Antifeminisme, el sant i senya de la ultradreta

L’èxit massiu del 8-M del 2018 va provocar la reacció de Vox, que tem l’avanç de la igualtat

Es busca el menyspreu del feminisme presentant-lo com un grup d’interès, indica Bonet-Martí (UB)

Els missatges filtren un “sexisme modern” que es basa a negar la discriminació, segons Anduiza (UAB)

Anul·lar les lleis i les polítiques contra la violència de gènere és una de les principals exigències de Vox a l’hora de plantejar eventuals pactes de govern. La senya d’identitat més clara de l’antifeminisme de la formació d’extrema dreta, en un cicle d’auge electoral a Espanya, i que nega, per tant, que hi hagi una desigualtat estructural entre homes i dones. L’antifeminisme ja convertit en un contramoviment que es va posar en alerta sobretot després de l’èxit massiu del 8-M del 2018.

Han passat quatre anys des d’aquella mobilització massiva que arribava amb el #MeToo –denúncia de la violència sexual– i en un context en què les polítiques d’igualtat havien entrat en l’agenda política. El paper que va tenir el 8-M del 2018 en la configuració de l’estratègia de Vox és més important del que es fa veure, explica Eva Anduiza, professora de Ciència Política (UAB). El que ha fet aquesta formació és trencar des de la seva trinxera el consens que hi ha entre la política i l’opinió pública entorn de la lluita contra la violència masclista, una línia vermella que no ha passat mai el PP.

L’antifeminisme de Vox s’articula amb moviments populistes radicals que neixen per combatre el canvi social i de valors que impulsa la lluita per la igualtat entre homes i dones. La igualtat com a eix imprescindible de la qualitat democràtica. Segons analitza Jordi Bonet-Martí, professor de Sociologia (UB), el partit d’ultradreta recollia a l’inici l’herència dels moviments més conservadors vinculats a l’Església catòlica com el Fòrum Espanyol de la Família i Hazte Oír, que van tenir protagonisme en les protestes contra les polítiques d’igualtat del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. I evoluciona fins a convertir la lluita contra el feminisme en una guerra cultural, una batalla contra el que denominen la “ideologia de gènere”.

És la recerca, indica Martí-Bonet, del menyspreu del moviment feminista intentant presentar-lo com un “grup d’interès tancat” –d’aquí ve la seva al·lusió als “xiringuitos” en relació amb les associacions d’ajuda a les dones víctimes de violència de gènere– i no pas com una lluita universal per la igualtat. En aquesta guerra cultural es vol diferenciar entre el “poble”, que Vox diu que defensa, i les “elits”, en què col·loca les feministes i els moviments LGTBI.

La formació d’extrema dreta té un percentatge alt de vot masculí (64% a les generals). Es busca estendre el missatge encunyat pel sociòleg Michael Kimmel de l’“home blanc enfadat” acusant el feminisme d’atacar els homes, quan el que pretén canviar aquest moviment és una estructura de poder desigual. Són missatges que es filtren en el que Anduiza qualifica d’“un sexisme modern”, que es basa en la negació de la discriminació, i en què les dones també són portaveus d’aquestes idees. I amb això pretenen intentar ampliar el vot entre l’electorat femení, molt més baix que en altres formacions.

Els contextos de crisi sempre són complexos per al feminisme, ja que es corre el risc d’involució cap a un món tradicional que comporti un retrocés en la llibertat de les dones. Però aquest no és un embat nou. El moviment feminista considera que s’ha de mantenir un esforç per mantenir i incrementar els missatges contra l’extrema dreta tenint en compte que ja són presents en les institucions polítiques; centrar-se en la resposta que es dona a l’extrema dreta i deixar d’enfonsar les arrels en les divisions del feminisme.

No només en la lluita contra la violència de gènere, sinó també en la defensa de drets conquerits, sobretot els drets sexuals i reproductius. La reacció ultra beu de l’èxit del feminisme, que com a gran moviment d’avenç social sempre incomoda, assenyalen els professors.

Però com es recorda, les dones, votin el que votin, no voldrien tornar enrere. ●

CONGRESO E C ngrés s’i · #$ina e i a La façana del Parlament es va il·luminar el 6 de març amb motiu del dia internacional de la Dona