La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els salvadors del món
Hi ha guerres i guerres. Una, ja ho saben, la que ha declarat un criminal amb insània imperialista de nom Putin, que va sembrant el terror contra els civils per rendir Ucraïna. L’altra és la que el món ha deslliurat, i encara continua, contra un virus. Aquest altre enemic, el SARS-Cov-2, sembla batre’s en retirada, per sort. Una guerra i l’altra guerra tenen en comú el combat d’un exèrcit de soldats disposats per salvar el món. Passa que la segona tapa la primera, i les coses s’obliden ràpid.
A una part d’aquests combatents de bata blanca, els va reunir ahir a la nit el Col·legi de Metges de Barcelona, a l’auditori AXA Diagonal. Se’ns va dir quan vam entrar que era una convocatòria #Inoblidables de metges per a metges, però res d’això. “Aquest és un acte de memòria i reafirmació. De gratitud. També d’autoestima”, va resumir el doctor Jaume Padrós.
Aquesta espectadora en diria més: la d’ahir a la nit va ser una conjura de tot l’ofici de la medicina contra l’oblit.
Divendres es compleixen dos anys de la pandèmia. 26.000 morts a Catalunya. Els metges no obliden, ni poden ni volen, tal com van demostrar els que van prendre la paraula. “Molts ens veien com a herois però patim com tots”. “La solitud dels nostres pa
La d’ahir va ser una conjura contra l’oblit, quan es compleixen dos anys de la pandèmia
cients ens destrossava per dins”. “La incertesa, ai, la incertesa”.
La pantalla va anar recollint una experiència i una altra fins a posar-nos la pell de gallina. Des de la tribuna i gràcies al mestre de cerimònies, el periodista Antoni Bassas, d’altres van explicar allò seu, que valia per a tothom. Els batallons inoblidables. Robert Güerri, Olga Rubio, Esperanza Martín, Jaume Sellarès, Anna Olivé, Jordi Brescó, Albina Bisbe, Mireia Puig, Antoni Trilla, Magda Campins...
“Reconeixíem tots, amb els ulls humits, coses perdudes”, va recitar Silvia Bel amb el Quartet Melt. Els records i l’emoció van envair la sala. Alguns van parlar de les empremtes que deixen els traumes al cos i a l’ànima. No és necessari ser soldat de guerra ni visitar camps de refugiats: n’hi ha prou d’haver estat metge en temps de covid. Recordar per no oblidar, que és molt. I la música amb l’exquisida veu de Judit Neddermann va jugar una mica més amb els sentiments.
Hi va haver moments per a les llàgrimes als ulls, per a les rialles, per a les abraçades i per a les baralles. A les files VIP, molts expresidents (Montilla, Mas, Torra), exconsellers (Alba Vergés, Miquel Sàmper, Boi Ruiz..) i altres polítics amb responsabilitats institucionals o parlamentàries com Laura Borràs, Josep M. Argimon o Salvador Illa. “A vostès que tenen poder, ocupin-se de donar recursos per a la covid persistent”, li va etzibar una doctora de primària que va confessar que arrossegava els efectes del contagi d’una primera onada sense gairebé mitjans de protecció.
Convé que entenguem que quan els professionals de la salut protesten pels seus drets ho estan fent exactament pels nostres. Que els exèrcits guanyen batalles però és la logística la que guanya les guerres. Al final de l’acte, vaig recordar que ho havia d’escriure. Això, i que no estem preparats per a l’ignot però que tenim qui ens salvi. A ells, gràcies. ●
Alguns dels metges van parlar de les empremtes que deixen els traumes al cos i a l’ànima