La Vanguardia (Català-1ª edició)
Autoestima versus narcisisme
Per viure en pau amb un mateix, l’ésser humà necessita tenir un mínim d’autoestima. Això vol dir que sent que el que és i el que va fent és prou bo, no li calen grandeses, només cal que l’exigència interna sigui prou moderada per fer les paus entre el que és a cada moment, amb encerts i errors. L’autoestima és modesta perquè té a veure amb la relació que la persona estableix amb els altres, és a dir, és d’anada i de tornada, compartida, i en cap moment l’atrapa la supèrbia de creure’s per damunt de ningú.
El mite de Narcís, el jove que s’emmiralla en un llac i s’agrada tant que resta pres de la seva imatge i els déus el castiguen i el converteixen en una flor, el narcís. Doncs el que en diem narcisisme és exactament això, l’emmirallament d’un mateix fins al punt que els altres desapareixen com a individus diferenciats. És la solitud total, i viu sempre en el pànic que s’alimenta de la seva paranoia, és a dir, s’ha creat un personatge i n’ha quedat pres sense poder-ne sortir, de tal manera que l’embogeix i el seu fer és només destruir el que no és ell mateix, és a dir, tot i tothom. Si arriba al poder, fa tot el mal que li permeten els submisos, perquè el personatge narcisista no té companys de vida, només té servidors incondicionals i atemorits. El món del narcisista és irreal, només viu de la seva pròpia fantasia destructiva, això li dona una sensació de poder que el va alimentant, es pot dir d’ell que Tànatos ha guanyat la batalla a Eros.
Crec que en casos extrems, i n’estem vivint un, el narcisista s’alimenta només de la destrucció que fa i és per això que no té marxa enrere, perquè per ell seria tant com desaparèixer i és per això mateix que cal aturar-lo, perquè ell no ho farà.
El camí de la diplomàcia té en compte els altres, mentre que la follia del narcisista no el deixarà relacionar-se amb ningú. Putin, malauradament ens està donant un exemple de manual de psiquiatria d’aquest tipus de narcís emmirallat i alhora espantat del que veu al mirall, i l’espant el fa encara més perillós. ●