La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Hem salvat la vida de dones que no eren conscients del risc”
Nuria Alcalde Caporal de la Guàrdia Urbana de Barcelona i una de les referents en violència masclista
Sobre la taula dels responsables de la Guàrdia Urbana de Barcelona destaca d’un temps ençà un projecte que cuiden especialment i al qual l’organització policial està dedicant bona part de les seves capacitats. Es tracta d’implicar decididament la policia de la ciutat en la lluita contra el flagell de la violència masclista. I una de les guàrdies urbanes que integra aquest projecte és la caporal Nuria Alcalde, amb plaça a la comissaria de Nou Barris, i que coordina les deu taules repartides a la ciutat que s’encarreguen de fer aflorar violències masclistes no identificades per les víctimes.
És policia per vocació?
De cap manera. Soc llicenciada en educació física. A INEF vaig conèixer diversos mossos i guàrdies urbans que em van fer fer el pas. Buscava una estabilitat laboral i així que vaig posar un peu a la policia em vaig penedir de no haver començat una mica abans. Estic entusiasmada. Soc la primera policia de la meva família i tinc la certesa d’haver trobat el meu lloc.
Va començar a la policia de barri i ara està implicada a fons en la prevenció de les violències masclistes.
Vaig participar al districte de Sant Martí en la prova pilot del protocol de la Guàrdia Urbana que fa aflorar violències masclistes a partir de serveis que tenen un origen dispar.
Doni-me’n un exemple. Recentment, en un control d’alcoholèmia, dos companys van advertir d’una actitud sospitosa en la copilot.
Sospitosa?
Estava capcota, com atemorida tota l’estona. Els guàrdies van alertar la sala amb discreció i van sol·licitar la presència d’una agent femenina. Mentre ells feien la prova d’alcoholèmia i entretenien l’home, la guàrdia es va acostar a la dona per la finestreta i li va anar escrivint preguntes en un paper. La dona només va haver d’assentir o negar amb el cap.
Increïble.
Aquesta dona avui dia ja està vinculada a una xarxa assistencial que l’ajudarà a descobrir si, com sembla, és una víctima de la violència masclista o estava en una situació de risc.
Sap si era una víctima?
Desconec si alguna vegada va ser agredida físicament o psicològicament, però en aquell moment ella tenia por i ho va traslladar a la guàrdia. Amb els antecedents que tenim no és difícil imaginar com acaben algunes d’aquestes situacions.
Es tracta de prevenir?
De treballar en aquests estadis previs en què adverteixes que hi ha una dona que corre un risc de què no és conscient. I el més important, a més li allargues la mà perquè sàpiga que no està sola i que a partir d’aquell moment l’acompanyarem.
Salven vides?
Vull pensar que sí, que entre tots hem aconseguit que algunes d’aquestes dones que hem arribat a rescatar del silenci i de la por avui continuïn vives i lliures perquè s’han agafat a la mà que els vam oferir.
Però fa falta més.
Fa falta tot. I la solució no està només en mans de les policies. La solució exigeix un canvi radical i transversal de tota la societat. Nosaltres hi posem el nostre gra de sorra.
Un gra que la Guàrdia Urbana de Barcelona desitja que es converteixi en muntanya.
Sí, és una manera d’exemplificar la nostra aposta per participar, amb els Mossos d’Esquadra, en tot el procés d’acompanyament a les víctimes de la violència masclista.
Ara les víctimes només poden denunciar mitjançant els Mossos.
Exacte, i en més d’una ocasió hem detectat dones en risc que acompanyem, que convencem per anar a un centre mèdic, que ens demanen que anem amb elles a presentar la denúncia. I les acompanyem fins als grups d’atenció a la víctima, els GAV dels Mossos. Però a la Guàrdia Urbana de Barcelona estem preparats i desitjant poder començar a recollir també aquestes denúncies i acompanyar les víctimes en un procés que no és senzill i en què també volem ser amb elles, donant el millor d’aquesta institució.
Per què els costa tant a algunes dones de descobrir que són víctimes?
Cada cas té singularitats. Però hi ha diversos elements que coincideixen gairebé sempre: la por; uns fills a qui senten que han de protegir i per tant no poden deixar tots sols amb el maltractador, i una transferència generacional en què han normalitzat la toxicitat.
Què ha après d’elles?
Que la fortalesa és inesgotable. Hi ha casos que et toquen especialment, als quals t’acostes d’una manera més personal, connectes irremeiablement amb aquella dona. I la satisfacció quan les coses van bé, que vol dir que ella es rearma i tira endavant, és infinita. ●
El projecte La policia de Barcelona vol treballar amb els Mossos recollint les denúncies de dones
Fer aflorar el risc Dos guàrdies van veure en una alcoholèmia que la copilot estava en una situació sospitosa
El remei La solució a les violències exigeix un canvi transversal i radical de la societat
Els frens La por, uns fills a qui senten que han de protegir i normalitzar la toxicitat