Cap a Ucraïna

Els periodistes som rarets, no n’hi ha cap dubte. Ens fixem en assumptes tèrbols, recelem, cacem les notícies al vol o per xamba per allò d’oferir novetats, no sempre essencials per a la bona marxa de la humanitat. I ens atreuen els esdeveniments.

A què treu cap aquest rotllo? Servidor emprèn camí d’Ucraïna, com deia el gran Alcoverro abans dels mòbils, perquè té debilitat per les convulsions, les catàstrofes i tot allò que, egoistament, permet desenvolupar la nostra tasca informativa i provar d’explicar sobre el terreny les coses que veu i també les que no veu perquè una guerra fa por i un tampoc té pasta d’heroi.

Afortunadament, al darrere hi ha una empresa informativa que aposta i inverteix per desplegar periodistes pel món –des del 1881, ni més ni menys–. Altrament, gua

Desallotjo aquest espai i me’n vaig uns dies, a Ucraïna, per exemple

nyar-se la vida amb el periodisme és molt complicat. Gran mèrit el dels que van per lliure allà on d’altres anem amb despeses pagades.

El cas és que compaginar cròniques informatives des d’Ucraïna amb columnes frívoles o viscerals no seria propi d’un gran diari –i aquest ho és–, sinó més aviat assumpte de fulls parroquials, un periodisme religiós propici a fer conyes, com tot el que és catòlic. Per això servidor desallotja aquest espai i se’n va cap a una altra banda. Em sap greu pels meus fidels haters, que tant gaudeixen criticant el que escric, però espero que trobin altres firmes en aquesta secció dignes dels seus dards.

El dia que torni, si el temps i l’autoritat no ho impedeixen, ho farem amb noves energies, mala llet renovada i ganes de retrobar els pocs o molts lectors, aquests que m’amarguen el son per provar de satisfer els seus capricis, que això tampoc no és fàcil (uns et demanen canya, d’altres humor, uns quants temes profunds i la majoria que els distreguis una estona sense ambició d’aprendre res perquè potser saben més que jo de tot).

Pel que fa a la qüestió d’Ucraïna, es farà el que es pugui –com els companys que ja hi són– i tractaré de veure el que està passant. Missió impossible, potser, però aquestes són les coses que ens fan gaudir amb l’ofici. L’ofici més vell del món. ●