Què pensen i senten ells davant el 8-M?

Per alguns experts els homes han entrat “en crisi”; d’altres diuen que això es resol si s’“assumeix” la pèrdua de privilegis

Avui és el dia d’elles, el dia internacional de la Dona, una jornada en què es recorda i commemora la lluita incansable de les dones en defensa dels seus drets. La reivindicació dura segles i encara no està resolta. Només busca una societat justa i equitativa. Igualtat, independentment del sexe.

El 8-M és aquell dia en què la dona i totes les seves reclamacions històriques afloren amb molta visibilitat. I en aquesta jornada lila (el color del feminisme) hi ha un parell de preguntes per a ells, que tot i que es podrien fer qualsevol dia de l’any, avui van com l’anell al dit. Què senten els homes davant la pujada de decibels d’aquest crit de les dones per la igualtat? Què pensen ells quan constaten que la veu de les dones cada dia que passa és més escoltada?

“La primera resposta i més precipitada a aquestes preguntes seria, a parer meu, que tots els homes estem en crisi per aquesta exigència, cada vegada més sonora, de les dones per la igualtat”, afirma Ritxard Bacete, antropòleg, formador i autor, entre altres llibres, d’El poder dels nois, en què dona moltes claus sobre la nova masculinitat. Bacete, partidari de la plena igualtat, augura que aquesta realitat arribarà quan l’home “parapetat en la resistència, o els que no aixequen la veu però tampoc no s’hi impliquen, superin aquesta crisi”.

S’ha arribat aquí, continua l’antropòleg, “quan els homes van començar a tenir consciència que ja no hi ha barra lliure: l’“escapoliment domèstic”, per exemple, cada vegada ho té més difícil per justificar la nul·la participació en les tasques domèstiques. Tot el que ens van ensenyar als homes al món en què vam ser educats s’esfondra”.

“Crisi? No crec que els homes estiguin en crisi; de fet, les dones no han aconseguit la igualtat real. S’ha avançat, sí, però el poder polític i econòmic està en mans masculines, i les dones assumeixen triples jornades, amb les tasques domèstiques”, afirma Paco Abril, sociòleg, professor de la Universitat de Girona i membre de l’organització Homes Igualitaris Ahige Catalunya.

Paco Abril i Ritxard Bacete estan d’acord que, entre els homes “en crisi” per l’avanç de les dones –diu Bacete– i que han d’“assumir que els seus privilegis ja no són vàlids” –com apunta Abril– hi ha diferents estadis.

L’antropòleg i escriptor basc –convençut, com ho està Abril, que amb més igualtat hi hauria més productivitat i riquesa– alerta que entre un 15% i un 20% dels homes “són fins i tot molt reactius i contraris als avenços de la dona”, una posició “ara en auge per la irrupció en l’escena política de partits com Vox”.

Paco Abril no amaga, arribats a aquest punt, que està amoïnat “pels missatges misògins, que la ultradreta ha ressuscitat”. És on s’emparen “els que neguen aquesta igualtat, que no són majoria ,pero es fan sentir. Amb ells no valen els arguments: neguen fins i tot l’existència de la violència masclista. Així doncs, el que cal fer amb aquests homes és treballar amb ells i aconseguir que canviïn el discurs”. I després hi ha “la zona grisa”, continua Bacete. “Aquells homes que tot i que en algun moment pensen que les lleis d’igualtat juguen en contra seu, no es resisteixen al canvi. Però tampoc no s’hi impliquen”. Per Ritxard Bacete “la igualtat total no serà mai possible sense la implicació sincera dels homes”. Aquí hi hauria la clau. ●

L’“escapolidor domèstic” cada dia ho té més difícil per dissimular, però encara hi ha homes que neguen sense rubor la violència masclista

Hi ha una zona grisa, majoritària, en la població masculina; no s’hi resisteixen, però tampoc no s’hi impliquen

LLÀLEX GARCIA La millor notícia és que cada dia hi ha més homes en aquesta lluita per la igualtat