Europa s’interessa ara pel sud

“En quinze dies s’està avançant més a Brussel·les cap a una política energètica comuna que en quinze anys. Hi ha una activitat frenètica per dibuixar alternatives de futur, un cop s’ha constatat que les relacions amb Rússia no tornaran a ser les mateixes en moltíssim temps”. Aquest és el diagnòstic d’un destacat empresari del sector de l’energia, molt preocupat pel vertiginós encariment dels preus, atònit davant la velocitat dels esdeveniments i interessat pels canvis de perspectiva que està provocant la guerra declarada per Vladímir Putin en el paper d’Ivan el Terrible.

[És molt recomanable tornar a veure aquests dies les dues pel·lícules d’Eisenstein sobre el tsar que va fortificar el poder central a Rússia i va proclamar que Moscou seria la tercera Roma. Dues obres mestres dels anys quaranta que avui són molt actuals.]

Fa quinze dies, el gasoducte Midcat (projectada connexió pel pas fronterer del Pertús) continuava dormint en un calaix després d’haver estat cancel·lat el 2019. En aquests moments, el Midcat és a la taula de treball del president del Govern d’Espanya i el dossier gira pels despatxos de Brussel·les.

Ursula von der Leyen va anar dissabte a Madrid per enviar el següent missatge: la Comissió Europea vol més connexions energètiques entre Espanya i França per enllaçar la península Ibèrica i el Magrib amb la xarxa europea. El primer ministre portuguès, António Costa, es va manifestar el cap de setmana passat en aquesta mateixa direcció. (Fa tres anys, Portugal es va oposar fermament a la cancel·lació del Midcat.) El canceller alemany, Olaf Scholz, ha parlat diverses vegades de les connexions transfrontereres amb el president Sánchez, que li ha fet saber el seu acord. Fins fa quinze dies, la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, titular de la cartera de Transició Ecològica, encara era refractària a ressuscitar el gasoducte català: la qüestió del gas la inquieta, li altera els esquemes. La vicepresidenta, Nadia Calviño, va recollir ahir la proposta de Von der Leyen: “El Midcat es pot reactivar si té rendibilitat de futur, si l’associem també amb el transport d’hidrogen verd [proposta alemanya] i si té finançament europeu”. Ara només fa falta saber què n’opina França. De moment, calla.

Fa un mes hi continuava havent a Brussel·les moltes reticències a la proposta governamental espanyola de revisar els mecanismes de formació del preu de l’electricitat. En aquests moments, amb la tarifa elèctrica en els 500 euros megawatt hora, el gas en els 237 euros(preu rècord), i el petroli a 123 dòlars barril, podem afirmar que el mercat energètic europeu és avui presoner de la guerra.

Fa quinze dies, proposar el desacoblament del preu del gas del mecanisme de formació de la tarifa elèctrica topava amb fortes resistències i grans interessos. Avui comença a ser sentit comú. Mantenir el preu de l’electricitat lligat al gas pot ser un suïcidi econòmic en les circumstàncies actuals. Un salt d’aigua és avui una mina d’or a Espanya. No fa falta preguntar qui beneficia aquesta ruleta de la fortuna.

Venen mesos molt durs, però una veritable aposta estratègica de la Unió Europea pel corredor sud de l’energia tindria grans avantatges per a Espanya. Per exemple, europeïtzar les complexes relacions amb Algèria i el Marroc.

Ivan el Terrible està canviant molts mapes. ■

Espanya es troba davant la possibilitat d’‘europeïtzar’ les relacions amb el Marroc i Algèria