Heroïnes en temps de guerra

Des de fa uns quants anys, cadenes i plataformes aprofiten la celebració del dia internacional de la Dona per emetre produccions amb figures femenines com a protagonistes. Avui mateix s’estrenen dues sèries de països tan llunyans com Polònia i el Brasil però curiosament ambientades en la mateixa època: la Segona Guerra Mundial. Són dues sèries protagonitzades per heroïnes en temps de guerra (quina ràbia que ara això no faci pensar en un passat molt llunyà) i que reivindiquen el paper de les dones en moments clau de la història per posar en evidència que la història documentada de la humanitat sempre ha tendit a destacar les proeses dels homes i a ignorar les de les dones.

Des de Polònia arriba Guerreras (Cosmo), una sèrie ambientada en plena invasió del país per l’exèrcit alemany el 1939. La ficció, que ha aconseguit un gran èxit a la televisió pública i que ha renovat per a una cinquena temporada, és un drama bèl·lic que presenta la novetat de narrar la invasió des d’una nova perspectiva: la de tres dones amb camins que es creuen en la lluita clandestina de la Varsòvia ocupada.

Les heroïnes de Guerreras procedeixen d’entorns molt diferents: l’Ewka, educada en un món de delinqüència i habituada als petits delictes; l’Irka, una infermera de família influent, i la Marysia, la filla d’un ric industrial jueu. Aquestes tres joves no es queden de braços plegats després de la invasió, i s’uneixen al moviment de resistència per lluitar pel seu país (un altre fet que lamentablement ens sembla massa actual), sigui en accions de guerra, com sabotatges, sigui ajudant la població jueva a salvar-se de la persecució nazi.

I del Brasil ens arriba Pasaporte a la libertad ( AXN White), una minisèrie de vuit episodis que s’inspira en la vida real de l’heroïna brasilera Aracy de Carvalho (1908-2011), una empleada del consolat del Brasil a Hamburg que, malgrat les estrictes regles d’immigració del seu país natal, es va arriscar a emetre en secret passaports i visats que ajudessin jueus a fugir de l’Alemanya nazi per evitar els camps de concentració. Utilitzant estratagemes administratius, Aracy aconseguia que el cònsol, sense advertir-ho, aprovés els visats prohibits. La sèrie també recull la seva història d’amor amb João Guimarães Rosa, el cònsol adjunt, que es va convertir en còmplice per a la seva missió humanitària i amb qui es va acabar casant temps després a Mèxic. Una història real que mereix ser recuperada. ●