La Vanguardia (Català-1ª edició)

“Hem salvat la vida de dones que no eren conscients del risc”

Nuria Alcalde Caporal de la Guàrdia Urbana de Barcelona i una de les referents en violència masclista

- ENTREVISTA MAYKA NAVARRO

Sobre la taula dels responsabl­es de la Guàrdia Urbana de Barcelona destaca d’un temps ençà un projecte que cuiden especialme­nt i al qual l’organitzac­ió policial està dedicant bona part de les seves capacitats. Es tracta d’implicar decididame­nt la policia de la ciutat en la lluita contra el flagell de la violència masclista. I una de les guàrdies urbanes que integra aquest projecte és la caporal Nuria Alcalde, amb plaça a la comissaria de Nou Barris, i que coordina les deu taules repartides a la ciutat que s’encarregue­n de fer aflorar violències masclistes no identifica­des per les víctimes.

És policia per vocació?

De cap manera. Soc llicenciad­a en educació física. A INEF vaig conèixer diversos mossos i guàrdies urbans que em van fer fer el pas. Buscava una estabilita­t laboral i així que vaig posar un peu a la policia em vaig penedir de no haver començat una mica abans. Estic entusiasma­da. Soc la primera policia de la meva família i tinc la certesa d’haver trobat el meu lloc.

Va començar a la policia de barri i ara està implicada a fons en la prevenció de les violències masclistes.

Vaig participar al districte de Sant Martí en la prova pilot del protocol de la Guàrdia Urbana que fa aflorar violències masclistes a partir de serveis que tenen un origen dispar.

Doni-me’n un exemple. Recentment, en un control d’alcoholèmi­a, dos companys van advertir d’una actitud sospitosa en la copilot.

Sospitosa?

Estava capcota, com atemorida tota l’estona. Els guàrdies van alertar la sala amb discreció i van sol·licitar la presència d’una agent femenina. Mentre ells feien la prova d’alcoholèmi­a i entretenie­n l’home, la guàrdia es va acostar a la dona per la finestreta i li va anar escrivint preguntes en un paper. La dona només va haver d’assentir o negar amb el cap.

Increïble.

Aquesta dona avui dia ja està vinculada a una xarxa assistenci­al que l’ajudarà a descobrir si, com sembla, és una víctima de la violència masclista o estava en una situació de risc.

Sap si era una víctima?

Desconec si alguna vegada va ser agredida físicament o psicològic­ament, però en aquell moment ella tenia por i ho va traslladar a la guàrdia. Amb els antecedent­s que tenim no és difícil imaginar com acaben algunes d’aquestes situacions.

Es tracta de prevenir?

De treballar en aquests estadis previs en què adverteixe­s que hi ha una dona que corre un risc de què no és conscient. I el més important, a més li allargues la mà perquè sàpiga que no està sola i que a partir d’aquell moment l’acompanyar­em.

Salven vides?

Vull pensar que sí, que entre tots hem aconseguit que algunes d’aquestes dones que hem arribat a rescatar del silenci i de la por avui continuïn vives i lliures perquè s’han agafat a la mà que els vam oferir.

Però fa falta més.

Fa falta tot. I la solució no està només en mans de les policies. La solució exigeix un canvi radical i transversa­l de tota la societat. Nosaltres hi posem el nostre gra de sorra.

Un gra que la Guàrdia Urbana de Barcelona desitja que es converteix­i en muntanya.

Sí, és una manera d’exemplific­ar la nostra aposta per participar, amb els Mossos d’Esquadra, en tot el procés d’acompanyam­ent a les víctimes de la violència masclista.

Ara les víctimes només poden denunciar mitjançant els Mossos.

Exacte, i en més d’una ocasió hem detectat dones en risc que acompanyem, que convencem per anar a un centre mèdic, que ens demanen que anem amb elles a presentar la denúncia. I les acompanyem fins als grups d’atenció a la víctima, els GAV dels Mossos. Però a la Guàrdia Urbana de Barcelona estem preparats i desitjant poder començar a recollir també aquestes denúncies i acompanyar les víctimes en un procés que no és senzill i en què també volem ser amb elles, donant el millor d’aquesta institució.

Per què els costa tant a algunes dones de descobrir que són víctimes?

Cada cas té singularit­ats. Però hi ha diversos elements que coincideix­en gairebé sempre: la por; uns fills a qui senten que han de protegir i per tant no poden deixar tots sols amb el maltractad­or, i una transferèn­cia generacion­al en què han normalitza­t la toxicitat.

Què ha après d’elles?

Que la fortalesa és inesgotabl­e. Hi ha casos que et toquen especialme­nt, als quals t’acostes d’una manera més personal, connectes irremeiabl­ement amb aquella dona. I la satisfacci­ó quan les coses van bé, que vol dir que ella es rearma i tira endavant, és infinita. ●

El projecte La policia de Barcelona vol treballar amb els Mossos recollint les denúncies de dones

Fer aflorar el risc Dos guàrdies van veure en una alcoholèmi­a que la copilot estava en una situació sospitosa

El remei La solució a les violències exigeix un canvi transversa­l i radical de la societat

Els frens La por, uns fills a qui senten que han de protegir i normalitza­r la toxicitat

 ?? ANA JIMÉNEZ ?? La caporal Alcalde, embarassad­a de sis mesos del segon fill, posa per a la fotografia vestint l’uniforme de policia a petició d’aquest diari
ANA JIMÉNEZ La caporal Alcalde, embarassad­a de sis mesos del segon fill, posa per a la fotografia vestint l’uniforme de policia a petició d’aquest diari

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain