La Vanguardia (Català-1ª edició)
Qui es cuida del bosc?
El llibre de l’advocat Jordi Salbanyà proposa de modificar la legislació per permetre recuperar masies i cases rurals a canvi que els propietaris gestionin el verd forestal
Un 64% del territori de Catalunya són terrenys forestals. O, el que és el mateix, 2,06 milions d’hectàrees. D’aquestes, un 43% correspon a boscos de propietat privada en mans de 264.747 propietaris. La conservació dels boscos que actualment es troben en un greu estat de desforestació, segons detalla l’advocat d’Arenys de Mar, Jordi Salbanyà, autor de la tesi doctoral que ha donat peu al llibre La conservació dels boscos per part dels propietaris forestals, passa per la implicació de les administracions per promoure un canvi legislatiu que permeti facilitar l’obtenció d’altres recursos, com la rehabilitació de les masies i cases abandonades.
L’actual legislació trasllada la càrrega de la conservació dels boscos als propietaris, cosa que no es considera un bon recurs per a la seva protecció. Per això continuen reclamant un estatut de la propietat forestal, llargament anunciat pels legisladors, però que no s’ha materialitzat mai.
La conservació dels boscos és un deure dels propietaris privats “sense que aquest deure sigui objecte d’indemnització”, diu Salbanyà, i sense que la legislació forestal, urbanística o ambiental continguin un precepte que el reguli.
Els boscos són un dels recursos naturals que més preocupen la societat. Als seus valors s‘hi afegeixen l’impacte mediàtic de qualsevol actuació que els afecti, ja sigui per incendis o plagues, actuacions proteccionistes de l’administració o impacte de les actuacions silvícoles. Des del punt de vista mediambiental, els boscos tenen la doble funció d’absorbir els gasos d’efecte hivernacle i, una de negativa, alliberar part de carboni a través de la tala si no es duu a terme de manera sostenible i sota control. Per això la gran preocupació per debatre, segons l’advocat, “és l’efecte de la degradació dels boscos per falta de gestió o abandonament, en la lluita contra el canvi climàtic”. Els experts assenyalen que la gestió forestal sostenible, malgrat ser privada, està fiscalitzada per l’administració. La llei forestal sovint es confronta amb una altra legislació sectorial com la d’espais naturals.
A Catalunya, un 31,7% del territori disposa d’alguna figura de protecció dels seus valors naturals, fet que comporta que els efectes restrictius tinguin una incidència molt elevada en la propietat forestal però no genera el dret a la indemnització”.
Els propietaris advoquen per una renovació legislativa fo– restal. Mentre que les estratègies de canvi climàtic i diversitat aprovades els últims anys marquen el full de ruta, “el sector es troba sense planificació, ja que el pla de política forestal va ser anul·lat per una sentència judicial”. Tampoc no s’han aprovat els plans de producció que determinen el desenvolupament de les propietats d’acord amb la llei i “que han de fixar la política forestal del país”.
El llibre de Salbanyà proposa de vincular la conservació dels boscos a la rehabilitació del patrimoni arquitectònic que guarden al seu interior. Els propietaris proposen que les masies i cases rurals ubicades en zona boscosa, que ara s’estan deteriorant, puguin rehabilitar-se i ser explotades sota les condicions legals mediambientals. Una masia rehabilitada tindria més valor, fet que també la vincularia a l’entorn forestal. En aquest cas, s’imposaria com a condició essencial el deure de conservar el bosc.
La tesi apunta a fomentar la possibilitat que les famílies puguin residir als entorns naturals i es comprometin a la gestió forestal del seu entorn. Amb ai
Els propietaris advoquen per una renovació legislativa que determini la política forestal del país
xò, segons Jordi Salbanyà, “es donaria un mínim valor immobiliari a les propietats forestals que ajudaria als privats a obtenir altres fonts de finançament” i que contribuiria a afrontar la conservació dels boscos.
Salbanyà exemplifica que un propietari d’una finca forestal de 10.000 m2 al parc del Montnegre-Corredor no pot obtenir un rendiment econòmic més enllà de la tala d’alguns arbres, cosa que li suposa uns 2.000 euros, si disposa d’un pla de gestió forestal. “En canvi un propietari de 100 m2 en un carrer de Calella pot construir i revaloritzar la seva finca fins i tot en 100.000 euros. D’aquí la importància d’atorgar valor immobiliari a les propietats forestals, que ajudaria els propietaris a obtenir noves fonts de finançament i a afrontar la despesa de la conservació del bosc. ●