La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les disputes sobre l’autodeterminació de gènere porten un 8-M de divisió
El feminisme abolicionista tindrà una marxa a Madrid al marge de l’oficial
Mentre ens barallem a Twitter els nostres missatges per impulsar la igualtat no arriben”. Són moltes les feministes desconcertades per la virulenta batalla que s’entaula entre el feminisme clàssic i les partidàries de la lliure autodeterminació de gènere. Estan desconcertades no perquè subscriguin unes tesis o unes altres, sinó pel nivell d’enfrontament, que en aquests moments sembla difícil de reconduir. “Hem d’arribar a un punt d’escolta, sense negar l’altra part”, s’indica.
Les diferències, ja larvades durant anys, es van encendre el 2021 amb la presentació de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, de l’avantprojecte de llei que defensa la lliure elecció del sexe registral. Des del feminisme clàssic es va denunciar que aquesta legislació –actualment en tràmit al Congrés– és un atac als drets de les dones, entenent que l’arrel de l’opressió és precisament el fet d’haver nascut amb el sexe femení. El sexe, assenyalaven, no és elegible; el debat identitari “va de bracet amb el neoliberalisme”.
Des de les posicions de defensa de la lliure identitat de gènere o sexe registral sense necessitat d’un diagnòstic previ se subratllava que és una norma indispensable per defensar els “drets humans de les persones trans”. Un pas necessari, indicaven, per igualar davant la llei les persones trans, un col·lectiu històricament discriminat.
El feminisme enfrontat tampoc no vol gaires consells moralistes, i defensa el seu dret a alçar la veu i defensar les seves tesis com els sembli millor. Però la realitat és que també va arrelant la idea que, arribats a aquest punt, es fa difícil unir la veu per avançar en molts aspectes imprescindibles, des de la violència masclista fins a fer front als atacs de la ultradreta. Ja hi ha hagut batalles internes en el feminisme al llarg de la seva història, i aquesta sens dubte és una altra, i molt virulenta. “Entorn del debat identitari s’ha creat una divisió fortíssima”, s’indica, malgrat que sempre s’ha tornat a recompondre.
La vicepresidenta Carmen Calvo, que s’havia oposat a la llei trans, va sortir del Govern un mes després que el Consell de Ministres, i el president Pedro Sánchez, donés llum verda a l’avantprojecte. Però aquesta sortida no ha estalviat al president que les veus discrepants al PSOE s’apaivaguessin. Aquest dissabte va néixer Feministes Socialistes, una associació independent formada principalment per militants del partit que reivindica l’agenda abolicionista i pretén influir en les polítiques del PSOE. Es tracta d’un feminisme que a la seva agenda defensa l’abolició de la prostitució i dels ventres de lloguer, qüestions en què també hi ha hagut opinions diferenciades en el feminisme però que fins ara no havien desembocat mai en una divisió tan clara.
En aquesta fragmentació també s’ha de destacar la creació aquest gener del 2022 del partit Feministes al Congrés, nascut també com a reacció a les “polítiques identitàries” dels sectors feministes que en aquests moments porta el Ministeri d’Igualtat. Un escenari d’enfrontament, per tant, que desemboca avui en manifestacions separades en diverses ciutats, entre les quals, i significativament, Madrid. ●
“Mentre ens barallem a Twitter la ultradreta avança”, avisen feministes sobre la pugna interna