Petits gestos, grans victòries

Les dones fan servir diferents recursos per defensar la igualtat de gènere

El cinema i la música encara tenen un llarg camí per recórrer en temes d’igualtat de gènere, malgrat l’aire de progressia que projecten. Però no es mesura amb el mateix arrasador actors i actrius pel que fa a edat, físic i salari. Passa el mateix en la moda, tot i que és un dels pocs sectors en què les dones cobren més que els homes, però són esclaves d’un estereotip de bellesa basada en la joventut i primesa. És per això que qualsevol gest o reivindicació és considerat com una victòria, tot i que queda molt per guanyar la guerra.

Importantíssims són els triomfs de diumenge als Gaudí de Neus Ballús i Carla Roquet i històric el de Carla Simón a Berlín, però fa només dos anys cap dona no va ser nominada com a millor directora als Oscar. Una cosa que va denunciar Natalie Portman al seu vestit de Dior, en què portava brodats els noms de les directores que havien estrenat bones pel·lícules aquell any, però que l’Acadèmia havia ignorat.

El 2015, la platea del Dolby Theatre de Los Angeles es va posar dreta per aplaudir Patricia Arquette, millor actriu de repartiment per Boyhood. El seu Oscar el va dedicar “a totes les dones que han donat a llum, que paguen els seus impostos i que són ciutadanes d’aquesta nació, hem lluitat pels drets de tots els altres. Ja és hora que tinguem, una vegada per sempre, el mateix salari (que els homes) i els mateixos drets per a les dones als Estats Units”. Frances McDormand també va reclamar igualtat, a més de diversitat racial quan va recollir el seu Oscar el 2017 per Tres anuncios en las afueras.

Jennifer Lawrence o Emma Watson havien denunciat abans la desigualtat de salaris entre homes i dones al món del cinema. L’actriu de Harry Potter és ambaixadora de bona voluntat de l’ONU Dones i el 2014 va presentar la campanya HeforShe per combatre aquesta mena de discriminació. En el seu recordat discurs, ella es declarava feminista des que amb 8 anys li deien “manaire”, perquè volia dirigir les obres de teatre, “però als nois no se’ls deia el mateix”.

En el cinema d’acció, les superheroïnes cada vegada tenen més protagonisme. L’èxit de Wonder Woman, protagonitzada per Gal Gadot n’és un exemple, a més de La viuda negra o Catwoman. En aquesta llista també s’hi podrien incloure Lara Croft o Imperator Furiosa de Mad Max, deixant enrere la imatge de la dona protegida per un heroi.

Resse Witherspoon és una de les actrius més intel·ligents de Hollywood. Defensora del #Metoo (que va patir en primera persona), quan va passar la barrera dels 40, va descobrir com de difícil era trobar bons papers per a les dones de la seva edat. Després de rebre “un dels pitjors guions que havia llegit mai”, el seu agent li va dir que alguna altra actriu l’agafaria, “això va prendre la metxa, perquè si no és bo per a mi no ho és per a ningú. No vull veure actrius que admiro i respecto en papers estúpids”. Witherspoon va crear un imperi mediàtic clarament feminista que adapta llibres que formen part del seu seguit club de lectura. Les pel·lícules Alma salvaje i Perdida o la sèrie Big little lies, en són alguns exemples.

A Espanya, la situació no és gaire diferent dels Estats Units. Leti

cia Dolera és l’actriu i directora de cinema que enarbora la bandera del feminisme. Així ho expressa a les sèries que dirigeix i al llibre Mossegar la poma. Als Goya del 2019, a través d’uns ventalls vermells, l’Associació de Dones Cineastes i Mitjans Audiovisuals va posar en marxa una campanya en contra la violència de gènere i per reclamar més presència femenina en el cinema. Molts actors i actrius es van afegir a la iniciativa. Una d’elles va ser Natalia de Molina, declarada feminista, que publica impactants missatges a les xarxes sobre el tema.

En moda és més difícil canviar aquests paradigmes, però gestos com ara mostrar-se aparentment sense maquillatge o portar els cabells blancs poden ser un petit pas cap a la liberalització. Tot i que el més visible ha estat fins ara el fet de no depilar-se, cosa que defensen Lourdes Leon, Paris Jackson, Julia Roberts, Drew Barrymore o Amaia, entre d’altres.

Actualment, en la música, en què el reggaeton difon lletres masclistes i denigrants per a la dona, temes com Lo malo, cantat per Aitana i Ana Guerra a Operación Triunfo o últimament Ay mama, de Rigoberta Bandini són elevats com a himnes i constitueixen petits gestos per crear un món amb més igualtat de gènere. ●