar al febrer que el Senegal i uns cinc països africans més fabricaran vacunes anticovid. S’hi ha arribat tard?
Primer de tot l’OMS s’hauria de disculpar, perquè al principi de la pandèmia va dir que hi hauria milions de morts a Àfrica i va alimentar els pitjors estereotips. Va ser humiliant. D’altra banda, és important que es produeixin vacunes en territori africà, perquè fa justícia al coneixement local. No només tenim minerals: també investigadors amb gran experiència en la lluita contra epidèmies. D’Àfrica no s’explica mai quan el tren arriba a temps, només quan descarrila.
El Senegal té gairebé dos terços de població de menys de 35 anys. Com canviarà el futur aquesta força juvenil? Dependrà dels líders. A Àfrica la mitjana d’edat és de 19,7 anys, mentre que a Europa se situa en 42,2 anys. Més del doble! La joventut és una força extraordinària, però hi ha d’haver programes de desenvolupament, perquè si no és un risc devastador. Hem vist en altres països com els terroristes aprofiten la frustració. Hem de pensar quin sistema ens beneficia. Necessitem la industrialització d’Europa si tenim tants joves sense feina?
El Senegal ha renovat acords de pesca amb la Unió Europea que el seu país ha qualificat d’injustos. Entre els migrants a les Canàries, amb xifres rècord, hi ha pescadors desesperats.
Si agafem deu immigrants del món, només un és africà. Hi ha llocs concrets amb migració a Europa, però un 80% dels migrants africans es mouen dins de l’Àfrica. Pel que fa als acords de pesca, no hi ha mai acords perfectes, però és important millorar-los. Necessitem manufacturar els productes en territori senegalès, no només pescar, i així crear ocupació per a aquests pescadors.
L’Àfrica atreu nous actors com ara Turquia, el Japó o Rússia. Amenaça o oportunitat?
Oportunitat, sens dubte. En el capitalisme el pitjor és una posició monopolística. La presència de més actors evita una relació exclusiva amb les antigues metròpolis, els Estats Units o la Xina, i una flexibilitat de negociació més gran.
Vostè va ser futbolista de les Gazelle de Dakar. Què significa la victòria del Senegal a la Copa d’Àfrica?
Vaig tenir la sort que el meu pare fos un gran feminista. Vaig jugar a futbol, vaig córrer a l’equip nacional d’atletisme, vaig practicar judo... L’esport és una bona formació per a la vida. Ensenya que pots guanyar, que has de ser tenaç. Havíem arribat unes quantes vegades a la final sense èxit, però vam continuar lluitant i hem guanyat l’anhelada Copa. L’esport cohesiona. Tots feliços i units! ●
Canvis des de l’aula En educació primària tenim tants nens com nenes; és una revolució silenciosa
Ambició desinhibida Si em pregunten si seré la primera presidenta del Senegal, dic: per què no?