La fotografia d’una guerra

Poques fotografies reflecteixen tan fidelment la tragèdia de la invasió d’Ucraïna com la d’una dona i els seus dos fills abatuts pel foc rus quan intentaven fugir en un autobús que els havia de traslladar fora del país. La imatge era ahir a la portada d’aquest diari, però també en molts altres rotatius del planeta. Els morts eren al mig del carrer, tapats amb mantes, i al costat dels cossos sense vida, una maleta a un pam d’una mà que sortia per sota de l’improvisat sudari. El tròlei es mantenia sobre les rodes, cap rascada. A l’interior, tot el que aquella mare angoixada havia decidit emportar-se en la fugida desesperada d’Irpín, als afores de Kíiv. Les tropes russes no van respectar l’alto el foc pactat que havia de permetre als autobusos traslladar la població civil lluny de la pluja d’obusos amb què havien martellejat durant

La maleta abandonada al costat d’una família ucraïnesa morta ens interpel·la directament

hores aquesta població. La guerra no entén de sentiments. La guerra és el fracàs de la civilització. La guerra degrada a la irracionalitat l’ésser humà.

La fotografia de Diego Herrera sacseja les consciències de la gent de bé. La maleta ens interpel·la, els cadàvers ocults ens commouen. Els morts anaven a la recerca d’un autobús, com tantes altres famílies, que els possibilités sortir d’aquell infern. Gairebé tothom va aconseguir arribar al vehicle. Menys ells, que no hi van arribar a pujar pel foc d’artilleria. L’escriptor Manuel Mira va escriure a la novel·la El olivo que no ardió en Salónica que “hi ha maletes plenes de por i maletes plenes de dolor”. Doncs bé, aquest tròlei platejat també estava ple d’esperança per arribar a un destí incert on les bales no xiulessin i les bombes no retronessin als timpans.

Els corredors humanitaris pactats estan resultant un fracàs. És possible que el sàtrapa de Moscou hagi considerat que la mort de civils genera temor i dolor, desmoralització i impotència. I que això juga a favor de la seva guerra, per més que el papa Francesc hagi dit que cal aturar aquesta bogeria que vessa rius de sang i de llàgrimes. La fotografia ens demostra que el mal existeix, que la guerra és una indecència i que els miserables són aquells que poden dormir quan aixequen la seva ambició sobre cadàvers d’innocents. ●